El sud de França s’ha convertit aquest estiu en un braser molt perillós a causa de la combinació d’altes temperatures, sequedat i fort vent. Un incendi forestal d’una violència i una velocitat inusitades va devastar en menys de 24 hores almenys 16.000 hectàrees (160 quilòmetres quadrats) de vegetació al massís de les Corbières, al departament de l’Aude, entre les ciutats de Narbona i Carcassona. Hi ha 15 municipis afectats.
Aquest foc, que es va iniciar dimarts poc després de les quatre de la tarda, és el que ha cremat més superfície al segle XXI i el pitjor des del 1949. Ha cremat l’equivalent a 1,6 vegades l’extensió de tota la ciutat de París o de Barcelona (els termes municipals de la capital francesa i la catalana són gairebé idèntics).
El primer ministre, François Bayrou, promet ajuts i replantejar la classe de vegetació i cultius
Ahir al matí les flames encara avançaven a una velocitat de sis quilòmetres per hora, cosa que implicava 1.000 hectàrees calcinades cada 60 minuts, amb un front de foc de 90 quilòmetres. El balanç provisional és d’una dona morta –una sexagenària jubilada que es va negar a abandonar casa seva– i almenys una desena de ferits entre els veïns, un de molt greu, a més d’onse bombers. Durant la nit i fins ahir a les quatre de la tarda va caldre tallar l’autopista A-9, principal via de connexió entre França i Espanya, i desviar el trànsit a carreteres secundàries.
El primer ministre francès, François Bayrou, i el titular d’Interior, Bruno Retailleau, es van desplaçar a un dels pobles més castigats, Saint-Laurent-de-la- Cabrerisse, per comprovar sobre el terreny la magnitud del desastre i expressar solidaritat amb els veïns, els bombers i el personal de Protecció Civil. Les autoritats locals, els operadors turístics i els agricultors els van demanar ajuda immediata pels danys soferts, que inclouen la destrucció de 600 hectàrees de vinyes. Bayrou es va mostrar disposat a estudiar, entre tots, els mecanismes d’ajuda i va dir que aquesta regió podria ser “un laboratori” a imitar per prevenir en el futur aquesta mena de catàstrofes.
El cap del Govern va vincular el desastre al canvi climàtic, que “provoca fets inèdits”. “Cal reflexionar”, va afegir Bayrou, i va expressar la necessitat que s’analitzi quina classe de vegetació i de cultius serà més resistent en el futur al perill d’incendis. El premier va dir que les vinyes s’havien mostrat útils per evitar o alentir la propagació de les flames.
Aquest incendi tan destructiu, que segons alguns indicis s’hauria pogut iniciar “per una activitat humana”, tot i que no de manera deliberada, alimentarà el debat sobre la falta de mitjans, sobretot aeris. Això ja es va posar de manifest durant el recent incendi a la perifèria nord de Marsella. França pateix des de fa anys un dèficit d’avions d’extinció. Els que hi ha són vells. S’han encarregat nous aparells, però es trigarà temps a fabricar-los i lliurar-los.
Les autoritats van evacuar de manera preventiva dos càmpings a la localitat turística de La Palme, on hi havia uns 500 estiuejants. També es van desallotjar càmpings a Lagrasse i Fabrezan, així com una trentena d’habitatges a Tournissan. Les flames van arribar al nucli urbà de Saint-Laurent-de-la- Cabrerisse, on almenys vuit habitatges han resultat calcinats. A la cooperativa vitivinícola local només es van cremar alguns palets a l’aparcament, però la casa veïna va quedar destruïda i diversos vehicles van cremar a l’entrada. “Quan vam veure que el vent canviava, vam començar a evacuar. El foc va arribar al poble a una velocitat impressionant, el va envoltar completament. Va anar de casa en casa. D’incendis en veiem cada any, però això és una altra cosa”, va declarar Anaël Payrou, director de la cooperativa.
Més de 2.000 bombers i 600 vehicles han participat en l’extinció en un front de foc de 90 quilòmetres, com també 18 mitjans aeris, entre avions i helicòpters. Avui, com a reforç, hi aniran diversos helicòpters militars. No es va recórrer a l’ajuda d’ Espanya o d’altres països de la UE, que es van mostrar disposats a enviar-hi avions. Un portaveu de Protecció Civil, el coronel Alexandre Jouassard, va explicar al canal BFMTV que a partir d’un cert nombre d’avions no hi ha capacitat per gestionar adequadament els vols i l’aprovisionament d’aigua.
El Ministeri per a la Transició Ecològica va indicar que s’afronta “el segon foc més important dels últims 50 anys”, i va recordar que des del 1976 només un altre, el 2022, havia superat el llindar de les 10.000 hectàrees. Fins ara, l’incendi més gran que hi ha hagut a França, almenys en temps recents i amb dades fiables, va cremar 50.000 hectàrees de pins al sud de Bordeus el 1949, una catàstrofe en què van morir 82 persones. L’estiu del 2022, també al sud de Bordeus, hi va haver dos grans incendis que van durar setmanes i que en total van cremar 30.000 hectàrees. Aquell any van cremar en total 72.000 hectàrees de muntanya, sis vegades més que la mitjana dels últims anys.
