França va fer ahir un pas important per provar de superar el conflictiu encaix de Còrsega dins de la República, després de decennis de malestar i violència. El Govern de París va adoptar un projecte de llei per modificar la Constitució francesa, en concret l’article 72, i incloure el reconeixement de Còrsega com a “comunitat històrica, lingüística i cultural que ha desenvolupat un vincle singular amb la seva terra”.
La iniciativa legislativa l’hauran de ratificar separadament les dues cambres del Parlament i, després, una sessió conjunta –el Congrés– per majoria de tres cinquens. Si s’aconsegueix, serà una gran victòria política del president Emmanuel Macron i un
dels llegats més positius del seu mandat, al qual podria afegir-se
el nou estatut de Nova Caledònia, l’arxipèlag al Pacífic sud, com a Estat semisobirà sota el paraigua francès.
La negociació ha durat més de tres anys. Es va fer inevitable buscar una sortida després de l’assassinat a presó de l’independentista Yvan Colonna –condemnat a perpetuïtat per la mort del prefecte de l’illa en un atemptat terrorista el 1998– i dels greus disturbis posteriors. El compromís per dotar Còrsega de més poders propis va ser laboriós, però al final l’ Assemblea corsa ho va votar gairebé per unanimitat. Només s’hi va oposar una diputada independentista.
El Govern ha passat per alt algunes objeccions del Consell d’Estat –òrgan consultiu–, al qual no va agradar que el projecte de llei parli de “comunitat” i de “vincle singular amb la terra”, i també és reticent a donar capacitat normativa a l’illa en matèries “no sobiranes” (ni policials ni de justícia, per exemple), com l’ordenació del territori, normativa urbanística i d’altres.
Còrsega va dependre quatre segles de la República de Gènova i és francesa des del 1769, quan va néixer Napoleó
Segons el ministre d’ Ordenació Territorial i Descentralització, François Rebsamen, el nou estatut de Còrsega “és una etapa de diferenciació força inèdita” i contribueix a “la ruptura amb la violència”. Tot i això, el ministre va subratllar, per evitar pors sobre la dissolució de l’ Estat i com a garantia, que en el projecte de llei “no s’esmenta ni el poble cors, ni l’estatut de resident, ni la llengua corsa”. Rebsamen va evitar parlar de fet diferencial cultural i va posar èmfasi a atendre les necessitats de “la insularitat”, concepte més neutral i fàcil de pair a París.
El tema de l’estatut de resident no està tancat. Les autoritats corses creuen que encara pot ser possible avançar en aquesta direcció si es respecta l’esperit de l’esmena constitucional. Es tracta de la vella reivindicació d’exigir un període mínim de residència a l’illa per adquirir propietats immobiliàries. Un dels greuges que denuncien els corsos és que l’habitatge és molt car perquè els continentals hi compren cases i apartaments de vacances, i això fa pujar els preus. De fet, durant molts anys hi ha hagut bombes i incendis intencionats contra cases de francesos continentals. Rebsamen va al·ludir ahir al problema de l’habitatge, especialment per a la joventut corsa, i al fet que l’illa és el territori més pobre de la França metropolitana. París sempre ha afirmat que l’estatut de resident trencaria la igualtat entre els ciutadans francesos i seria declarat inconstitucional, però es podrien explorar altres fórmules que tinguessin efectes semblants al mercat immobiliari.
Fonts del Govern de París i de l’ Executiu cors consultades per aquest diari van coincidir que a França és inimaginable una autonomia tan àmplia com la que tenen Catalunya o Euskadi a Espanya. “Pensi que aquest és un país molt jacobí, molt centralista”, va recordar un portaveu cors. El mateix argument va ser utilitzat, amb tota naturalitat, per una portaveu del ministeri que dirigeix François Rebsamen.
Còrsega va passar a ser controlada per França el maig del 1769, només tres mesos abans del naixement de Napoleó Bonaparte a Ajaccio. Abans, durant quatre segles i mig, l’illa havia depès de la Sereníssima República de Gènova, que es va interessar sobretot per la costa i va deixar el muntanyós interior en un estat molt endarrerit i violent.
El Govern compleix el pacte amb l’Assemblea corsa, però falta que el ratifiqui el Parlament a París
Durant la Segona Guerra Mundial, Còrsega va ser ocupada
per tropes feixistes italianes. L’alliberament a mans dels mateixos resistents corsos, el 1943, abans que la França continental dels invasors nazis, és un motiu més d’orgull d’aquest poble, la incomoditat del qual a la cotilla francesa prova de ser corregida oferint-los més autogovern i, mitjançant l’esmena constitucional, també més autoestima com a comunitat.
