“Mira, en Trump jugant a golf!”, diu el petit Pau de sis anys, mirant la portada de La Vanguardia de dimecres passat. “És burro, en Trump”, afirma en Lluc, de nou anys. “Per què?”, pregunta l’avi. “En comptes de pensar en les mil coses del seu país, es posa a jugar a golf. S’ha de ser burro!”. “Jugar a golf no és el problema –corregeix l’avi– sinó que faci negocis amb el golf mentre és president. En Trump és un sàtrapa”.
“Què vol dir sàtrapa?”. “Un governant despòtic i arbitrari”. “No t’entenc”. “Despòtic –explica l’avi- és el que mana sense respectar cap llei ni norma. Tracta malament els que estan per sota d’ell. És com si jo ara, per vacances, us obligués a fer deures tot el dia o al contrari, us prohibís de fer-ne i haguéssiu de tornar a l’escola sense haver repassat res; o com si no us deixés anar a la pista a jugar a futbol amb els altres nens. Imagina’t que estàs jugant a futbol i un àrbitre comença a xiular el que li dona la gana. Expulsa els jugadors que li cauen malament, provoca faltes per divertir-se, canvia constantment les regles”. “Jo soc capità del meu equip –diu en Lluc– i protestaria”. “I si l’àrbitre es burlés de les teves protestes?”. “Marxaríem tots del camp”. Doncs l’Ursula von der Leyen, que ha anat a saludar en Trump mentre inaugurava un camp de golf privat, en comptes de marxar amb els europeus, s’ha agenollat davant del sàtrapa.
Imagina’t que estàs jugant i l’àrbitre canvia les regles i xiula el que li dona la gana
“Qui és aquesta Úrsula?”. “Seria llarg d’explicar”, diu l’avi, i deixa que els nets vagin a les pàgines de futbol per si troben notícies de Lamine Yamal. Als nens, l’avi els explica sobretot batalles mítiques, com la de Farsàlia entre Cèsar i Pompeu (col·leccionen els romans de Playmobil). No li agrada parlar-los de les miserables realitats d’avui.
Lee tambiénQuè en diria Primo Levi?
Escrivint sobre la desaparició de la infantesa en l’era de la televisió (i sense haver conegut encara el monstre d’internet), Neil Postman sostenia que els nens d’ara accedeixen a informacions que dinamiten la frontera del pudor. Ho saben tot del sexe, de la violència i dels horrors (Gaza). Saben que els dirigents del món són o incompetents o tramposos (títols falsificats) o sàtrapes. Inevitablement, aquesta informació els prepara per al cinisme i la indiferència.