Periodisme a Gaza
Mentre Israel prepara el seu pla d’ocupació total de Gaza, més de 200 periodistes de tot el món han firmat un manifest a la plataforma Freedom to report per reclamar que es permeti l’entrada d’informadors independents a la franja. Des de l’esclat del conflicte, fa gairebé dos anys, la premsa té prohibit accedir a Gaza. La informació que rebem de la zona zero del conflicte la hi devem als periodistes palestins que treballen per a mitjans internacionals. Gràcies a ells s’ha evitat l’apagada informativa, tot i que el preu que han pagat és molt alt: gairebé 200 periodistes morts durant la guerra. Els que continuen vius han patit pèrdues de familiars i ara corren el risc de morir de gana com la resta de gazians.
Mitjans tan prestigiosos com Afp, AP, Reuters o la BBC han alertat de la precària situació dels seus periodistes que encara són a Palestina. Expliquen que al llarg de la seva història han vist caure companys en guerres i fins i tot han patit segrestos, però no havien experimentat mai que els seus col·legues morin de fam.
“No hi ha manera d’entrar a Gaza”, m’explica des de Beirut Helena Pelicano, la nostra corresponsal a la regió. L’exèrcit israelià blinda tot el perímetre fronterer i les oenagés que hi treballen no deixen que s’incorporin periodistes a les seves missions per por que perdin la vida. Els pocs informadors que han pogut entrar ho han fet encastats en unitats militars israelianes. Recentment, d’altres han vist la devastació a Gaza des de l’aire embarcats en els avions que llancen aliments en paracaigudes.
Mentrestant, Israel i Hamàs s’acusen de fomentar la desinformació. El Govern de Netanyahu qüestiona les xifres de víctimes mortals (61.000) divulgades pel Govern palestí i sembra sospites sobre l’agència oficial Wafa que està sota el control de Hamàs. En canvi, no permet l’entrada de periodistes a Gaza perquè comprovin quina és la realitat i aclareixin les suspicàcies d’uns i altres. Precisament aquesta és la funció del periodisme. Està clar que en aquest conflicte es vulnera, entre d’altres, el dret ciutadà a rebre informació lliure i independent i s’està deixant que la propaganda prengui el protagonisme.