Alegria, suspens i, finalment, es va fer el silenci. O, cosa que és el mateix, totes les emocions possibles del futbol es van apoderar i van transitar pel Local, el centre cívic de Sant Pere de Ribes, el cor del Garraf i el recés de pau d’ Aitana Bonmatí. Cada vegada hi ha més persones que aposten per venir a viure aquí buscant la calma tal com indica l’últim cens, que el 2024 va registrar 32.000 habitants. Els carrers reflecteixen una barreja entre el que és tradicional i el que és contemporani: des de masies centenàries fins a urbanitzacions modernes.
Ribes –com a Aitana i a la seva gent els agrada anomenar-lo– ha estat testimoni del creixement personal i professional de la jugadora del Barça. Per això ahir un centenar de persones van omplir aquest clàssic centre cívic que, fidel al nom, transmet proximitat i esperit comunitari. És com dir: “Ens veiem al local de tots”, comenten els veïns que ocupaven les escales i els seients del Local. Les columnes són de formigó, les parets presumeixen del maó sense pintar, els terres són de rajoles grans amb marques d’aigua de tota la vida i les baranes i les cadires són verdes, del color dels pupitres de l’institut. Això sí, per a l’ocasió es va reforçar amb una pantalla gran.“ Ho hem organitzat perquè l’Aitana és algú molt especial per a nosaltres. És una més del poble, te la trobes en qualsevol cafeteria fent vida aquí. Porta el nom de Ribes pel món i transmet uns valors, com a dona i futbolista, que la converteixen en una referent”, va explicar l’alcaldessa de Ribes, Ana Herrera, a aquest diari.
Les famílies van compartir xips, guacamole, gelat i begudes per donar suport al seu referent
Hi havia aire condicionat –el més important per gaudir de l’espectacle i fugir dels 32 graus de fora– i fins i tot una tarima amb escales, que van ocupar pares, mares i nens amb crispetes, gelats de maduixa i sucs. Alguns, com la Tessa i el seu marit Jacques, hi van anar més que preparats amb el seu fill petit: amb tàpers de xips amb guacamole i fins i tot copes de vi escumós. “ Jo soc del Canadà i el meu marit és italià. Vivim a Ribes des de fa tres anys i l’Aitana ens ha enganxat al futbol i als seus valors”, explicava la Tessa.
Passava el mateix amb la resta d’aficionats. La majoria, com Tino Herrera –president del Ribes FC, el club on Aitana va començar a jugar a futbol sent l’única nena–, són més del Barça que de la selecció, de manera que predominaven les samarretes blaugrana davant una desena de persones que portaven la d’ Espanya. Tot i això, alguna cosa els unia: cada vegada que la seva paisana tocava la pilota, l’aplaudien. I, si marca Mariona Caldentey, Ribes també ho celebra. Saben i agraeixen que l’ara jugadora de l’Arsenal li eixugués les llàgrimes a Aitana a Lisboa, a la final, malgrat guanyar la seva quarta Champions.
Hi va haver moments de silenci i de consternació, com quan Russo va empatar el partit, però de seguida Sergi Guillén, una de les veus assídues al camp del CF Ribes, va portar la veu cantant de la moguda amb un “Sí, sí, sí, Aitana Bonmatí!”. Fins i tot va adaptar la lletra d’ Un dia de partit a la figura d’ Aitana. Espanya va acabar jugant amb nou futbolistes del Barça. Les altres dues eren Mariona i Leila Ouahabi, totes dues amb passat culer. El Local també ho va celebrar, però res semblant a la bogeria que es va desencadenar durant la tanda de penals, en què Ribes es va posar en mans de Cata Coll quan van veure Aitana fallar el seu penal.
No va funcionar i El Local es va buidar entre el silenci i la reflexió. “Cal millorar en els penals, però no passa res. Passi el que passi, sempre farem costat a l’ Aitana”, insistien els nens. Segur que aquest suport els arribarà a Rosa Bonmatí i a Vicent Conca, pares d’ Aitana. Ells són discrets. Ni van anar a Suïssa ni van trepitjar El Local. Van seguir el partit des de casa seva, que també és Ribes.
