Si sou lectors habituals d’aquest diari, haureu vist la sèrie d’informacions que hem publicat sobre l’impacte de la calor extrema en la nostra vida quotidiana i els aspectes que hauríem de canviar o millorar per sobreviure a les altes temperatures que patirem amb més freqüència a causa de la crisi climàtica. Estem obligats a adaptar-nos-hi particularment i col·lectivament en aspectes que van des de dins de les nostres cases fins a les feines dures a l’aire lliure, l’interior de les aules de les escoles o en el transport i l’espai públic.
En aquest sentit, una de les funcions que s’espera de les administracions i dels nombrosos tècnics i especialistes que hi treballen és que prevegin els problemes abans que suposin un risc per als ciutadans. Per exemple, quan es dissenya un carrer, un edifici o espai públic, hauria de ser un requisit obligat tenir en compte que anem cap a temperatures molt altes. Això també afecta els materials de construcció o les famoses places dures que tant es van posar de moda en el passat i que han perdut tota lògica en el nou context.
Les renovades Glòries i Via Laietana mostren com arribem tard a l’adaptació a la calor
Em consta que hi ha professionals del camp de l’arquitectura i de l’urbanisme que han interioritzat aquesta qüestió, però n’hi ha d’altres que continuen sense considerar-la pel cost, per estètica, per falta d’idees o, fins i tot, perquè els governants imposen els seus criteris no sempre comprensibles.
Sigui com sigui, el resultat final que
es troben els ciutadans quan ocupen aquests espais públics és clarament millorable. La bona notícia és que, en el cas de Barcelona, sembla que s’ha guardat el dogmatisme urbanístic en un calaix i que hi ha voluntat de modificar projectes si es comprova que el disseny fet des d’un despatx no casa amb l’ús ciutadà real al carrer. No s’ha de tenir al·lèrgia a fer correccions si són necessàries.
L’espai d’aigua que alleujava la calor i que s’ha assecat perquè no es va dissenyar per a això
A Barcelona s’han obert recentment dos rellevants espais públics que han estat en obres durant anys. Es tracta de la plaça de les Glòries i de la Via Laietana. En els dos casos els usuaris troben a faltar espais coberts per refugiar-se del sol. La nova plaça de les Glòries té una enorme extensió de 43.000 metres quadrats dels quals hi ha 700 metres quadrats d’ombra.
Travessar aquesta plaça durant la recent onada de calor era una aventura arriscada. S’ha disposat d’una zona d’aigua per als nens, tot i que la que ha tingut més èxit és una làmina d’aigua que es va dissenyar amb l’únic objectiu estètic que s’hi reflectís l’edifici de la torre Glòries. Però els infants i les seves famílies no van entendre la filigrana dels urbanistes i van fer seva la làmina banyant-s’hi per sufocar la calor asfixiant. Ni els cartells, ni la Guàrdia Urbana ni els agents cívics que es van desplegar a la zona no van impedir aquest ús imprevist per als tècnics que van dibuixar l’espai.
En vista d’aquesta gran incomprensió popular, la dràstica solució va ser buidar d’aigua el lloc. Morta la cuca, mort el verí. Però veient l’ús ciutadà, faria bé l’autoritat competent de pensar a recuperar aquest espai amb aigua potabilitzada que no suposi un risc per a la salut.
A la Via Laietana, veïns, comerciants i passejants també troben a faltar zones d’ombra. Els arbres no es poden plantar perquè el metro passa a molt poca distància de la superfície del carrer i a ningú no se li va acudir de col·locar-hi jardineres on plantar arbres, tot i que ara s’està valorant.
És veritat que la Via Laietana no tenia arbres abans dels eterns tres anys d’obres, però tampoc feia tanta calor. Els tècnics estudien què fer per pal·liar aquest dèficit tant a la Via Laietana com a tants altres llocs de la ciutat, en altre temps paradís de les places dures. I la solució que s’està trobant és la col·locació de tendals que protegeixin els vianants del sol. Cada vegada se n’instal·len més a tota la ciutat, com ja passa a altres ciutats d’ Espanya on als carrers més freqüentades ja tenen envelats. L’exemple més emblemàtic són els tendals de la plaça del Sol de Madrid, la de les campanades de Cap d’Any.
De manera que mentre redissenyem la ciutat per adaptar-nos a la calor extrema, l’útil tendal reapareix en les nostres vides. De fet, és més barat, tot i que en una ciutat que sempre ha presumit del bon disseny, no sé si és la millor sortida estructural a un problema que persistirà en el temps.
