Los irresponsables (Península) és el llibre que explica tot el que l’exempleada d’alt nivell de Meta Sarah Wynn-Williams, que treballava en el dia a dia amb Mark Zuckerberg, Sheryl Sandberg i la resta de la companyia, va veure durant set anys, des que hi va arribar el 2011 fins que la van acomiadar de manera fulminant el 2018. L’autora no pot concedir entrevistes per promocionar-lo perquè hi ha una ordre provisional d’un tribunal nord-americà que li prohibeix parlar-ne en qualsevol lloc del món.
Llegint el llibre, és fàcil veure per què han volgut impedir que es publiqués. En l’obra queda patent que Facebook va oferir al govern xinès tots els seus recursos per captar informació dels seus ciutadans a canvi de poder penetrar al seu mercat, que es va fomentar la compra massiva d’anuncis electorals i la targetització segmentada que va portar a la primera victòria de Trump, al sí al Brexit i a la desinformació política globalitzada. En essència, queda clar que, cada vegada que l’empresa es veia obligada a decidir entre l’ètica i el negoci, escollia la segona opció.
En l’àmbit individual, Zuckerberg és retratat com un home-nen cruel amb un narcisisme patològic i envoltat d’aduladors; Sheryl Sandberg, la número dos que va deixar l’empresa el 2022, apareix com una tirana hipòcrita, que predicava el feminisme corporatiu mentre enfosquia les dones en la seva pròpia empresa, i a Joel Kaplan, exparella de Sandberg a la universitat i encara ara l’enllaç principal de Zuckerberg amb Washington i amb l’Administració Trump, se l’acusa d’assetjament sexual repetit.
Però el que ha generat més titulars són les acusacions que l’autora llança sobre Sheryl Sandberg, que té un perfil mediàtic molt més elevat des que es va posicionar com a cara del feminisme capitalista amb el seu llibre Vayamos adelante ( Conecta, 2013). Wynn-Williams explica que en un vol privat des de Davos fins a San Francisco l’executiva va insistir perquè ella i una altra empleada dormissin al seu llit. I quan s’hi va negar, l’hi va fer pagar amb insolències i degradacions.
L’exempleada acusa Sheryl Sandberg, ex número dos, de proposicions indegudes a treballadores
No sorprèn que, amb aquella cúpula, l’atmosfera que regna a l’empresa, segons la descripció de Wynn-Williams, és d’una toxicitat infernal. “A alguns dels teus col·legues els ha costat de comunicar-se amb tu”, acusen l’autora en una de les seves avaluacions periòdiques amb Recursos Humans. Que just en aquell període ella estigués de baixa maternal i, durant un temps, hospitalitzada i en coma, rebent més de 50 transfusions de sang, no era excusa.
Cap al final del llibre, l’autora presencia una escena que li acaba d’indicar que viu envoltada de sociòpates. Una empleada pateix un atac de tipus epilèptic a l’oficina de Menlo Park, amb convul-
sions que li fan deixar anar escuma per la boca, i ningú al seu voltant no s’immuta ni l’ajuda. “És només una externa”, s’exculpa el seu supervisor.
Tot i que no era ni de bon tros una de les més ben pagades –a les empreses tecnològiques el que compta és l’antiguitat–, ni una de les més respectades (a Facebook, els enginyers van primer, tots els altres després), Wynn-Williams tenia un càrrec estratègic que concedeix una altra capa de significat, i de perill, al seu llibre. S’ocupava de les relacions internacionals de l’empresa, enfocada a Àsia i Amèrica Llatina.
Aviat es van adonar que necessitaven diplomàcia d’alt nivell o, tal com ho veu la cúpula de l’empresa, torçar les lleis dels governs de torn en benefici seu i aliar-se amb qui sigui per tal de continuar creixent.
Denuncia que, cada cop que l’empresa es veia obligada a decidir entre l’ètica i el negoci, triava la segona opció
A partir del 2016, quan el que quedava de la tecnoutopia es va esvair, Zuckerberg s’atrinxera i comença a entendre tota crítica com una “caça de bruixes” i a demanar llistes d’enemics. “Com més veuen en Mark i la direcció de Facebook les conseqüències dels seus actes, menys els importen. Són feliços enriquint-se i tot els és igual”, conclou Wynn-Williams al final del llibre.