La corrupció no és un fenomen nou en la política espanyola, però en pocs moments de la història la preocupació havia estat tan alta entre els ciutadans. En l’últim estudi del CIS, la corrupció ha escalat com a segona preocupació dels espanyols, després del problema de l’habitatge. Les següents inquietuds són el Govern i els partits, mentre desapareixen de les primeres posicions l’ atur o l’economia.
Cristóbal Montoro, protagonista de l'últim cas de presumpta corrupció
Estem davant un assumpte gens menor, perquè quan els escàndols afecten directament els grans partits, és el sistema el que trontolla. I són els populistes els que en treuen un benefici directe a les urnes, quan segurament només empitjoraran les coses quan es posin al comandament, per més que s’ofereixin com a partits refugi, capaços de canviar les regles del joc.
La corrupció és el segon problema dels espanyols, després de l’habitatge, segons el CIS
En qualsevol cas, no estem davant un fenomen nou, ni particular. En pocs moments de la història, la corrupció va assolir un nivell tan alt com amb Francisco Gómez de Sandoval-Rojas, el duc de Lerma, al segle XVII, que va ser el privat i persona de confiança del rei Felip III. Fill d’una família al servei de la corona, sense gairebé coneixements econòmics, va aconseguir la fortuna més important del moment. Els historiadors n’han dit que durant la seva gestió el tràfic d’influències, el nepotisme i la venda de càrrecs públics va superar el límit del tolerable. El seu afany de poder va ser tan gran que va moure cel i terra per aconseguir el capell de cardenal, com si volgués manar a la terra com en el cel. I el país va conèixer una desmoralització com no s’havia conegut mai.
Lee tambiénLa dama que no va acabar res
Els socialistes i els populars acumulen casos de corrupció, que en lloc d’afrontar amb mesures disciplinàries implacables per a corruptors i corromputs, es limiten a defensar-se amb la frase d’“i tu més”. El joc de les desqualificacions no contribueix a recuperar la confiança. Si no volem que aquest país sigui la pàtria dels agnòstics de la política, PSOE i PP s’han d’oblidar de voler treure avantatge de la situació. Com escriu Ignacio Sánchez-Cuenca, a aquests ciutadans no se’ls recupera apujant la intensitat de la baralla. El pitjor que podria passar és que la gent pensés que tots dos són la mateixa cosa.