El mercat borsari va experimentar aquest divendres la tempesta perfecta als Estats Units.
A la incertesa que va crear el president Donald Trump amb la firma, dijous a la nit, de tarifes recíproques radicals a 68 països, més la Unió Europea (UE), si bé una vegada més va ajornar el calendari fins al 7 d’agost, s’hi va afegir el sisme d’un pèssim informe laboral. Al juliol només es van crear 73.000 llocs de treball i hi va haver una rebaixa substancial dels números donats en mesos previs.
Wall Street va obrir amb sacsejades. El Dow Jones va començar amb una caiguda de gairebé un 2% (800 punts). A mesura que va avançar el matí, va disminuir el dany als inversors, si bé va continuar caient de manera pronunciada, amb una pèrdua de més de 500 punts. Va concloure la sessió amb la pitjor setmana des de maig. El mateix va passar amb el Nasdaq i l’S&P500, que també van tancar en negatiu la jornada i la setmana després d’un llarg període en positiu. A Europa, les borses van registrar la caiguda més important des d’abril.
La resposta de Trump? L’esperada. No falla la recrudescència de la seva guerra comercial, malgrat els símptomes pel que fa a la pressió que recau sobre els negocis per l’encariment dels béns, que comença a notar-se als supermercats a causa dels aranzels.
No. La culpa de tot la té el sospitós habitual, Jerome Powell, president de la Reserva Federal. Aquesta vegada va disparar canonades pel cas omís que la Fed va fer a la seva pressió perquè abaixés els tipus i per la resposta dels mercats borsari i laboral. El va anomenar “idiota caparrut” abans de reclamar una espècie de cop d’Estat al banc central.
Al juliol només es van crear 73.000 llocs de treball: el mercat laboral dels EUA comença a flaquejar
“Si continua rebutjant rebaixar els tipus d’interès, la junta ha d’assumir el control i fer el que tots saben que cal fer”, va escriure el líder republicà a la seva xarxa social. “Fortes dissensions a la junta de la Fed, que només es faran més fortes, però massa tard”, va insistir en el seu rampell. I va rematar amb la petició d’enviar “a pastar” Powell.
Trump es va proposar de canviar el sistema de mercat global i ho està fent. En una nova versió del “dia de l’alliberament”, el 2 d’abril, quan va anunciar els mal anomenats aranzels recíprocs.
Després de diversos ajornaments i amb excepcions, l’anunci a prop de la data límit de l’1 d’agost no va ser casual i ofereix a la Casa Blanca més temps per assolir tractes favorables, així com preparar el terreny per aplicar el cobrament d’aquests gravàmens.
Els aranzels més alts recauen sobre els béns de Síria, Laos i Myanmar, amb un percentatge de prop del 40%, així com al
Brasil, que arriba al 50%, si bé és més una revenja política contra el president Lula pel procés obert al seu antecessor, Jair
Bolsonaro.
Una de les dades més sorprenents va ser la fixació d’una taxa del 39% a Suïssa, al rang més alt, un cop dur per al país europeu.
El mandatari torna a insultar Jerome Powell per resistir-se a abaixar els tipus: “Idiota caparrut”
Mentre continua el període de negociació amb la Xina (venç a mitjans d’aquest mes) amb impostos temporals del 30% i el 15%, respectivament, Trump va indicar que hi ha una pròrroga de 30 dies amb Mèxic, atesa la dificultat que suposa el comerç entre els dos països.
Més mal parat en surt el Canadà. Trump va firmar una ordre d’efecte immediat amb què va fixar aranzels del 35% per als veïns, tret dels béns coberts pel pacte USMCA entre les tres nacions d’ Amèrica del Nord. El mandatari dels EUA va dir que no hi ha hagut negociació i va justificar la decisió per l’entrada de fentanil des del Canadà i per la decisió del primer ministre, Mark Carney, de donar suport al reconeixement a l’ Estat de Palestina en la pròxima reunió de l’Assemblea General de l’ONU si no s’acaba l’atac israelià a Gaza.
A més del general i bàsic del 10%, aquests alts gravàmens poden paralitzar les exportacions d’aquests països als EUA, un dels principals mercats per a la majoria. A l’ Índia, es pregunten de què els ha servit la suposada amistat del primer ministre, Narendra Modi, si Washington els castiga amb gravàmens del 25%.
La mitjana global d’aquestes taxes, si comencen tal com són el 7 d’agost, serà del 18,3%, el percentatge més alt des del 1934.
Malgrat l’optimisme dels economistes que es mouen en l’entorn del president, que només veuen la part dels enormes ingressos que reben les arques dels Estats Units, la Casa Blanca va rebre noves pressions aquest divendres per mitigar el possible impacte negatiu dels aranzels després del feble informe sobre ocupació.
Els Estats Units ara han apujat la tarifa mitjana fins al 18,3%, la taxa més alta des del 1934
Els enormes gravàmens suposen el risc de posar en perill la posició global dels Estats Units, ja que els aliats se senten obligats a acceptar acords hostils. Com els impostos sobre les matèries primeres utilitzades a les fàbriques dels Estats Units i els béns bàsics, els aranzels també amenacen de forçar la tensió inflacionària i obstaculitzar el creixement econòmic, preocupacions que l’Administració Trump menysprea.
Però la implantació general d’aquest impost a les importacions es converteix en un gran examen a la teoria política que pregona el president. Fins ara, la major part de la pressió inflacionària a causa dels gravàmens ha estat suportada per les empreses, no pas pels consumidors. Fins ara, els aranzels s’han quedat al 10% per a la majoria de les importacions, ja que els empresaris han dit que era una cosa manejable. Tot i això, amb els increments previstos d’aquí una setmana i el final de l’estoc acumulat, tot apunta que tot plegat ja es notarà molt més en els ciutadans i la seva cartera.
