Un potentíssim terratrèmol d’una magnitud de 8,8 davant de la península russa de Kamtxatka va provocar ahir tsunamis a Rússia i el Japó, i va activar alertes en gran part de l’oceà Pacífic. Amb els mortals antecedents d’aquest segle, el tsunami de l’Índic del 2004 (més de dos-cents vint-i-set mil morts) i el tsunami que el 2011 va provocar el desastre nuclear de Fukushima (més de quinze mil), el temor estava ben fundat. Però amb el pas de les hores, el risc de sismes submarins es va anar reduint a la major part dels països que es podrien haver vist afectats. A Rússia, on es van evacuar més de 2.000 persones en una de les illes Kurils i a Kamtxatka, es va desactivar l’alerta de tsunami a la tarda.
“El més important és que no hi ha hagut víctimes”, va assegurar Valeri Limarenko, governador de l’óblast rus de Sakhalín, del qual depenen administrativament les Kurils. Dotze hores després del primer sisme es va registrar un segon terratrèmol que va arribar a una magnitud de 6,2 mentre el volcà Kliutxevskoi, a prop de la costa oriental de Kamtxatka, entrava en erupció.
Les Filipines, un cop van constatar “una pertorbació menor” van cancel·lar l’alerta, tot i que es va recomanar de no abaixar la guàrdia. La Xina, el Japó i Hawaii també van rebaixar amb les hores els nivells d’alertes. A l’arxipèlag dels Estats Units, les autoritats van anul·lar l’ordre d’evacuació per a les zones costaneres inundables. El Centre d’Alerta de Tsunamis del Pacífic va indicar que, si bé no s’esperava que un gran sisme submarí hagués de tenir lloc en aquell estat, “hi podria haver forts corrents que podrien representar perill per a nedadors, navegants i persones a prop de la costa en platges, ports i marines”.
En altres regions, es va preferir esperar. Les autoritats de la Polinèsia Francesa van advertir els residents d’algunes de les remotes illes Marqueses que es traslladessin a zones més altes i es preparessin per a onades de fins a 2,5 metres. Però l’onatge al final no va resultar ser tan alt com es temia.
El primer terratrèmol es va originar ahir 30 de juliol a les 10.30 h a l’Extrem Orient rus (23.30 hora GMT del dia 29), a 161 quilòmetres de la costa de la península de Kamtxatka i a una profunditat de 20,7 quilòmetres.
Els serveis d’emergència russos van registrar després onades d’entre tres i quatre metres d’ alçària a les costes del sud-est de Kamtxatka. El segon terratrèmol va tenir lloc dotze hores després del primer, a la nit.
Després del primer terratrèmol, en el termini d’una hora hi va haver unes 13 rèpliques de magnitud 5-6 a prop de Petropàvlovsk-Kamtxatski, capital del krai de Kamtxatka, que té 165.000 habitants. Es van registrar diversos ferits de caràcter lleu, va assegurar el ministre regional de Sanitat, Oleg Mélnikov. Un d’ells va ser una dona que era a la terminal de l’aeroport de Iélizovo. “Érem al tercer pis, a la zona d’embarcament. Amb el moviment, el sostre decoratiu va caure i ens vam amagar sota les taules. Per desgràcia una dona va resultar ferida, va rebre al cap un cop força seriós”, va dir un dels testimonis en un vídeo publicat a les xarxes.
El risc de sisme submarí baixa amb les hores, però els països criden a la prudència i a evitar zones costaneres
La península russa de Kamtxatka és una de les zones de més activitat volcànica del planeta, ja que és en el punt de xoc on la plaça tectònica del Pacífic, més densa, llisca sota la d’ Amèrica del Nord.
Segons els sismòlegs locals, el primer dels terratrèmols, de magnitud 8,8 en l’escala de Richter, ha estat el més potent a Rússia des del 1952. El 5 de novembre d’aquell any hi va haver un potentíssim sisme de magnitud 9, amb epicentre a la mateixa àrea que l’actual, que va generar un tsunami devastador a tot el Pacífic. Les autoritats soviètiques van reportar llavors 2.336 morts.
El terratrèmol de fa 73 anys és el més potent de la història registrat a Rússia i el cinquè del món des de l’inici de la sismografia moderna, el 1900. El primer dels dos de dimecres és el vuitè a escala mundial. El tsunami d’ahir va obligar a evacuar més de dues mil persones a l’illa de Paramuixir, a les Kurils del nord. Quatre grans onades (la més gran, de fins a cinc metres) van arribar fins a la seva única població, Sévero-Kurilsk, on van inundar el port i les instal·lacions de l’empresa pesquera Alaid. Tots els residents, unes dues mil quatre-centes persones, van ser evacuats. “Hi havia prou temps, una hora sencera, tots són en una zona segura de tsunamis”, va declarar l’alcalde, Aleksandr Ovsiànnikov.
Al Japó, les alertes per risc de tsunami de fins a tres metres d’ alçària van portar les autoritats a emetre ordres d’evacuació que van afectar uns dos milions de persones, a qui es va apressar a abandonar casa seva i refugiar-se als espais públics habilitats per a aquesta finalitat. Imatges en directe van mostrar residents fugint cap a zones elevades, especialment a l’illa de Hokkaido. Les autoritats meteorològiques van observar en aquesta illa diversos tsunamis de 80 centímetres. A Iwate (nord-est), les onades van arribar a 1,3 metres. A la tarda l’ Agència Meteorològica del Japó va aixecar l’“alerta” per risc de tsunami i la va rebaixar a “avís”, però va continuar recomanant a la població precaució i allunyar-se de zones costaneres. A Fukushima, on el tsunami del 2011 va provocar un desastre nuclear, els treballadors de la planta van ser evacuats. L’ Organisme Internacional d’ Energia Atòmica ( IAEA) va indicar que cap planta nuclear no s’ha vist afectada al llarg de la costa del Pacífic.
Al continent americà, el Perú i Mèxic també van declarar alertes de tsunami. Les autoritats d’aquest últim país van recomanar a la població de mantenir-se allunyada del mar des de la Baixa Califòrnia fins a Chiapas. En la seva roda de premsa diària la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va descartar, fins aleshores, danys al país.
A més d’alertes, Colòmbia i l’ Equador també van ordenar evacuacions, fins i tot en ports de l’arxipèlag de les illes de les Galápagos, a mil quilòmetres del continent. I també es va advertir de possibles tsunamis d’un a tres metres a Xile i Costa Rica.
A Xile es va ordenar evacuar totes les poblacions a prop la costa, començant per l’ illa de Pasqua, ja que com que és a 3.700 quilòmetres de la costa seria la primera a rebre l’impacte del fenomen.
Als dos terratrèmols, d’una magnitud de 8,8 i 6,2, s’hi va afegir l’erupció d’un volcà a Kamtxatka
Els Estats Units van emetre alertes de diversos nivells per a tota la Costa Oest, des d’Alaska fins a Califòrnia, on es va notificar el risc per mitjà dels telèfons mòbils. Però es van anar desactivant amb el pas de les hores, i es va mantenir únicament a una franja de costa al nord de Califòrnia, on es van observar onades de mig metre. La por al tsunami va arribar fins a la província canadenca de la Colúmbia Britànica, tot i que ja amb onades més petites.
