Més pluja, més vegetació, més animals. Més animals ferits que arriben als centres de recuperació de fauna catalans, que en les últimes setmanes han quedat saturats i desbordats i s’han vist obligats a aplicar polítiques molt selectives en la distribució de recursos. Les organitzacions ecologistes denuncien sacrificis massius, especialment d’ocells.
Només al gran centre de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), hi han entrat a data de 31 de juliol 15.629 animals ferits. Ja són més que en tot l’any anterior, en què en van atendre 15.334. Només en un dia d’aquest estiu hi va haver 350 ingressos, quan la mitjana diària és d’uns 70. Més o menys la meitat dels animals que arriben a Torreferrussa no sobreviuen. Aquest 50% es divideix entre els que arriben moribunds i els que s’han de sacrificar: uns 3.500 l’any passat.
Al centre de fauna de Torreferrussa ja han superat la xifra d’animals atesos en tot el 2024
Les proporcions són semblants als dos altres centres públics catalans de recuperació de fauna, que gestiona l’empresa Forestal Catalana. Aiguamolls de l’Empordà té uns 2.800 ingressos i 1.300 retorns a la natura, i fa unes 300 necròpsies i 150 informes pericials cada any. A Vallcalent, els ingressos són 5.000, i els que s’alliberen, entre 1.500 i 2.000. En xifres globals, els animals que tornen a la natura són poc menys de la meitat dels que ingressen als centres ferits, que sumen uns 23.000.
Els ingressos creixen any rere any, producte alhora d’una conscienciació social més gran i també del canvi climàtic. Les onades de calor afecten especialment els ocells que nidifiquen en zones urbanes, com els falciots, els pollets dels quals salten del niu quan no poden resistir a la temperatura. Aquest estiu, el tercer ingredient de la tempesta perfecta ha estat una primavera plujosa que ha provocat una explosió de fauna. Com que disposaven de més aliment, els animals s’han reproduït més.
Un àudio de WhatsApp rebut per aquest diari fa pocs dies denunciava el “col·lapse” que patien els tres centres i com s’estaven deixant morir els animals per falta de recursos. Aquesta situació, segons dues fonts dels treballadors del sector, ha causat una quinzena de baixes laborals.
Xavier Jiménez, president del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp ( Gepec) i representant d’ Ecologistes de Catalunya, la federació d’entitats catalanes, denuncia que aquest estiu, “amb l’entrada massiva d’animals als centres de recuperació, s’ha produït una situació en què una part important no s’han pogut atendre”. “També tenim constància –afegeix– de directives de la Generalitat perquè alguns serveis que han de fer els centres de recuperació no es facin”.
Jiménez afirma que hi ha ordres de no covar i fer néixer artificialment els ous d’espècies protegides, però no amenaçades. “És habitual que en època de cria es retirin per exemple ous de cigonya de llocs que suposen un perill. S’haurien de portar a centres de recuperació, estan preparats. Ens consten instruccions del responsable del Servei de Fauna i Flora perquè no es covin. I ens consta que, mentrestant, tenen les incubadores aturades i sense fer servir”, assegura.
Des del Departament de Territori neguen que s’hagi donat cap instrucció de sacrificar o eutanasiar animals: “Només s’aplica l’eutanàsia a animals que estan molt malament, per evitar que pateixin”. Addueixen així mateix que “es procuren atendre tots els ous que arriben; tot i això, es prioritza la incubació d’ous d’espècies amenaçades com l’aufrany, l’àguila cuabarrada o el corriol camanegre, enfront d’altres que no ho estan i que tenen més presència al medi”.
En una visita a les instal·lacions de Torreferrussa, el seu cap d’hospitalització, el veterinari Rafael Molina, defensa que “no és un sanitari ni un zoològic, és un hospital veterinari, on actuem amb criteris estrictament tècnics”. “Entre un 20 i 25% dels ingressos són animals sense solució, que no podem tornar a la natura, i són eutanasiats”, detalla. Nega així mateix que hi hagi cap ordre per sacrificar massivament animals, sinó que s’intenten recuperar els que es poden tornar al seu entorn, en especial les espècies protegides o en risc d’extinció. Només mantenen en captivitat animals que no poden ser alliberats si són útils per a la reproducció en captivitat o per a estudis científics.
“També podem explicar-ho en positiu: aquí recuperem i tornem a la natura 7.000 animals cada any”, diu. Sobre el rescat de les postes dels ocells, Molina addueix que “la major part dels ous que ens arriben ja estan morts. Apliquem tècniques de transil·luminació per comprovar-ho. Les nostres incubadores sens dubte que funcionen, quan és necessari”.
El 90% d’animals a Torreferrussa són ocells, un 5% són mamífers, i un 5% més, rèptils. Principalment, la tortuga de Florida, que ha conquerit els medis lacustres des dels aquaris domèstics. “Són un problema mediambiental gravíssim, les sacrifiquem de cent en cent”, exposa Molina.
Des de fa uns anys hi ha un acord amb clíniques veterinàries perquè recullin animals ferits. Dues vegades al dia, un equip de xofers de Torreferrussa fa la ronda. A les enormes gàbies del recinte, dotzenes de xoriguers, xots, mussols, astors i altres espècies volen de pal en pal en espera de muscular abans de tornar a la natura. “La sensació és que sempre falta gent, esclar”, diu Molina.
El veterinari recorda que quan es tracta de fauna urbana, el responsable de donar sortida al problema que suposa un animal ferit és l’ajuntament corresponent. Però és habitual que es derivi Torreferrusa, que actua com a centre de la gran corona de Barcelona, on “la sensibilitat popular amb els animals és molt gran”, segons l’opinió de Molina.
Des de l’àmbit ecologista, Xavier Jiménez denuncia que, després d’una primavera com aquesta, “els reforços de personal s’han contractat tard i malament, sovint amb personal no preparat, i això ha fet que una part important d’animals hagin mort. És greu. Els centres han de fer previsió d’entrades i del personal que necessiten”. Torreferrussa ha tingut un reforç, habitual a la primavera i l’estiu, de deu persones. Animals com els ratpenats necessiten menjar cada tres hores.
Jiménez qüestiona amb severitat que la recuperació de la fauna de la Generalitat “està gestionada per Forestal Catalana SA, una societat anònima. Les empreses, i aquesta no és una excepció, el que fan és abaratir costos i augmentar beneficis, i converteixen la recuperació de la fauna salvatge i la conservació de la biodiversitat en un negoci”.
