La guerra sense treva declarada per Donald Trump contra la “ideologia inapropiada” en l’àmbit de les arts tindria un aire descarnadament tragicòmic si no fos perquè sembla una tàctica apresa al manual del dictador. En tot cas, no els falta raó als qui veuen en la purga presidencial esgarrifosos paral·lelismes amb la persecució de l’art degenerat per part dels nazis. En una de les exposicions més infames de la història del segle XX, els líders del Tercer Reich i els seus seguidors van reunir centenars d’obres prèviament confiscades als qui consideraven “malalts mentals” i “escòria”: Picasso, Matisse, Kandinski, Klee, Otto Dix o Chagall, jueus i comunistes, enemics del règim o sospitosos de ser-ho, pioners de l’abstracció, cubistes, dadaistes expressionistes. A les parets de la galeria de Múnic, on es van exhibir per primera vegada el 1937, es podia llegir una proclama de Hitler, que abans d’entrar en política va ser pintor, a tall de mani-fest: “No és missió de l’art rebolcar-se en la immundícia per la immundícia, pintar l’ésser humà només en estat de putrefacció, dibuixar cretins com a símbols de la maternitat o presentar idiotes deformes com a representants de la força viril”. Van destruir 5.000 obres i infinitat de carreres artístiques, moltes de les quals perquè les consideraven “un insult al sentiment alemany”.
També Donald Trump, autoproclamat president del Centre John F. Kennedy per a les Arts Escèniques a Washington, ha promès a les xarxes que no permetrà “MÉS ESPECTACLES DE DRAG, NI ALTRA PROPAGANDA ANTIAMERICANA”. El seu pla es diu Restaurar la Veritat i el Seny en la Història dels Estats Units (un intent per controlar un passat en què el racisme i la injustícia social no van ser més que el deliri d’una colla de progres) i ha ordenat que s’elimini dels museus o de qualsevol esdeveniment que representi els Estats Units tota proposta que promogui la diversitat, l’equitat i la inclusió. Ofegant la cultura fins a deixar-la gairebé sense aire, asfixiant el seu coratge moral.
Andrés Serrano vol crear un mausoleu del president americà a la Biennal de Venècia
Així les coses, sense aparent sortida, l’artista Andrés Serrano ha presentat un projecte per a la Biennal de Venècia del 2026 en què Trump seria protagonista. “No puc pensar en ningú millor per representar els Estats Units que el mateix president”, ha dit. La seva idea és crear un mausoleu o un altar en què Trump estaria representat pels milers d’objectes que Serrano reuneix en The Game All Things Trump des que el 2019 va comprar un pastís de xocolata en miniatura que va regalar als convidats del seu casament amb Melania. El termini de presentació de propostes conclou avui i la decisió es donarà a conèixer al setembre. De moment, ha transcendit que el gran rival de Serrano per al 2026 és el blogaire d’extrema dreta Curtis Yarvin, que ordeix un pla per a “ Trumpificar la Bienal” i que amenaça de “reconstruir les arts dels Estats Units amb una sola ordre executiva violenta i apoderar-nos de tot”. Si és una broma, no té gràcia.
