Espanya tasta l’amargor

Va sonar el Sweet Caroline i les notes van ser amargues per Espanya. Va sonar en honor a Anglaterra, que es va coronar a la tanda de penals, impulsada per la capacitat agonística de què ha fet gala durant tota l’Eurocopa. Espanya es va avançar a Basilea gràcies a Mariona però no va poder somriure al final dels 120 minuts i nou llançaments més des dels onze metres. L’èpica es va associar amb les angleses, que van defensar amb èxit el títol del 2022, alhora que la fortuna i l’encert donaven l’esquena a la roja.

Anglaterra es va treure l’espina del Mundial del 2023 mentre a Espanya li queda el consol que va guanyar cinc partits i tampoc no va perdre la final. La mort sob­tada, en què Hampton va ser ­incommensurable, frena el cicle inesgotable espanyol, que va tenir un comportament impecable que va penalitzar la falta de punteria. Tot i això, el disgust dona gasolina a una genial generació d’or, actual campiona del món, que, si té alguna cosa, és que no s’ha rendit mai.

Després de tantes batalles juntes, a Espanya i Anglaterra els faltava en la seva rivalitat una final que arribés a la pròrroga i als penals. La tensió es tallava a l’atapeït St. Jakob Park entre dues selec­cions que es coneixen tant que van empatar a un, un tempteig que no es va moure al temps extra malgrat les ocasions de Paralluelo i Vicky López. Anglaterra semblava firmar la tanda, confiant en els guants de Hannah Hampton, que va ser l’heroïna de les lionesses, ja que només Patri Guijarro la va poder batre. Diuen que fallen les millors i els va tocar a Mariona, Aitana i Salma. Cata Coll en va aturar dos, però Kelly va transformar la seva per posar el 3-1 a la tanda i donar el títol al seu país.

Les finals són per jugar-les amb l’onze de gala i Montse Tomé se la va jugar molt introduint una novetat en un equip que funcionava com una seda. El que funciona rares vegades es toca però la selec­cionadora va voler donar entrada d’ Athenea al lloc de Pina.

L’extrem del Reial Madrid havia colpit la porta de la titularitat obrint el marcador contra Suïssa i assistint Aitana contra Alemanya. Tot i això, a més, la modificació li permetia a Mariona Caldentey tornar a la seva posició preferida, la de la banda esquerra.

Espanya pretenia que la jugadora de l’Arsenal tingués més impacte en el joc i la intuïció del cos tècnic va ser bona, perquè Mariona, apagada a les eliminatòries, va resplendir a la final.

La coneixen bé a Anglaterra el seu primer any al club gunner, que ha portat a guanyar la Champions contra el Barça, però el seu joc va ser indetectable. Arrenca des de l’esquerra però és una fals extrem i fins i tot apareix com a nou com a la jugada del 0-1, en què va rematar de cap al cor de l’àrea avançant-se a Lucy Bronze.

El gol va posar en avantatge Espanya, que ja s’havia espolsat l’escomesa inicial d’ Anglaterra, en part gràcies a tres parades solemnes de Cata Coll. Una intervenció gairebé de valor gol també l’havia feta Hampton a l’altra àrea a Esther. La 9 d’ Espanya va controlar amb el pit i en una rajola va carregar la cama però es va trobar amb la resposta de la portera del Chelsea, que, en canvi, ni es va moure en el cop de cap de Mariona.

Anglaterra no va acusar el cop segurament perquè va començar perdent en quatre dels sis partits a Suïssa, però és que, a més, Wiegman va tenir la sort que es va trobar amb un problema que va ser més aviat una solució. L’infortuni de Lauren James, que arribava tocada, va provocar l’entrada de Chloe Kelly, futbolista vertical i amb aura, autora de gols importants per a Anglaterra.

Després del descans, Espanya, amb el marcador a favor, va voler fer dormir el partit mentre Anglaterra necessitava convertir-lo en un desori. La final de Basilea s’assemblava a la del Mundial de Sydney, amb l’1-0 des de la mitja hora, però entre Kelly i Russo es van encarregar de demostrar que les lionesses no es rendeixen. La segona, que es va colar entre Paredes i Aleixandri, va rematar de cap a la xarxa amb molta facilitat.

Eren els millors minuts anglesos, que van acariciar la remuntada amb un xut creuat de Kelly, un empipament malgrat la gran feina d’ Ona Batlle. Amb la punta dels dits Coll va desviar a córner. Crescuda, Wiegman va cridar Agyemang per posar més potència.

Calia tallar aquest escenari i Tomé va recórrer a l’efecte Pina i no va dubtar a retirar Putellas, a qui tant xoc i segones jugades no li fan el pes. La seleccionadora va tornar a moure la banqueta just abans de la pròrroga –la tercera per a Anglaterra– per buscar la velocitat de Paralluelo en punta i la imaginació de Vicky López.

Totes dues van entrar molt ficades i el temps extra va ser espanyol: la roja rondava constantment l’àrea de Hampton, però Salma no va aconseguir rematar de taló un centre enrere de Batlle i tampoc no va caçar bé una pilota a la mitja volta. Una falta de punteria que va condemnar Espanya en la tanda de penals i va encimbellar Anglaterra, amb la flor de Sarina Wiegman.