Benjamin Netanyahu fa front a la creixent pressió interna per posar fi a la guerra a Gaza, que aviat s’acosta al segon aniversari. En una carta dirigida al president dels Estats Units, Donald Trump, més de 600 veterans de l’ exèrcit israelià van demanar el final del conflicte i el retorn dels prop de 20 israelians que van ser capturats per Hamàs el 7 d’octubre del 2023 i que encara continuen a l’enclavament.
Entre els membres del Commanders for Israel Security ( CIS), hi ha figures destacades de l’àmbit militar com l’excap del Mossad, Tamir Pardo, l’excap del Shin Bet, Ami Ayalon i l’anterior director adjunt de les Forces de Defensa d’Israel ( FDI), Matan Vilnai.
“ Atureu la guerra a Gaza!”, reclamen a Trump. “Les FDI ja van aconseguir fa temps els dos objectius que es podien complir per la via militar: desmantellar les formacions militars de Hamàs i la seva estructura de govern. Al tercer, i més important, només s’hi pot arribar mitjançant un acord: tornar tots els ostatges cap a casa”, assegurava el text, publicat també en el seu compte d’ X. “ Vostè ho va fer al Líban. És hora de fer-ho també a Gaza”.
No és la primera crida d’aquesta mena del grup de veterans, a qui els preocupa la pèrdua de legitimitat internacional després de la repercussió de les imatges de fam a la franja, que han fet que diversos governs com França o el Regne Unit valorin el reconeixement d’un Estat palestí.
Segons ells, el president dels Estats Units té “credibilitat davant la gran majoria dels israelians”, cosa que “reforça la seva capacitat per guiar el primer ministre Netanyahu i el seu govern en la direcció correcta”. En aquest sentit, proposen “posar fi a la guerra, tornar els ostatges, aturar el patiment i formar una coalició regional i internacional que ajudi l’ Autoritat Palestina (una vegada reformada) a oferir als gazians i a tots els palestins una alternativa a Hamàs i la seva ideologia violenta”.
La carta arriba després d’una nova tanda de negociacions fracassades i gairebé dos anys després de l’atac de Hamàs, que va segar la vida de més de 1.200 persones. A Gaza, el nombre de morts, segons el Ministeri de Salut de la franja, ja ha superat els 60.000 i els que queden fan front a una fam greu provocada pel bloqueig a l’entrada d’ajuda humanitària.
Netanyahu afirma que, per aconseguir un alto el foc permanent, Hamàs ha de desaparèixer de Gaza i desarmar-se, una cosa que la milícia no ha acceptat. Aquests, tot i això, sí que estarien disposats a alliberar els ostatges que queden dins de l’enclavament si cessen els atacs. Membres de l’oposició van fer saber al líder israelià que estan disposats a sostenir el seu govern per un temps limitat si arriba a un acord amb Hamàs, però ell també ha rebutjat aquesta opció.
Excaps d’Intel·ligència i alts militars, entre els signants, diuen que Israel ha complert els seus objectius
Per la seva banda, el CIS vol que Israel accepti el marc internacional proposat per Egipte, els Emirats Àrabs Units i l’ Aràbia Saudita, juntament amb una Autoritat Palestina reformada, perquè aquesta última assumeixi el control de l’enclavament després de la guerra. Netanyahu s’hi oposa, perquè implicaria que els palestins serien més a prop d’aconseguir un Estat propi.
L’associació de veterans demanen a la Casa Blanca que pressioni el govern perquè accepti aquesta proposta, tot i que el primer ministre l’ha rebutjada repetidament. El líder israelià assegura que el final del conflicte en aquest punt permetria el ressorgiment de Hamàs i futures rèpliques del 7 d’octubre, i acusa el grup armat palestí de no tenir voluntat real per arribar a un acord.
El primer ministre també ha sol·licitat a la Creu Roja Internacional que lliuri aliments i atenció mèdica als ostatges retinguts a Gaza, després de la difusió de vídeos gravats per Hamàs i la Gihad Islàmica que mostren dos captius israelians, identificats com Evyatar David i Rom Braslavski, en greu estat de desnutrició. Hamàs afirma que l’estat de salut dels ostatges és un reflex de l’empitjorament de les condicions a la franja.
Abu Obeida, portaveu de les Brigades al-Qassam, braç armat del grup, va declarar aquest cap de setmana que la milícia no priva intencionalment d’aliment els ostatges, i que mengen el mateix que els combatents de Hamàs i la població general de Gaza. “No rebran cap privilegi especial enmig del crim de fam i setge”, va afegir.
Les imatges han provocat gran impacte en la societat israeliana. A Tel-Aviv, desenes de milers de persones es van manifestar ahir per exigir al Govern el final del conflicte i el retorn dels segrestats.
S’hi afegeix l’alarma interna pel desgast del cos militar israelià. Segons una investigació del diari Haaretz , almenys set soldats desplegats a Gaza van cometre suïcidi durant el mes passat. Altres associacions de veterans denuncien també l’augment de casos de síndrome d’estrès posttraumàtic entre els qui han combatut a la franja.
Segons dades del Ministeri de Defensa, des que va començar la guerra, gairebé 19.000 soldats ferits han començat a rebre atenció del Departament de Rehabilitació, dels quals a la vora de 10.000 pateixen traumes psicològics. En total, els hospitals israelians atenen trastorns derivats dels diversos conflictes que Israel ha mantingut les últimes dècades, a més de 80.000 persones, la xifra més alta en la història del país.
Indignació entreels israelians per un vídeo de Hamàs en què apareixen dos ostatges desnodrits
Almenys 898 membres de les FDI han perdut la vida des de l’inici de l’ofensiva a Gaza, 329 en l’atac del 7 d’octubre i 454 durant la campanya a l’enclavament palestí.
