Rumb de col·lisió a Polònia

Karol Nawrocki va prendre ahir possessió del càrrec com a nou president de Polònia, que va obtenir per un estret marge en les últimes eleccions presidencials, celebrades a dues voltes els passats 18 de maig i 1 de juny. En el seu discurs d’investidura davant el Sejm, la cambra baixa del Parlament polonès, el polític ultraconservador va insistir ahir en la seva
ja coneguda línia nacionalista i antieuropeista, afirmant: “Seré­ la veu dels ciutadans que desitgen la sobirania” i “No acceptaré mai que la Unió Europea li tregui competències a Polònia”.

L’arribada a la presidència de Nawrocki constitueix una mala notícia per al primer ministre polonès, el centrista Donald Tusk, que ocupa aquest lloc des de les eleccions parlamentàries el 2023, tot i que ja el va exercir entre el 2007 i el 2014, abans d’iniciar la seva carrera comunitària, en la qual va assumir el càrrec, entre d’altres, de president del Consell Europeu, del 2014 el 2019. És una mala notícia perquè Nawrocki està disposat a utilitzar la seva presidència per contrarestar les polítiques liberals i europeistes de Tusk. Els atributs presidencials són limitats però inclouen el dret de veto legislatiu, que només es pot revertir amb una majoria parlamentària de dos terços, de la qual per cert l’ Executiu polonès manca.

La història recent de Polònia es pot resumir en l’alternança de poder entre el partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), presidit des del 2003 per Jaroslaw Kaczynski, i sota les sigles del qual es va presentar Nawrocki, i les forces liberals, que tenen el seu baluard en Plataforma Cívica, la formació liderada per Tusk. Els programes dels dos grups són, en línies generals, antagònics. De fet, les polítiques il·liberals de Mateusz Morawiecki (PiS), que va ser primer ministre entre el 2017 i el 2023, mentre ocupava la presidència el també conservador Andrzej Duda, van generar un considerable descontentament, que va donar ales a Tusk el 2023 i li va permetre recuperar el càrrec de primer ministre de Polònia.

Durant els dos darrers anys, Tusk ha treballat per reforçar la independència del poder judicial, menyscabada durant l’anterior govern del PiS. I, en definitiva, per prendre mesures amb l’objectiu d’enfortir l’ Estat de dret a Polònia, ja fossin relacionades amb l’avortament, la immigració, el col·lectiu LGTBI o la crisi climàtica. Mesures que, si bé van quedar curtes segons els sectors progressistes, van comptar amb el beneplàcit de la UE, que, després de la seva aplicació, va desbloquejar el lliurament d’una important suma de fons Next Generation reservats a Polònia.

La contribució econòmica comunitària a Polònia no és, d’altra banda, cap novetat. Des de la seva adhesió el 2004, Polònia ha estat un dels màxims beneficiaris dels fons de la UE, junt amb Itàlia i Espanya, i ha rebut centenars i centenars de milers de milions d’euros, cosa que no contribueix a fer comprensible la contumàcia de les seves forces antieuropeistes.

La novetat que aporta a la direcció d’ Estat polonesa Nawrocki, historiador i exboxejador, amb alguns episodis foscos en el seu currículum, és el seu clar alineament amb l’onada autocràtica i populista que personifica el president nord-americà Donald Trump, a qui ja va visitar a la Casa Blanca a començaments de maig. Això i, també, un projecte d’oposició pugnaç exercit des de la presidència de la nació.

No seria estrany, per tant, que els dos anys que falten fins als pròxims comicis parlamentaris es converteixin en una llarga i agitada campanya electoral. Probablement, Tusk haurà de renunciar a una de les promeses que va fer quan competia per arribar a primer ministre el 2023: la de reconciliar una societat com la polonesa, dividida, igual com les d’altres països veïns, entre els partidaris de més integració europea –el premier ha intentat, fins avui sense èxit, l’adopció de l’euro al seu país i ahir Nawrocki va tornar a anunciar la seva oposició– i els qui, al contrari, prefereixen congelar el procés integrador, enarborant banderes nacionals i promovent una ordenació il·liberal de la societat, que aspiren consolidar amb una reforma constitucional el 2030.

La tasca que té al davant el primer ministre Tusk és, així doncs, complexa: actuar de manera més efectiva que en els últims dos anys per mantenir Polònia al camí europeu, però evitant sempre decisions que puguin ser instrumentalitzades en contra seu pel reaccionari president Nawrocki.