Quan era jove, Celine Song va treballar durant sis mesos com a matrimoniera. Treballava en una agència matrimonial i buscava parella als clients. La cineasta assegura: “En aquell temps vaig aprendre més dels éssers humans que en tota la vida, perquè la gent que vol aconseguir parella és més honesta amb la seva alcavota que amb el seu terapeuta”.
Ara, Song ha volgut portar a la pantalla gran tot el que va aprendre de la naturalesa humana durant aquells sis mesos i el resultat és Materialistas, que ha passat per l’ Atlàntida Mallorca Film Fest i que arribarà a les pantalles espanyoles el 14 d’agost. Pot ser una de les pel·lícules de l’any pels diàlegs, perquè mostra la dificultat que pot tenir trobar el company perfecte, i pel repartiment, encapçalat per Dakota Johnson, Pedro Pascal i Chris Evans.
“Ningú no qüestiona el valor d’un Ferrari, però molts dubten del valor de l’amor, perquè no el veus”
Johnson dona vida a la Lucy, que treballa per a una agència matrimonial. És l’estrella de l’empresa perquè ha aconseguit portar a l’altar bastants dels seus clients. Tot i això, a cal sabater, sabates de paper: la vida amorosa de la Lucy és inexistent. Va tenir un xicot, en John, interpretat per Evans, que estimava, però el va deixar. El noi no guanyava ni un duro i viure a Nova York sense diners és missió impossible. De sobte, la Lucy coneix en Harry (Pascal) i creu que ha trobat l’home perfecte. En Harry és el que a la seva empresa anomenen “un unicorn”, un home alt, guapo, educat i molt, molt ric.
El que la Lucy i els seus clients busquen és l’amor i, tot i això, “quan intenten descriure algú amb qui es volen casar per envellir junts fan servir un llenguatge matemàtic. Parlen d’ alçària, pes, ingressos o edat”, diu en una entrevista amb La Vanguardia la cineasta, que va escriure el guió basant-se en la seva pròpia experiència.
“Jo m’acabava de casar en aquell moment i tenia molt clar que el matrimoni i l’amor no tenen res a veure amb els ingressos, l’edat, l’ alçària o el pes”, recorda Song. Tot i això, sembla que els clients de la Lucy desconeixen què és l’amor veritable. “Els homes volen dones primes i joves. Les dones busquen homes amb una bona renda que, si pot ser, no siguin calbs ni panxuts i que mesurin més d’1,80. Així doncs, per tenir un bon romanç calen diners, ja que part d’aquest procés implica regalar un Cartier o una bossa de mà Birkin”, afegeix.
També cal posar-se al dia físicament per ser prou jove, prim i alt, i tenir una bona cabellera: “Tothom sap que les dones es cuiden, potser podríem dir que es mercantilitzen per entrar al mercat de les cites, però els homes no estan exempts de res i, encara que no se’n parli tan obertament, també es cosifiquen i se sotmeten a processos dolorosos per estar a l’altura”, com passa amb un dels personatges que s’ha operat per ser més alt i, per tant, atreure més dones.
“No soc mercaderia, soc una persona” és per a Song “la frase més important de la pel·lícula”, perquè la realitzadora està convençuda que l’amor veritable existeix: “Ningú no qüestiona el valor d’un Ferrari, però molts dubten del valor de l’amor, perquè no el veus i quan passa és una cosa fortuïta, un miracle que no pots pagar. Un anell de Cartier es pot pagar, en veus el preu, saps el que has de fer per aconseguir-lo, per això sembla una cosa real, molt més real que quan mires a una altra persona i comprens que pots sentir alguna cosa per ella”.
Song conclou: “Ha estat un plaer treballar amb Johnson, Pascal i Evans perquè són tres actors de renom que han comprès com ningú el missatge que jo volia llançar amb Materialistas i que es resumeix en aquesta frase capital: ‘No soc una mercaderia, soc una persona’”.
