Dona, migrant, amb fills a càrrec. Vulnerable, no; el següent. De família paupèrrima, en què la violència acostuma a ser sempre presenti per part d’algun home i amb dones, víctimes silenciades. Venen a Espanya sense documents i amb el somni de buscar una vida millor, i el que es troba és una xarxa de tràfic, gairebé sempre amb finalitats sexuals –també laboral, tot i que menys–, que l’esclavitza sense pausa fins a l’extenuació.
Aquest és el perfil de les persones en situació de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, laboral i mixta, ateses per la Creu Roja. En concret, el 96%. D’elles, el 70% estan sense permís d’ estada i feina al país, i una mica menys del 20% són sol·licitants de protecció internacional.
La Creu Roja alerta de l’“alta vulnerabilitat”en el tràfic dels menors migrants no acompanyats
L’oenagé Fiet, que treballa amb aquestes víctimes, com la Creu Roja, comparteix aquest perfil. Les dones més afectades pel tràfic i l’explotació sexual tenen de mitjana 35 anys, procedents majoritàriament de Colòmbia, Veneçuela, Paraguai, Nigèria i el Camerun. El 95% sostenen familiars econòmicament des d’ Espanya.
Segons aquesta entitat, nascuda el 2009 per lluitar contra el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, Espanya continua sent un dels principals països de trànsit i destinació per al tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual a Europa. El 2024, els diferents cossos de seguretat de l’ Estat van alliberar 1.794 persones de xarxes de tràfic o explotació, majoritàriament dones en context de prostitució, fet que suposa un increment del 22% respecte a l’any anterior, segons dades del Ministeri de l’Interior.
De Colòmbia va venir la Cristina (nom fictici, el seu testimoni el facilita la Creu Roja), una dona colombiana de 26 anys i mare d’una nena de 7. Tot just va acabar l’educació obligatòria perquè va haver de treballar per ajudar la seva família i criar els seus tres germans petits, amb un pare alcohòlic i una mare maltractada “que treballava de sol a sol”, explica la dona.
Amb 17 anys, “em vaig casar amb un home molt jove amb problemes de drogoaddicció que va començar a exercir violència després del naixement de la nostra filla”. Per una amiga de la família, “vaig acceptar una oferta de feina a Espanya com a empleada de la llar i un pis compartit per a la meva mare i la meva filla”. Podria anar a veure-les una vegada a la setmana. Era la sortida a les seves penúries.
Totes tres van anar a Madrid amb les despeses pagades per la dona que li va oferir la feina, amb l’acord de tornar-li els diners a terminis. I a partir d’aquí, arriba la realitat.
“Un cop van arribar a Màlaga, un home ens esperava per portar-nos al pis. Durant el trajecte, ens va demanar els passaports i em va dir que em portaria a la casa on treballaria. Tot i això, em va portar a un bar de carretera, on em va retenir i em va explotar sexualment per pagar el deute, sense possibilitat de sortir i sent amenaçada constantment amb la possibilitat de fer mal a la meva família”. Només permetien una trucada setmanal a la seva mare, sota vigilància, en què l’obligaven a dir que estava bé i treballant d’interna.
Després de mesos d’esclavitud, va aconseguir escapar-se i reunir-se amb la seva mare i filla. I totes tres van acostar-se a la Creu Roja, on van ser acollides en un recurs, on estan recuperant-se de l’experiència i reprenent les seves vides, relaten a la Creu Roja.
El negoci del tràfic està canviant. Aquesta entitat assenyala que, els últims anys, la captació de persones a través de les xarxes socials s’ha convertit en una realitat creixent. “Les xarxes suposen una eina molt poderosa per als traficants, que s’aprofiten de l’accessibilitat i l’anonimat per atreure les víctimes”, expliquen.
Però el tràfic no se centra exclusivament en l’explotació sexual. També preocupen els casos d’explotació laboral; un tipus de tràfic que està infradetectat i que afecta especialment sectors com l’agricultura i el servei domèstic, en què les víctimes estan més aïllades i pateixen de menys visibilitat, però més comportaments discriminatoris, explica aquesta entitat.
La Creu Roja també alerta sobre la infantesa migrant, “altament vulnerable al tràfic, especialment en els casos d’infants que arriben a Europa no acompanyats”. S’estima que un milió de nenes i nens es troben en situació de tràfic amb finalitats d’explotació sexual al món, dels quals dos de cada tres menors són nens. A Espanya, les dades del Ministeri de l’Interior mostren que el 2023 es van identificar 20 casos de menors d’edat, “un alt nombre de nenes i nens no identificats”, assenyala l’oenagé.
