Els Lax’n’Busto van protagonitzar dimecres a la nit un concert que el Festival Terramar CaixaBank de Sitges –que avui rep Camilo– trigarà temps a oblidar.
De nou a la carretera amb el seu vocalista original, Pemi Fortuny, aquests músics de l Vendrell, exponents de l’anomenat rock català, el moviment que va fer furor als vuitanta i noranta conquerint totes les ràdios i fins i tot recintes com el Palau Sant Jordi, van fer posar-se dretes les més de dues mil persones que van omplir l’auditori amb una fórmula infal·lible: durant gairebé dues hores, van desplegar els grans èxits dels seus gairebé 40 anys de trajectòria.
‘T’estimo molt’ i ‘Tornarem’ van ser un generós gest cap a l’etapa de Salva Racero com a cantant
Conscients de la seva inesborrable etiqueta de veterans roquers, no va ser coincidència que el recital arrenqués amb un duel de guitarres entre Cristian G. Montenegro i Pemi Rovirosa, dos dels fundadors del grup, que ara també compta amb el teclista Eduard Font, ex Sopa de Cabra. Llavors va aparèixer Fortuny. I els assistents es van deixar anar amb Miami Beach i Més que la meva sang , dos dels grans himnes de la banda i que, sent carn de bisos, van provocar un inici arrasador. “Us heu desenganxat ràpid dels seients”, va dir de broma el cantant.
La formació va encadenar clàssics durant tot recital, en què van interpretar un altre cop Ara –primera balada de la nit–, Tinc fam de tu , Tu ets la llum , Emiliano Zapata i la country Les nits del Liceu , entre moltes d’altres, i dos temes que van provocar que dos noms es disparessin al registre civil fa uns anys: Roc, gràcies a Trepitja fort , i Júlia. “No ens esperàvem aquesta
rebuda tan bèstia per part de tothom”, va dir emocionat Fortuny.
El que era clar és que els assistents havien anat al jardí sitgetà per sentir els temes més aclamats del grup i aquests van arribar superada la meitat del concert amb Però mai tu i Per una copa , i també amb Tornarem i T’estimo molt , que van ser un generós gest a la dècada en què Salva Racero, ex Dagoll Dagom, va liderar el conjunt després que Fortuny l’abandonés per emprendre projectes solidaris.
Com també és habitual en els concerts de rock, i en això els Lax’n’Busto són uns autèntics especialistes, els sis músics –el sextet el completen el bateria Jimmy Piñol, protagonista
d’un aplaudit solo, i el baixista Jesús Rovira– van deixar l’escenari per després tornar i entonar el gran final.
La romàntica Que boig el món i la marinera La meva terra és el mar van formar un efectiu duo que va donar pas al gran himne de la banda, la lletra del qual continua provocant debat: Què diu al principi? Aguanta ? Carpanta ? Fanta ? Sí, Llença’t . Un tema que recorda la importància de viure el moment perquè “ cada instant és únic, no es repetirà” i amb el qual el grup va tancar amb èxit el seu pas pel festival de Sitges, transportant els presents a l’època daurada del rock català i deixant clar que, ara que han tornat, no poden tornar a parar.