Davant la indignació global pels terribles estralls de la desnutrició a Gaza, Israel va anunciar ahir la implementació de “pauses tàctiques” diàries perquè es distribueixi ajuda humanitària en tres zones de l’enclavament palestí, a més de “rutes segures” per a la circulació dels camions, a càrrec de l’ONU i d’altres organitzacions humanitàries.
Les mesures apunten, segons l’exèrcit hebreu, a “incrementar l’ajuda que entra” a la franja, on s’estén la fam a causa del setge alimentari que Israel ha imposat des del març i que només al juliol ha matat 68 persones –d’un total de 133, des d’octubre del 2023–.
Malgrat les mesures, Israel no frena els atacs: ahir va matar almenys 23 palestins que buscaven menjar
D’acord amb l’exèrcit, cada dia entre les deu del matí i les vuit de la nit, “fins a nou avís”, els seus atacs cessaran a la ciutat de Gaza (nord), Deir al-Balah (centre) i Al-Mawassi (sud), tres àrees on no hi ha presència de tropes israelianes i on es concentra la major part de la població, amb centenars de milers de desplaçats.
En el cas de les anomenades “rutes segures” –que l’exèrcit encara no ha detallat públicament–, estaran habilitades de sis del matí a onze de la nit, una mesura reclamada llargament per les agències de l’ONU i les oenagés, perquè, malgrat que Israel ha permès un degoteig de camions des de mitjans de maig, molta ajuda no podia ser recollida pels treballadors humanitaris a causa del risc de saquejos o de ser atacats.
“No hi haurà més excuses”, va dir en to acusador el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que també va assenyalar que Israel només autoritzarà “una entrada mínima de subministraments humanitaris”. El seu missatge, en una base aèria del Nègueb, semblava destinat a apaivagar els socis ultranacionalistes del Govern. El ministre de Seguretat, Itamar Ben-Gvir, va denunciar que havia estat exclòs de la reunió de gabinet en què es va prendre la decisió i la va criticar com “una capitulació”.
Des d’ Escòcia, el seu aliat Donald Trump va anticipar sense entrar en detalls que els Estats Units “oferiran més ajuda” i, en la línia d’Israel, va llançar: “No crec que hi hagi fam a Gaza”.
Per la seva part, el coordinador humanitari de l’ONU, Tom Fletcher, ha promès que els seus equips sobre el terreny “ho faran tot per arribar a la quantitat més gran possible de persones famolenques”. A més, el Programa Mundial d’ Aliments va rebre de bon grat les mesures israelianes i va desitjar que “permetin un augment de l’assistència alimentària urgent sense més demores”.
El canvi de posició d’Israel, però, no ha impressionat tothom. Si bé va considerar “essencial” aquest anunci, el ministre d’Exteriors del Regne Unit, David Lammy, va advertir que “arriba massa tard” i que “no pot, per ell mateix, alleujar les necessitats dels que pateixen desesperadament a Gaza”. El funcionari britànic va reclamar “un alto el foc” definitiu i “l’entrada d’ajuda per terra sense restriccions”, una comanda semblant a la que el canceller alemany, Friedrich Merz, li va fer ahir a Netanyahu per telèfon.
Juntament amb els anuncis, Israel també va reprendre dissabte a la nit els llançaments aeris d’ajuda, un controvertit mètode de repartiment que en el passat va derivar en morts i ferits per l’impacte dels paquets, les baralles entre els residents famolencs i l’ofegament de persones que, desesperades, es llançaven al mar a recollir-los.
Mentre la força aèria israeliana va llançar set palets de menjar diumenge a la matinada –i a les xarxes socials es van observar vídeos de disputes entre palestins per emportar-se envasos de farina–, avions militars de Jordània i dels Emirats Àrabs Units en van llançar 25 tones més durant el dia. “És un insult per a nosaltres, som un poble que mereix dignitat”, va qüestionar Massad Gaban des de Beit Lahiya, que no va poder recollir res de les engrunes d’ajuda llançades des del cel.
Per Hamàs, els últims moviments d’Israel tenen per objectiu “blanquejar la imatge davant el món i intentar eludir el dret del poble palestí a aixecar el bloqueig”. El doctor Munir Al-Burx, director general del Ministeri de Salut gazià, va demanar que es permeti una entrada massiva de suplements i altres entrades per tractar la desnutrició. “Aquesta pausa humanitària no servirà de res si no es converteix en una veritable oportunitat per salvar vides”, va sentenciar.
Al marge d’aquestes mesures, Israel ha aclarit que no frenarà els atacs. Ahir va matar més de 50 palestins, incloent-n’hi almenys 23 que esperaven ajuda: 13 víctimes es dirigien a un centre de distribució de la Fundació Humanitària de Gaza a Nusseirat (centre) i una desena esperaven camions a prop del post militar de Zikim, al nord de l’enclavament.