El primer ministre israelià, Beniamin Netanyahu, sap des de fa mesos que no pot complir els objectius militars que es va marcar a Gaza. Li han dit els seus generals, primer en privat i cada vegada amb més freqüència en públic. Tot i així i malgrat la creixent pressió perquè accepti una treva de 60 dies que asseguri l’alliberament dels ostatges, es manté ferm en el propòsit de derrotar completament Hamàs.
Més de 600 ex caps militars en la reserva, a més de comandaments policials, diplomàtics i antics responsables de les agències d’intel·ligència, van demanar ahir al president dels Estats Units Donald Trump que pari els peus a Netanyahu i l’obligui a acceptar un alto el foc a la franja perquè, al seu entendre, “ Hamàs no representa una amenaça estratègica per a Israel”.
El mes de juny, 41 oficials, la majoria d’ells adscrits a la unitat 8200 de la intel·ligència militar, van fer pública una carta encara més dura contra el primer ministre, a qui van acusar de seguir la guerra amb l’únic propòsit d’aferrar-se al poder. Aquests ex alts caps de l’exèrcit, que treballaven seleccionant els objectius a bombardejar a Gaza, van assegurar que molts ostatges en poder de Hamàs i Gihad Islàmica havien mort per culpa de la massiva campanya aèria. Aquests oficials consideren que les ordres d’un Govern que mata civils i innocents són il·legals i, en conseqüència, no han d’obeir-se.
Els signataris de la petició a Trump afirmen que ja s’han assolit dos dels tres objectius militars a Gaza: desmantellar el braç armat de Hamàs i impedir que governi Gaza. El tercer objectiu, l’alliberament dels ostatges, opinen que només es pot aconseguir mitjançant un acord. A més, adverteixen que una guerra deixa de ser justa quan es manté més enllà dels seus objectius militars.
Netanyahu insisteix que la guerra no acabarà fins a la derrota definitiva de Hamàs. Els bombardejos, per tant, continuen, i també el reclutament de més soldats. Deu mil reclutes estan cridats a files, en gran part perquè els joves ultraortodoxos es neguen a lluitar. L’obligació de fer-ho ha suposat la sortida d’un dels dos partits religiosos del govern. La coalició té ara una majoria d’un sol escó.
Ex alts caps militars demanen el final de la guerra a Gaza; Hamàs ja no és una amenaça, diuen
El primer ministre, doncs, és molt vulnerable als elements més messiànics i antidemocràtics del seu govern, ministres radicals que són partidaris d’utilitzar la fam a Gaza com a arma de guerra per accelerar la sortida de palestins i facilitar l’annexió d’aquell territori. El seu govern no té un pla per al dia després a la franja perquè no està previst que hi hagi dia després.
Netanyahu necessita una majoria parlamentària per aprovar una reforma judicial a la seva mesura. Vol eliminar la independència del Tribunal Suprem i així anul·lar una possible sentència condemnatòria en el procés per corrupció que se segueix contra ell i que pot portar-lo a la presó.
Si no depengués dels ultrareligiosos i els ultranacionalistes, el primer ministre fa temps que hauria donat per conclosa la guerra a Gaza. Els èxits militars al Líban, l’ Iran i Síria li haurien permès negociar amb Hamàs l’alliberament dels 20 ostatges que continuen en les seves mans (amb vida) sense temor de perdre popularitat. Al contrari, l’opinió pública hauria reforçat el seu lideratge. Una nova victòria en les eleccions previstes per a l’any vinent hauria estat més que probable.
En canvi, la fam a Gaza i les desenes de morts diaris a les cues del pa i sota les bombes col·loquen Netanyahu just on Hamàs vol, a l’ull de l’huracà d’una crítica mundial a la qual s’han afegit el Canadà, França i el Regne Unit.
Hamàs, el grup terrorista que va massacrar més de 1.200 israelians i que ha utilitzat la població civil de Gaza com a escut humà, ha aconseguit que Netanyahu converteixi Israel en un dels països més odiats del món. Els seus ciutadans tenen por de sortir a l’estranger i ser reconeguts com a israelians. “Ens condueix a la perdició”, van dir ahir els familiars dels ostatges.
El primer ministre israelià és un ostatge polític en mans de Hamàs i els ultres del seu govern
Netanyahu està en mans de Hamàs i dels ultres del seu govern. Ha perdut el control de la situació. Només Trump pot obligar-lo a acceptar una treva que suposi l’alliberament dels ostatges, però per això ha de tancar-li l’aixeta de l’ajuda en armes i dòlars. Ronald Reagan i George Bush ho van fer en el seu dia, quan l’expansionisme militar israelià va perjudicar els interessos dels EUA. Trump podria fer-ho si creu que Netanyahu és una rèmora per als seus negocis personals amb les monarquies àrabs. Centenars d’excomandaments militars israelians confien que ja ho estigui sent.