“Crec que les cooperatives vivim el millor moment de les últimes dècades”, celebra Pepa Muñoz, portaveu de la cooperativa TEB, que fa 60 anys que està arrelada a Barcelona. En dos anys ha incrementat un 12% la xifra de treballadors amb discapacitat, fins a 1.120 persones, i l’activitat, assegura, no para d’augmentar.
Les dades avalen l’optimisme que regna entre el sector, afavorit per polítiques públiques de la Generalitat. Segons el Baròmetre Cooperatiu 2025 , el 67% de les cooperatives de treball de Catalunya van incrementar la facturació el 2024, mentre que el volum total del negoci va créixer més del 5%. La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya no proporciona xifres de negoci absolutes, però fent una estimació, supera els 300 milions d’euros.
El sector espera la llei d’Economia Social i reclama més prestigi en universitats i escoles de negoci
En total, hi ha 4.700 cooperatives a Catalunya, 3.465 de les quals són de treball, és a dir, que els socis també són treballadors de la cooperativa. Fent referència a aquest tipus de societats, el Baròmetre reflecteix que només el 4% factura més de deu milions d’euros, mentre que el principal gruix factura uns 200.000 euros a l’any. Entre els noms més coneguts destaquen Abacus, Suara, l’Olivera o Col·lectiu Ronda, tot i que, tal com reflecteix el gràfic, la majoria són petites societats.
Malgrat la bonança al sector, els resultats de l’estudi reflecteixen que hi ha un cert alentiment. Si el 2024 el 67% de les cooperatives de treball van incrementar la facturació, el
2023 el percentatge havia estat del 75%, i el 2022, del 80%.
“És un moment de consolidació del creixement que hem registrat els últims anys. Ens
hem recuperat de la pandèmia i hem rebut més recursos públics gràcies a una forta aposta de la Generalitat”, comenta
Laia Bonastra, copresidenta de la federació.
El sector no només celebra l’augment de la dotació pressupostària, sinó que també aplaudeix l’elaboració de l’ anomenada llei d’Economia Social i Solidària. La normativa va ser impulsada per l’anterior govern, liderat per ERC, i ara està en fase parlamentària gràcies al suport que li atorga el PSC.
“No estàvem acostumats a un suport públic tan ferm i això ha donat una empenta al sector”, apunta Bonastra. Segons el Baròmetre, el 18% dels ingressos de les cooperatives procedeixen directament de subvencions públiques. “No és un percentatge elevat, ja que cal tenir en compte que moltes desenvolupen serveis socials d’interès públic”, relativitza Bonastra. Tot i això, l’enquesta assenyala que la meitat de les cooperatives es mostren preocupades pel grau de dependència dels ingressos procedents de l’ administració pública.
Més enllà de la font d’ingressos, destaca el dinamisme en la contractació de treballadors, que s’ha produït en el 42% dels casos, altra vegada un percentatge inferior al de fa dos anys, quan se situava en el 66%. “Tenim el repte de continuar captant talent i això passa perquè la figura de la cooperativa gaudeixi de més prestigi a les universitats i a les escoles de negoci: el nostre model pràcticament no s’estudia”, lamenta.
A més, el sector vol presumir de la bona salut dels seus negocis, ja que en el 74% dels casos les cooperatives van tancar l’exercici del 2024 amb excedents. Bonastra lamenta la mala imatge que de vegades regna sobre el sector: “Per un cas dolent o fraudulent es qüestiona el model, però, en canvi, no es fa el mateix quan una societat limitada o anònima fa fallida o és protagonista d’una estafa”.
Bonastra remarca que el cooperativisme es presenta com el millor model per afrontar els reptes actuals, com la crisi de l’habitatge o el canvi climàtic. “A Catalunya, 125 anys d’història ens avalen”, defensa.
