Així és la Capella Gitana, el gran secret de la presó Modelo que van voler esborrar per sempre
Una recuperació històrica
Les feines de restauració descobreixen la decoració del sostre, que es desconeixia, en la que Helios Gómez va utilitzar el paper de plata de les xocolatines que li portaven a presó per fer les estrelles
Imatge de La Capilla Gitana d'Helios Gómez a La Modelo, després de les primeres feines de restauració
En una de les seves estades a la presó Model, on va ser reclòs en diverses ocasions per les seves idees polítiques, el poeta, il·lustrador i cartellista republicà Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) va transformar el primer pis de la quarta galeria, l'espai que van ocupar durant el franquisme els presos condemnats a mort, en un oratori. S'ho havia demanat el rector de la presó, Bienvenido Lahoz, i l'artista, gitano, va representar la imatge de la mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat i dels presos. La va representar amb trets romanís, amb el nen en braços sostenint a la mà un molinet de vent i, als seus peus, cargolant-se, els condemnats assetjats per un filferro espinós. Al davant, sobre la porta els angelets negres, tocant la guitarra, cantant i ballant, en homenatge a la cançó de Machín que pel que sembla li va inspirar.
La pintura mural, que en el seu moment només van poder veure els presos però que forma part de la memòria històrica i del imaginari artístic de la ciutat, va ser cobert en 1998 per una gruixuda capa de pintura blanca per decisió de la Conselleria de Justícia, la titular de la qual era Núria de Gispert, i el director de la presó, que van al·legar suposades raons higièniques. Molts la van considerar ja irrecuperable. Però l'Associació Cultura Helios Gómez, que promou Gabriel Gómez, fill del pintor, i diverses comunitats gitanes, no van deixar de batallar durant dècades fins i tot que aquest mateix any el Departament de Cultura, d'acord amb l'Ajuntament de Barcelona i de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), sota la direcció de Mireia Mestre, va iniciar l'actuació per recuperar-les i convertir-les en un espai visitable.
Els restauradors han tret a la llum la decoració del sostre, l'existència del qual es desconeixia
Després dels estudis preliminars, que van confirmar l'existència de pintura mural a tota la cel·la, aquest matí s'ha pogut contemplar una part, conclosa ja la fase més delicada i tècnicament desafiadora, la del descobriment, per a la qual cosa han hagut de desposseir, mil·límetre a mil·límetre, i amb una tècnica gairebé quirúrgica, en alguns casos fins a sis capes de pintura superposada. Les pintures es coneixien gràcies a les fotografies existents, però no hi havia constància de la decoració del sostre, una volta estrellada, que al mig té un circulo, com si fos una hòstia en la qual figura una creu i els símbols eucarístics, el blat i el raïm. Les estrelles, segons els restauradors, estan fetes amb el paper de plata que embolicaven les xocolatines que els familiars portaven als presos.
“Es tracta d'un tresor patrimonial que alguns volien que quedés ocult per sempre”, denúncia Collboni
Helios Gómez, a qui La Virreina va dedicar el 2020 l'exposició Días d'ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d'avantguarda, comissariada per Pedro G. Romero, va ser diverses vegades presos pel seu activisme polític. Segons consta a la seva fitxa a l'Arxiu de Salamanca, els franquistes ho consideraven “perillós i d'acció, propagador d'idees”. Tant l'alcalde Jaume Collboni com la consellera de Cultura Sònia Hernández, van assenyalar que la data triada per a la visita d'obres d'aquest matí no és casual, ja que aquest 31 de juliol es commemora el dia de l'“antigitanismo”, la Gran Batuda o Presó general de gitanos, va ser l'intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya el 1749. El projecte, ideat i dirigit pel marquès de la Cala, ministre del rei Ferran VI, consistia a recloure separadament els homes i les dones gitanos perquè no poguessin reproduir-se i aconseguir així la seva extinció.
Els angelets negres inspirats en la cançó de Machín sobre la porta d'entrada a la celda
Per a Collboni, es tracta de un “tresor patrimonial que havia quedat ocult durant massa temps, i que especialment alguns volien que quedés ocult per a siempre”. En aquest sentit, l'alcalde ha afegit que justament “hem fet el contrari, fer visible la memòria silenciada”. Segons la seva opinió, la capella és un “gest radical d'esperança, de dignitat i d'afirmació davant la repressió”. Per la seva part, Gabriel Gómez, que mesos enrere va cedir al MNAC sis olis, vint-i-set dibuixos i un llibre que l'artista que el seu pare havia volgut conservar per a si, s'ha mostrat emocionat y ha recordat que de nen podia visitar-lo en la Model únicament el dia de Mercè. Només van poder viure junts un año. El resta del temps havia d'anar a la cárcel, on va ingressar en el 1945; va ser alliberat un any més tard i al poc va tornar a ingressar. Va sortir el 1954, dos anys abans de morir, amb 51 anys.
El descobriment de les parts baixes de les parets, en les quals no hi ha cap figura però en les quals s'acumula un major nombre de capes sobre l'oli de Gómez, finalitzarà en l'últim trimestre de l'any i després començaran les feines de restauració i conservació per a l'estabilització definitiva de les pintures.