Estima el cinema. No podia ser de cap altra manera, perquè el seu pare tenia una sala de poble a Mallorca i un videoclub. Les dues coses. Quan Jaume Ripoll era una criatura de set anys, ja recomanava pel·lícules als clients paterns. Els dos negocis familiars es van esvair amb l’arribada dels nous temps. El cinema va desaparèixer a l’estil de Cinema Paradiso ( Giuseppe Tornatore, 1988) i, al videoclub, el va enterrar internet. Però Ripoll sabia que el cinema sempre sobreviurà i va buscar la manera d’adaptar-lo a aquests temps moderns. Fa 18 anys, va posar en marxa la plataforma Filmin. I ja en fa 15 que dirigeix l’ Atlàntida Mallorca Film Fest, que aquest any ha tancat amb un rècord de 45.000 espectadors.
Letícia
La presència de la Reina ha elevat el certamen a la categoria d’acte referencial que marca l’inici de l’estiu”
Com va sorgir la idea de posar en marxa el festival?
Atlàntida va néixer amb la voluntat d’omplir un espai que no hi havia al nostre país i potser tampoc al món: donar significat a la finestra en línia. Posar fi a la idea que una pel·lícula que s’estrena a internet és un fracàs per al creador o per al públic.
El certamen va néixer en format en línia; com va passar a ser físic i a celebrar-se a Mallorca?
Durant cinc anys, el projecte es va fer raonablement bé perquè estrenava pel·lícules de directors importants que no havien arribat a les sales a la plataforma. Però després va sorgir la necessitat d’anar més enllà i expandir el projecte a la part presencial per atreure nous públics. I va sorgir l’oportunitat de fer-ho a Mallorca perquè les autoritats ens van donar suport.
Com van arrencar?
Amb tres idees clares molt marcades. La primera era fer un festival multidisciplinari, perquè només a partir de la diversitat podíem tenir un públic. A l’ Atlàntida hi ha cinema, concerts i conferències, i el públic passa d’una cosa a l’altra. També vam apostar per enclavaments únics, llocs meravellosos com La Misericòrdia, Ses Voltes o Es Baluart, per resignificar aquells espais en una ciutat lliurada al turisme i connectar-los amb la cultura. La temporada alta de turisme no hauria de significar temporada baixa de cultura. També es va decidir que l’ Atlàntida fos majoritàriament gratuït per poder acostar-lo a la ciutadania.
El festival ha comptat amb el suport de la reina Letícia. Què ha suposat això per al certamen?
La Reina ha donat suport a l’ Atlàntida des del 2019 i això ha significat un creixement i més visibilitat per al festival. Això s’ha notat a la gala de clausura i també quan Letícia ha assistit a alguna projecció, ja que la seva presència beneficia les pel·lícules que es presenten. Però, sobretot, el suport de la Reina ha servit per donar un segell al festival als ulls d’un públic que el podia haver mirat amb reticència perquè el percebia com un certamen independent i de cinema d’autor. La presència de la
Reina ha elevat l’ Atlàntida a la categoria d’un esdeveniment cultural i referencial que marca l’inici de les vacances.
Com escullen els títols que participen en el festival?
En fem la selecció des de Filmin. Algunes de les pel·lícules que projectem són de la plataforma, i moltes altres, d’altres estudis i distribuïdors. Combinem estrenes internacionals amb una secció oficial nacional, internacional i balear, que contingui títols d’autors emergents i consagrats. També és important que sigui un cinema que plantegi preguntes i encengui debats.
Expliqui’m com va néixer Filmin...
El vam crear tres persones, Juan Carlos Tous, José Antonio de Luna i jo el 2007. En aquell moment ja s’anticipava la crisi del model de distribució tradicional, com havia passat amb la música. Arribava internet com una tempesta. I les tempestes poden ser una amenaça o una oportunitat. Per a qui té sequera, és una oportunitat, per a qui vol anar a la platja, és una amenaça. De manera que, el 2006, vam començar a construir el projecte i vam trobar socis. Però el 2008, poc després de llançar la plataforma, va arribar la crisi i es van tancar totes les possibilitats d’inversió. Vam passar anys de crisi, però després vam superar les dificultats amb l’entrada de finançament i amb la convicció que el model era vàlid: ser una plataforma local amb tots els beneficis que això comporta.
