L’aprovació de les 37,5 hores pot estar en risc, però la implantació d’un nou registre de jornada, telemàtic i amb accés directe per a la Inspecció de Treball està assegurat. Aquest és el missatge que es transmet des del Ministeri de Treball. Reconeixen que la reducció de jornada té dificultats per l’oposició de Junts, fet que ja ha obligat a endarrerir-ne la tramitació a les Corts fins després de l’estiu, però insisteixen que un dels elements que incorpora, aquest nou sistema de controlar l’horari dels treballadors, es durà a terme tant sí com no.
Es pot prendre com a advertència o com a mesura de pressió, però el cert és que la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, està determinada a implantar-lo. Des del punt de vista tècnic, hi ha marge. Perquè tot i que per aprovar el projecte de llei que inclou les 37,5 hores, el registre de jornada i el dret a la desconnexió digital, cal navegar per les aigües agitades en què s’han convertit les Corts aquesta legislatura, on molts projectes no arriben a port, per al registre horari es pot evitar la travessa parlamentària i travessar pel pont que suposa una decisió del Consell de Ministres.
És el pla B de Yolanda Díaz, que ja s’ha fet públic i que per si calgués, aquesta setmana passada ho va recordar afirmant que “si decideixen votar contra la reducció de jornada, faré el que he de fer, un reial decret que té rang reglamentari. El reglament el signo jo”. Es referia al registre horari que, d’aquesta manera, no necessitaria passar pel Congrés dels Diputats.
“Els assentaments es faran d’una manera personal i directa sense que l’empresa en condicioni el contingut”
El cert és que, tot i que el nou control telemàtic i més efectiu de la jornada hagi quedat en segon pla davant el protagonisme de les 37,5 hores, és un dels punts en què el ministeri ha insistit des de sempre. No serveix de res reduir la jornada si no hi ha els elements per assegurar que el nou horari es compleixi, és una de les frases més repetides per Treball, i en aquest sentit, consideren que el sistema actual, que va implantar la ministra Magdalena Valerio el maig del 2019, ha mostrat la seva ineficàcia.
El seu argument es basa, per exemple, en el nombre d’hores extraordinàries no pagades, quatre de cada deu en durant el segon trimestre d’aquest any, segons les dades de l’ Enquesta de Població Activa (EPA).
Si la mesura es du a terme suposarà que totes les empreses hauran d’establir un sistema de control horari digital i amb lliure accés per a la Inspecció de Treball. En el projecte de llei s’assenyala que l’empresa mantindrà un registre diari de jornada, dut a terme per mitjans digitals, i s’especifica que els treballadors “practicaran els assentaments de manera personal i directa, immediatament a l’inici i acabament de cada jornada, de manera que l’empresa no en pugui condicionar el contingut”. També es registraran les interrupcions de la jornada que afectin el còmput global.
El pla B de Treball exigeix aprovar al Consell de Ministres el control horari si caduca la reducció de jornada
Un altre dels elements que es necessita és que es facilitarà l’accés al registre pels treballadors, els seus representants legals i la Inspecció de Treball al centre de treball en qualsevol moment, i s’afegeix que “el registre haurà de ser accessible de manera remota per a la Inspecció de Treball i per a la representació dels treballadors”. Una documentació que l’empresa haurà de conservar durant quatre anys. A més, entre les obligacions de les empresa consta que és la responsable d’acreditar el compliment de tots aquests requisits previs.
Tot queda reglat en el text, tot i que es deixa un limitat espai de maniobra per a la negociació col·lectiva, per mitjà de la qual es podrà establir el règim d’organització i de funcionament del registre de jornada, respectant en tot cas els principis bàsics indicats.
Una llista d’exigències que les empreses hauran de complir sota amenaça de multes amb uns imports que van des d’un mínim de 1.000 fins a un màxim de 10.000 euros per cada treballador. Aquí hi ha un enduriment per dues vies, unes quantitats més elevades i que s’apliquen per cada treballador en què es detecti incompliment i no per al conjunt de l’empresa, com fins ara. Seria el cas d’una absència de registre o de falsejament de les dades registrades.
Les empreses hauran de facilitar l’accés al registre i guardar-lo durant quatre anys
A l’ esborrany del projecte de llei s’endureixen les sancions per l’incompliment tant en el registre, com en la jornada, el treball nocturn, les hores extraordinàries, les complementàries, els descansos, les vacances, els permisos i, en general, el temps de treball. En concret, les multes van des de 1.000 a 2.000 euros per al grau mínim, de 2.001 a 5.000 euros per a les mitjanes i de 5.001 a 10.000 euros per al grau màxim.
El text pretén exercir un control sobre la proliferació d’hores extraordinàries no ajustades a dret. Unes hores extres que, com indicàvem, es continuen sense pagar en una proporció del 40%. El segon trimestre de l’any es van fer un total de set milions d’hores extra a la setmana, de les quals 2,8 milions no es van abonar, segons l’última EPA.
