El plaer de volar per volar

Va ser excepcional. Aquell estiu hi va haver fam. Fam per viatjar, per sortir i fins i tot per enlairar-se. La sensació de volar equivalia llavors a assaborir una certa llibertat en un món amb cadenat. Algunes companyies aèries van prendre nota i van aprofitar la situació: les restriccions sanitàries i frontereres d’aquell llunyà 2020 van permetre vols que portessin els passatgers... Enlloc, ja que l’avió on volaven no tornava a aterrar a l’aeroport de sortida. No podien sortir a l’estranger. Aerolínies com l’australiana Qantas, la japonesa ANA, la Taiwanesa EVA Air o Royal Brunei, la línia del sultanat absolutista islàmic, van posar a la venda bitllets per a vols que en aquell moment tornaven una il·lusió de normalitat als passatgers.

Tot això ja queda molt enrere. La recuperació del transport aeri va ser progressiva. Els últims temps ha estat exponencial i el 2025 el sector de l’aviació comercial batrà rècords de vols i passatgers malgrat la inestabilitat mundial i l’existència de diversos espais aeris tancats per raons geopolítiques. Tot i així, la fam viatgera i voladora continua en augment, incloent-hi els viatges que tornen al punt des d’on s’han enlairat.

Les aerolínies ja no necessiten buscar passatgers i en principi els viatgers no haurien d’imaginar que van a cap destinació, perquè sí que hi poden anar. Tot i això, el plaer de volar per volar, per gaudir del vol, continua viu i hi ha petites companyies que s’hi dediquen. Hi ha alguna excepció entre les grans, com és el cas d’ Easyjet, la britanicoaustríaca continua oferint alguns vols que surten i arriben a l’aeroport de Londres- Gatwick. Estan diverses hores en l’aire i l’objectiu és singular: caçar aurores boreals des del cel, cosa per a la qual els vols tenen un permís especial, i solquen el cel en completa foscor. D’aquesta manera, els passatgers veuen perfectament el cel ple d’estels i les aurores. Amb un astrònom a la cabina i música d’un guitarrista que recorre la cabina d’un avió que conté la respiració, volar per volar es converteix en una cosa màgica.

“És curiós: he pilotat tota mena d’aeronaus, tot i que només a l’helicòpter de turisme he vist que la pràctica totalitat dels passatgers baixin somrient després d’un vol”, indica en Miguel, pilot d’helicòpter de Puerto Rico. Per a aquestes aeronaus, Nova York és el paradís. L’ Autoritat d’ Aviació Civil dels Estats Units calcula una mitjana de 40.000 vols turístics a l’any només a l’àrea de Nova York. La pràctica totalitat amb sortida i arribada al mateix heliport. Una xifra que continua pujant i que per molta gent és la cirereta a un viatge a la ciutat. Las Vegas, el Grand Canyon del Colorado i Maui ( Hawaii) són altres zones dels E UA, on la demanda de volar per volar en helicòpter és també important, tot i que molt lluny de la Gran Poma.

Barcelona és una altra ciutat on els helicòpters tenen demanda, ja sigui enlairant-se i aterrant des del port com de l’aeroport de Sabadell. Veure un Eixample quadriculat, el camp del Barça (fins i tot amb les eternes obres) o la Sagrada Família des de dalt és el punt fort per molts viatgers a Catalunya. Hi ha una opció aèria més econòmica, que recorre el litoral de la ciutat amb helicòpters més petits. Dura cinc minuts i també satisfà els viatgers.

Els hidroavions també són aeronaus que, si bé uneixen llocs, també es fan servir molt per als vols de plaer. Es fan serivr en llocs tan dispars com Seattle, el llac de Como o Copenhaguen. Allà hi ha operadors que ofereixen veure la zona enlairant-se i tornant al mateix lloc. Hi ha plans per replicar la fórmula enlairant-se en diversos ports a les Canàries i les Balears. Els que ja són o els que seran, són vols voluntaris i sobretot feliços pel privilegi conscient de veure el món des d’una talaia.