La presència generalitzada de microplàstics en l’aire en diversos ambients interiors és fins a cent vegades més elevada del que es creia, amb la inhalació de fins a seixanta-vuit mil partícules al dia que poden causar impactes en la salut. Ho revela un treball científic que torna a posar d’actualitat una contaminació que cada vegada desperta més preocupació, però que de moment continua augmentant, segons denuncien els científics i activistes ambientals.
D’aquí una setmana comencen a Suïssa les noves negociacions d’un tractat global, patrocinat per l’ONU, que pretén limitar la producció d’aquest material, però les perspectives no són bones. Algunes anàlisis recents ja revelaven que la concentració de microplàstics (els de menys de cinc mil·límetres) en suspensió en espais interiors és fins a vuit vegades més gran que en ambients exteriors. També que són 30 vegades més els que hi ha dipositats sobre objectes dins d’una habitació, atès que als països desenvolupats les persones passen en recintes interiors el 90% del temps, incloent-hi el 5% que són en automòbils. Científics de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc van voler comprovar a quina quantitat estem exposats, tenint en compte les partícules que poden ser inhalades perquè tenen una mida entre un i deu micròmetres de diàmetre.
L’ONU pretén limitar la producció d’aquest material, però les perspectives no són falagueres
Per comprovar-ho, Nadia Yakovenko i els seus col·legues van analitzar setze mostres d’aire, que van ser recollides en habitatges, oficines i cabines de vehicles, mitjançant un procés que en permet comprovar els components. Van descobrir que la concentració mitjana d’aquestes partícules en espais residencials era de 528 unitats de mitjana per m3i que pujaven fins a 2.238 als vehicles, sobretot de polietilè a les cases (es fa servir molt en tèxtils i envasos) i de poliamida als vehicles. De fet, aquestes partícules suposen fins al 97% del total de la pols analitzada i, a més, el 94% té una mida que es pot inhalar. A continuació, van combinar aquestes dades amb d’altres de ja conegudes sobre densitats. La conclusió és que la situació, si es busquen partícules més petites, és molt pitjor de la que s’havia detectat: els adults inhalen cada 24 hores unes 3.200 partícules d’entre deu i tres-cents micròmetres de diàmetre, i fins a seixanta-vuit mil de les més petites.
Tot i que assenyalen que es necessiten més investigacions per ampliar els resultats, de moment aquestes troballes, publicades a la revista científica Plos One , suggereixen que el risc per a la salut humana no deixa d’augmentar en relació amb aquest material. De fet, ja fa dos anys que una investigació els havia trobat al teixit pulmonar humà, però ara es posa en evidència en quina quantitat s’inhalen. “Mirem on mirem, en trobem, i això és una preocupació, perquè són completament invisibles a simple vista i arriben fins a la part més profunda dels pulmons”, assenyala Yakovenko en un comunicat.
Els experts alerten del risc de naixements prematurs, anomalies neurològiques i trastorns congènits
Jeroen Sonke, director d’ investigació del CNRS francès, que ha col·laborat en aquest treball, afegeix que, a més, “poden alliberar additius tòxics com ara bisfenol A, ftalats i altres compostos que són additius que alteren la funció endocrina i augmenten el risc de naixements prematurs, trastorns del desenvolupament neurològic, defectes congènits reproductius masculins, infertilitat, obesitat, malalties cardiovasculars, malalties renals i càncers”. Reconeix que no se sap prou sobre quants s’acumulen als pulmons o s’expulsen quan tossim o amb la mucositat, però apunta que “alguns es mantindran allà durant anys i els més
petits penetraran a les cèl·lules pulmonars”.
La detecció de microplàstics al cos humà augmenta els últims temps. Ja s’ha trobat a la sang, el cervell, la placenta, l’aparell digestiu o la llet materna. Fins ara, la via més coneguda d’arribada era la ingestió, per això es recomana no reescalfar menjar en envasos, però ara se sap que estan distribuïts per tots els espais: als núvols, els enciams que es conreen o a l’aigua de l’oceà.
Malgrat tot, els països petroliers i els productors s’estan de rebaixar la fabricació d’aquests components
A Espanya, científics com la química Ethel Eljarrat, directora de l’ Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’ Aigua ( Idaea-CSIC), o Nicolás Olea, de la Universitat de Granada, alerten del risc dels components adherits als polímers, que són els que fan possible que tinguin diverses característiques segons la seva destinació final. Eljarrat comenta que aquests resultats francesos quadren amb estudis anteriors de l’ Idaea i destaca que “com més petits són els microplàstics que es busquen, en més quantitat apareixen, però falta investigar més sobre els impactes en la salut pels tòxics associats, cada un amb un efecte”.
En la mateixa línia, l’investigador Nicolás Olea posa èmfasi en el còctel de compostos químics a què estem exposats: “Es parla molt de l’impacte físic, es diu que causen inflamació i oxidació cel·lular, però després hi ha els efectes biològics, orgànics, que provoquen els compostos que els acompanyen i que al terra de casa respiren criatures o animals de companyia contínuament”.
A escala internacional, en vista de la urgència de posar límit a la contaminació plàstica, es continua negociant un tractat global, promogut per l’ONU, que posi límit a la producció, promogui i doni suport a un reciclatge més efectiu i millori els dissenys. La pròxima reunió, del 5 al 15 d’agost a Ginebra ( Suïssa), la sisena, arriba sense que fins ara hi hagi hagut grans avanços entre el bloc de països petroliers i productors, que es neguen a rebaixar la fabricació.