La calor va matar 1.060 persones a Espanya al juliol, més del doble que al juny

Les altes temperatures han deixat un balanç de 1.060 morts –614 dones i 446 homes– durant el mes de juliol a Espanya, un 57% més que el mateix període de l’any passat i més del doble que al juny, quan es van registrar, per aquesta mateixa causa, 407 morts, segons ha assenyalat el Ministeri de Sanitat a partir de dades del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo). Des de principis d’estiu, les morts atribuïbles a la calor a Espanya ja són 1.504, encara 500 persones menys que les 2.010 morts que es van registrar a tot l’estiu del 2024.

A Catalunya, la calor de l’últim mes ha estat la responsable de 250 morts –132 dones i 118 homes–, segons les mateixes fonts. En el cas de Catalunya, aquestes xifres ja superen el total de morts registrades l’estiu del 2024, quan es van comptabilitzar 226 morts atribuïbles a les altes temperatures. Catalunya és la comunitat autònoma on més defuncions hi ha hagut per aquestes causes, seguida de Madrid, amb 129, i Galícia, amb 107. Només la Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla no han registrat morts a conseqüència de la calor el mes de juliol.

La sufocant onada de calor que fueteja Espanya des de fa tres dies, i que segons l’ Aemet es mantindrà fins diumenge, va continuar ahir mantenint en alerta gran part de la Península, on els valors van depassar els 40 graus en alguns casos, a excepció de l’àrea cantàbrica. En aquest sentit, la nit de dilluns a dimarts, a Coria (Extremadura) va ser una mica més que tropical, ja que es va arribar als 32,9º C. Ahir dimarts, dotze províncies espanyoles, entre els quals Girona, estaven en alerta taronja per calor i temperatures màximes de 42ºC. De tota manera, les temperatures més altes a Catalunya van ser els 39,8ºC de Vinebre (Ribera d’Ebre) i els 39 ºC de Torroja del Priorat.

Per avui, l’ Aemet preveu descensos tèrmics en gran part del territori, especialment a Cantàbria, malgrat que les temperatures arribaran als 40ºC en zones de vall de l’oest i sud-oest, així com localment en l’entorn del Miño.

Amb l’arribada d’aquesta segona fase calorosa de l’estiu del 2025, Espanya ja ha viscut 90 onades de calor des de principis del segle XXI, segons dades de l’ Aemet, que destaca que aquest fenomen és cada cop més llarg amb un registre històric de 26
dies continus el 2015.

El “nombre de dies en onada de calor mostra un augment clar i estadísticament significatiu” a la Península i les Balears i a les illes Canàries, considerant que entre el 2000 i el 2024 hi va haver 474 jornades de calor extrema, a diferència de les 212 registrades entre el 1975 i el 1999, de manera que s’estableix un increment de més del 50%.

El portaveu de l’ Aemet, José Ángel Núñez, ha explicat a Efe que, si bé és més “adequat” comptabilitzar el nombre de dies en les onades de calor, la freqüència d’aquestes onades també ha augmentat “significativament”, tenint en compte que entre el 1975 i el 1999 hi va haver 44 onades, mentre que ja sumen 90 des de principis segle; més del doble.

Núñez ha assenyalat que les onades de calor estan passant en províncies i estacions meteorològiques que “abans no en tenien o eren molt poc freqüents”, on els llindars són més baixos, per això la mitjana general no augmenta, malgrat que sí que hi ha un increment de les màximes al centre i sud del país. “Aquesta tendència a més onades de calor, més dies i més extensió és coherent amb l’augment de la temperatura mitjana a Espanya, que ha ascendit 1,70º C de mitjana anual, però 1,85º C a l’estiu des del 1961”, ha indicat el portaveu de l’ Aemet.