No posarà alarma. Dormirà fins que el cos aguanti. Es llevarà sota el sol tòrrid i humit de Singapur, dinarà i anirà cap a la piscina de l’hotel. No es pensa posar nerviós. Segurament, tindrà la visita del seu pare, Adolf, i de la seva mare, Marina. I parlarà amb el seu entrenador, Sergi López. El triangle de Carles Coll, que després dels seus 2m8s49, rècord d’ Espanya, es barallarà avui (13 h) per una medalla en els 200 braça.
El seu pare va ser un gran velocista: mundialista i plusmarquista espanyol de 50 i 100 lliure durant nou anys. La seva mare va pujar a podis a esquena i fons. Quedava clar que el fill no podia sortir alpinista. “Al començament jugava al futbol i nedava, però quan va passar a futbol 11 va haver de decidir. Allò era córrer molt i va optar per la natació”, explica. La seva vida va transcórrer a Tarragona, records que continuen formant part d’ell (“manté els amics de sempre”) encara que el seu camí canviés amb 17 anys. En aquell moment es va traslladar al CAR de Sant Cugat.
El seu temps de 2m8s49 li dona opcions: “Tinc un subaquàtic millor que el de Marchand en braça”
“No va dubtar, no es va plantejar deixar-ho”, admet el seu pare. El nom Coll va començar a ressonar amb força en la natació espanyola. El seu pare li va ensenyar tot el que va aprendre i el va polir José Antonio del Castillo, exdirector espanyol: “Té un caràcter molt positiu, ho analitza tot. Dominar la braça li permet nedar proves d’estils i té una bona coordinació”, explica.
Un nedador convençut que va superar les dificultats de la transició de júnior a absolut i una operació d’escafoide durant la pandèmia i en ple aterratge als Estats Units. “És madur, però entenc que allà ho devia passar malament”, diu el seu pare.
Allà, als Estats Units, el paradís de la natació, sorgeix l’altre home important en la seva vida, Sergi López, que se’l va emportar amb una beca a la Universitat de Virginia Tech.
“ En Sergi és dels millors entrenadors del món, a més et dona un plus en la braça, et pot donar consells perquè va ser un dels top de la seva època”, explica Coll, ja a l’hotel després de l’emoció de les semifinals.
Sergi López, que va baixar les escales de l’ Aquatics Center precipitat, somrient i feliç, va ser medallista de bronze en els 200 braça a Seül’88. Coneix els secrets d’un estil peculiar. Per Coll, López és com un pare, lligat a la família des que compartia relleus amb l’Adolf. Van ser setens del món
“L’important és estar tranquil i fer la cursa que ell ha entrenat. No s’ha de deixar endur, perquè sinó pot perdre l’estil. Ha de ser pacient fins als 50 metres”, explica el tècnic. “En l’eliminatòria no em vaig buidar, però en les semifinals ho has de donar tot per assegurar la plaça. No sé si nedarà amb el mateix temps o no, però a les finals sempre hi ha sorpreses”, va replicar el mateix nedador.
Coll té “la millor puntada de peu filipina del món”, en paraules del director tècnic espanyol, Santi Veiga. Aquesta és la que et propulsa i et fa mantenir la velocitat en els subaquàtics. Ni Léon Marchand. Fins i tot ho diu el mateix Coll. “Crec que soc el millor del món en aquesta faceta en la braça, Marchand s’hi acosta. Soc humil. Sé que nedant hi ha millors que jo, però he d’aprofitar els meus punts forts, fins i tot millorar-los”, va explicar.
Aquest somni va ser durant un mes un malson. Els Mundials van perillar. No va poder participar en les proves classificatòries perquè necessitava un visat especial per poder tornar als EUA. El tarragoní volia tornar un any més per continuar entrenant amb Sergi López i començar les pràctiques. No va arribar fins a mitjan juliol. “Va ser difícil mentalment, per la incertesa de què se’n farà, de mi. M’anava entrenant i pensava per què? Potser no vaig al Mundial”.
Però sí que ha estat el seu Mundial. I avui tindrà un gran dia, no l’últim. “El meu repte són els Jocs de Los Angeles”, va proclamar. I va seguint els passos marcats. Campió del món de piscina talla al desembre, finalista i potser alguna cosa més en piscina olímpica tot just vuit mesos després. Si l’alarma sona, Coll, al menú a Espanya.