Una setmana ha trigat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a apagar un escàndol que va provocar les primeres protestes massives contra el seu Govern des que les tropes russes van entrar a Ucraïna, a més de crítiques insòlites des d’Europa. La Rada, el Parlament unicameral del país, va aprovar ahir per una àmplia majoria una llei que retorna la independència a dues agències anticorrupció clau per a les aspiracions europees de Kíiv.
Davant la primera crisi política greu en sis anys de poder, Zelenski va presentar el projecte de llei el 24 de juliol, dos dies després que la mateixa Cambra aprovés una reforma que abolia la independència de l’Oficina Nacional Anticorrupció ( NABU) i de la Fiscalia Especial Anticorrupció ( SAP), i les posava sota l’autoritat del fiscal general, càrrec que nomena el president.
Ucraïna denuncia la mort de set persones a Kíiv després d’un altre atac rus amb drons i míssils
El mandatari ucraïnès va defensar el polèmic text acusant aquests organismes de ser ineficaços i d’estar sota la “influència russa”. Però el rebuig de la societat civil ucraïnesa el va obligar
a fer marxa enrere. Milers de persones van sortir al carrer en més de 15 ciutats del país pel que consideraven una maniobra per controlar unes institucions que els últims anys han investigat i presentat càrrecs contra diputats, alts funcionaris del Govern i membres de l’ Administració presidencial.
La lluita contra la corrupció a Ucraïna està vinculada a les esperances de Kíiv d’integrar-se a la Unió Europea. La NABU i la SAP es van crear el 2015, un any després de la revolució prooccidental de la Maidan, i va ser una exigència de la Comissió Europea i del Fons Monetari Internacional per relaxar les restriccions de visat entre Ucraïna i la UE. La setmana passada la Unió Europea també va expressar malestar. La comissària per a l’ Ampliació de la UE, l’eslovena Marta Kos, va dir que la mesura suposava “un pas enrere” al camí d’ Ucraïna en les esperances d’integració en la UE.
A la llei que rectifica la primera decisió de Zelenski hi van donar suport 331 diputats. Nou no van votar, i no hi va haver vots en contra ni abstencions. Poc després, el president ucraïnès la va signar i Brussel·les va expressar satisfacció. “És un pas positiu”, va dir a X la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. La dirigent europea va afegir que “les reformes en matèria d’ Estat de dret i anticorrupció a Ucraïna han de continuar. Continuen sent essencials per al progrés d’ Ucraïna en l’objectiu europeu”. I va assegurar que “la UE continuarà donant suport a aquests esforços”.
La rectificació de Zelenski va arribar poc després d’un últim bombardeig de Rússia sobre Kíiv amb 309 drons tipus Shahed i vuit míssils de creuer Iskander- K. El cap de l’ administració militar de la capital ucraïnesa, Timur Tkatxenko, va denunciar la mort de set persones. Un nen de sis anys va morir a l’ambulància cap a l’hospital, va afirmar.
Mentrestant, al front de batalla el Ministeri de Defensa de Rússia va reivindicar que havia pres el bastió de Txàssiv Iar després de 16 mesos de combats. L’ exèrcit ucraïnès va negar que hagi perdut aquesta posició. Si es confirma, aquesta conquesta obriria a les tropes russes el camí cap a l’objectiu de dominar tota la província de Donetsk.