L llibertat individual és el valor absolut. El socialisme és un error, s’ha d’erradicar. La universitat és innecessària, de tota manera és molt cara i t’endeutarà per sempre més. Créixer en una família monoparental? Ni se t’acudeixi: corres el risc de viure en la pobresa i cometre crims. Són alguns dels temes que es tracten a Tuttle Twins , la sèrie de dibuixos animats que ràpidament ha suscitat un debat sobre la seva suposada absència d’ideologia i que la premsa argentina qualifica de “procapitalista”. El programa, que normalment s’hauria d’haver emès al juliol al canal públic estatal infantil Paka Paka, només està disponible ara per ara a YouTube. El motiu és que, durant les últimes setmanes, s’ha enfrontat a dures crítiques que han compromès la seva emissió.
Els seus protagonistes, Emily i Ethan Tuttle, són dos bessons que viatgen en el temps amb la seva àvia cubana. Al llarg dels episodis, la sèrie els porta a conèixer economistes liberals (alguns en dirien llibertaris) com per exemple Adam Smith, Ludwig von Mises o Milton Friedman. Javier Milei, elegit president de l’Argentina el 2023, també hi fa la seva aparició. I, com en tots els dibuixos animats, hi ha un gran malvat. En aquest cas, es tracta de Karl Marx, conegut per ser el fundador del marxisme, una teoria social que analitza el capitalisme i les seves contradiccions. Però en diversos episodis se’l retrata com un personatge
egoista i hipòcrita, que no para de demanar
diners.
Segons els experts, “són obsessions personals del president Milei traduïdes en continguts erronis”
La sèrie, que ja va per la tercera temporada, està finançada i produïda pel Libertas Institute, amb seu a Utah, als Estats Units. La seva missió: difondre internacionalment “idees de liberalisme econòmic extrem, anti Estat i ultraconservadores en l’àmbit social”, explica La Nación .
D’altra banda, els dibuixos sembla que contradiguin les declaracions fetes anteriorment per Javier Milei. En el transcurs de la seva campanya no va parar de criticar el suposat “adoctrinament” de nens argentins per part del moviment peronista, aleshores en el poder. Ja fos a través de les escoles, però també a través d’aquest
mateix canal de televisió, Paka Paka, creat per l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner el 2010. “I això ara no és adoctrinament?”, es preguntava llavors El Economista . Perquè en aquests episodis s’ensenya als nens la inflació, la política monetària, la lògica dels mercats i els subsidis. En resum, un contingut polític fort que no semblaria el més adequat per a un públic infantil. Malgrat la promesa de la televisió pública, que subratllava l’absència de biaix ideològic a la nova programació, la realitat demostra el contrari, lamenta La Nación . “Els capítols aborden explícitament arguments en línia amb la batalla cultural que tira endavant el Govern nacional”, insisteix el diari.
Tampoc no és estrany que la sèrie hagi suscitat una onada de reaccions negatives per part de nombrosos experts en educació. “No es pot tenir d’ostatges els nois enmig de disputes ideològiques d’adults. Són obsessions personals del president traduïdes
en continguts erronis amb falsedats, discriminacions o atacs que ni tan sols estan vinculats al currículum escolar”, va opinar Cecilia Veleda, doctora en Sociologia de l’Educació, al mitjà argentí.
És del mateix parer l’investigador en comunicació de la Universitat Nacional de Quilmes Martín Becerra: “Aquest contingut és enllaunat, importat i creat per a una realitat que és molt diferent de la nostra. No reflecteix la nostra cultura, els nostres debats, la nostra història ni el nostre present. Es tracta d’un contingut dogmàtic, que fins i tot als Estats Units ha estat criticat pel sectarisme i l’agressivitat”.
Per part dels defensors, les respostes a aquestes crítiques no s’han fet esperar. Daniel Parisini, un popular influencer llibertari conegut com a Gordo Dan i proper al Govern, va ser el primer que va justificar la sèrie Tuttle Twins . En una publicació a X, va afirmar que “ensenyar socialisme no equival a ensenyar el liberalisme, perquè ensenyar una cosa no és igual que ensenyar l’altra. L’una defensa la realitat, i l’altra, una fantasia”.