Espanya va dilapidar ahir als penals el crèdit que havia guanyat en la seva extraordinària Eurocopa. Va dominar Anglaterra, però no va aprofitar les ocasions. Les angleses, per la seva banda, van confirmar el seu caràcter competitiu i una vegada més van deixar en evidència els col·legues masculins, que van celebrar l’últim èxit en el remot Mundial del 1966. Per segona vegada es compleix el desig expressat en l’enganxós himne del 1996 Three Lions, football’s coming home (el futbol torna a casa), només que les dues ocasions han estat gràcies a les de Lucy Bronze o Keira Walsh i no pas de Harry Kane o Jude Bellingham.
Res a objectar a una selecció espanyola que ha fet un campionat il·lusionant i que per molt poc no ha pogut repetir els triomfs del Mundial i la Nations League. Les jugadores de Montse Tomé, una vegada més, han connectat amb milions de seguidors i seguidores i han prolongat l’idil·li amb aquesta nova afició nascuda després del Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. Se sol afirmar que els èxits d’Alexia Putellas, Aitana Bonmatí i les seves sòcies (a l’equip nacional hi ha una aclaparadora majoria de barcelonistes) han fomentat la vocació futbolística de tota una generació de nenes. És un fet: en deu anys, el nombre de llicències federatives s’ha multiplicat per dos. L’efecte d’aquesta revolució social i esportiva va més enllà. Que serveixi d’exemple l’èxit d’una iniciativa tan modesta com rellevant, la Liga Fulanita de Tal, un torneig amateur de futbol 7 no federat que va néixer el 2009 al bar madrileny del mateix nom i que ja té 1.200 participants a qui no s’exigeix experiència prèvia.
Una altra cosa són la Lliga o la Copa. Durant els últims anys s’ha generat l’expectativa que els èxits de la selecció servissin d’estímul per impulsar les lànguides competicions nacionals, en especial una Lliga F molt poc competitiva. Però l’efecte dels grans campionats internacionals s’ha diluït aviat. La realitat és tossuda. Els clubs no inverteixen. A diferència del Barça, el Reial Madrid continua sense obrir el seu estadi principal a les jugadores. És improbable que l’entusiasme de l’Eurocopa ajudi que, a curt termini, es puguin veure aquí grades amb entrades tan bones com les de la competició suïssa. O les de la Lliga anglesa.
