Ni Christensen ni Araújo. El central que marxa del Barça és Iñigo Martínez, un capità sense braçalet i un veterà que aquest any ha brillat amb Hansi Flick a la banqueta i al costat de Pau Cubarsí al camp. Iñigo, que ahir al matí es va acomiadar dels companys, marxa a l’Al- Nassr saudita i compartirà equip amb Cristiano Ronaldo. Amb la seva sortida, el Barcelona genera 14 milions més d’euros de fair play .
L’operació va començar a coure’s fa dues setmanes. De fet, el central ja no va jugar els dos últims amistosos de la gira asiàtica per fatiga, però també perquè estava perfilant l’acord i volia minimitzar el risc de lesió. En aquells partits Hansi Flick ja va provar amb Gerard Martín de central esquerrà, a qui també cal inscriure juntament amb Joan Garcia, Sczcesny i Rashford.
Amb la seva sortida, Flick es queda sense el central veterà que va brillar amb Cubarsí i va liderar la línia defensiva
Iñigo té 34 anys, està en el tram final de la seva carrera i no ha volgut refusar una oportunitat de mercat econòmicament molt temptadora procedent d’un país que ja el va buscar el curs passat. Per això, en la seva renovació fins al 2026, que es va perfilar al març, va arribar a un pacte amb Deco que, si arribava cap oferta aquest estiu i ell l’acceptava, el club li obriria la porta sense demanar cap traspàs. No era la sortida defensiva que volia el director esportiu en un Barça que, a més de Cubarsí, compta amb els centrals Ronald Araújo, Andreas Christensen i Eric Garcia, als quals se suma Jules Koundé, reconvertit en lateral dret.
A la seva llista de centrals transferibles, tal com va explicar a La Vanguardia, Deco va situar a la pole Andreas Christensen, al qual li queda també un any de contracte i amb el qual el Barcelona no ha pogut comptar a penes aquest curs per la lesió de llarga durada. També es va preveure l’opció que Araújo sol·licités sortir si no se sentia titular indiscutible.
Quan va renovar, el central va acordar amb Deco que, si rebia una oferta i l’acceptava, el club el deixaria marxar
No serà necessari. Marxa un Iñigo Martínez que va arribar lliure l’estiu del 2023 procedent de l’Athletic Club. Frenat per una fasciïtis plantar, la seva primera temporada amb Xavi Hernández a la banqueta va ser bastant irregular. Tot i això, Hansi Flick va voler retenir-lo a la plantilla per la seva experiència. Ràpidament, li va donar galons de titular i, al costat de Pau Cubarsí, es van convertir en la parella de centrals estrella del club i ell en un líder clau per tirar la línia del fora de joc. Ha jugat 3.976 minuts repartits en 46 partits, va celebrar com ningú els tres títols guanyats i, després de renovar-lo al març per un any més a petició de Flick, no es descartava una ampliació de contracte si el seu rendiment tornava a ser determinant.
Però no passarà. Ha arribat Aràbia, i el Barcelona, necessitat de fair play , accepta el seu adeu. Els 14 milions d’Iñigo Martínez se sumen als 21 milions generats per la cessió d’ Ansu Fati, la venda de Pau Víctor a l’Sporting de Braga i el traspàs de Pablo Torre al Mallorca. En total són 35 milions alliberats. Però encara no és prou per tornar a la norma 1-1 del fair play financer. El club, més enllà dels patrocinis al Congo, necessita i confia que l’auditor primer i la Lliga després aprovin l’ingrés dels 100 milions de les 475 llotges vip cedides durant 25 anys d’un Spotify Camp Nou en construcció i encara sense data de retorn.
