L’investigador Miquel Vilá-Perelló va tornar dels Estats Units el 2014 perquè volia formar part de l’ecosistema biomèdic de Barcelona, que just en aquella època començava a mostrar uns prometedors brots verds, i va fundar SpliceBio, una empresa emergent centrada en teràpia gènica en malalties minoritàries. Deu anys després, aquesta companyia ha protagonitzat la ronda de finançament més gran del sector a Espanya i el hub de la capital catalana està en una etapa vibrant, amb rècord de finançament els primers sis mesos de l’any amb 342 milions d’euros públics i privats, un 30% més que l’últim semestre de màxims, segons dades de Biocat. Aquest escenari contrasta amb la incertesa imperant en la indústria europea.
Més enllà de la ronda de SpliceBio, també destaca l’operació de 50 milions d’euros duta a terme per DeepUll, impulsada per Jordi Carrera i Rafael Bru, uns emprenedors que ja van aconseguir vendre la seva empresa el 2018 a la neerlandesa Qiagen per 191 milions de dòlars (154 milions al canvi en aquell temps), o la tecnològica Seqera Labs, que va captar 23 milions d’euros. En finançament públic, destaquen els 27 milions que Minoryx Therapeutics ha aconseguit del Ministeri de Cièn- cia, Innovació i Universitats i CDTI, amb finançament dels Next Generation.
Les operacions de SpliceBio, DeepUll i Seqera tanquen el millor semestre pel que fa a finançament
“Catalunya ha registrat una explosió històrica d’inversió en biotecnològica, que sens dubte ajuda a consolidar el hub de Barcelona entre els principals europeus, tot i que hem de tenir en compte que està centrat en operacions molt concretes i que es parteix d’uns volums més baixos”, comenta la managing partner i global life sciences leader de BIP Consulting Group, Silvia Ondategui.
La firma assenyala que el volum d’inversió de capital risc es va duplicar els primers sis mesos, fins als 227 milions d’euros. La resta de hubs europeus presenten evolucions més moderades o fins i tot negatives, tot i que amb volums més alts. “Els dos o tres últims anys el sector s’ha alentit a Europa després del boom que es va registrar durant la pandèmia. Queda clar que la pujada de tipus d’interès el 2023 i 2024 per contenir la inflació, derivada de la guerra a Ucraïna, tampoc no ha ajudat”, explica.
La indústria europea s’ha refredat després del boom d’inversió durant la covid i la pujada de tipus
Malgrat el rècord d’inversió, seria un error pensar que Barcelona és un oasi en finançament d’empreses emergents biomèdiques. “Potser tenim una mica d’avantatge pels fons de capital risc especialitzats que estan instal·lats a la ciutat que, a més, atreuen altres inversors internacionals, però realment la situació és més complicada que anys anteriors”, explica Vila-Perelló.
La sòcia fundadora d’ Asabys Partners, Clara Campàs, afegeix que, en un moment en què el finançament és escàs, les noves inversions van més lentes perquè els processos d’auditoria preventiva són més exhaustius i, a més, els fons solen guardar els diners per donar suport als projectes que ja tenen en cartera.
El sector a Barcelona, tot i disposar de menys finançament, té l’orgull de poder competir a escala mundial
Els nivells d’inversió actuals seran difícils de mantenir els pròxims anys, però ningú del sector no considera que aquest rècord sigui una cosa puntual. “No és flor d’un dia, sinó que estem en un cicle. Tenim la ciència, les infraestructures, els inversors i les empreses. Tenim projectes molt competitius, perquè amb menys finançament poden mirar de tu a tu al que es fa als Estats Units. Tenim rondes per captar capital més baixes perquè les valoracions són més baixes. El següent pas és aconseguir que les vendes d’aquestes empreses es corresponguin amb el seu valor”, indica Jordi Carrera.
Els últims anys hi ha hagut diverses vendes i llicències de productes importants d’empreses a Espanya, amb alguns protagonistes amb seu a Barcelona, com és el cas de Minoryx Therapeutics. Hi ha diverses companyies que mantenen converses, però encara no han cristal·litzat en acords. “Els inversors en biomedicina a Espanya fa força temps que sembren i ara és el moment de tancar el cicle. A Espanya, i en general Europa, es va una mica més lent perquè no preveiem les sortides a borsa com una solució habitual”, comenta Campàs.
Els últims anys s’han succeït les notícies positives vinculades amb el sector. Les apostes d’AstraZeneca, Sanofi i Qiagen per la ciutat, l’associació de firmes com DeepLabs i Colonial, o el projecte de futur pol sanitari al voltant del futur hospital Clínic a la Diagonal. Empresaris, investigadors, fons i altres professionals estan convençuts que el sector a Barcelona ha entrat en un cicle guanyador just en un escenari d’incertesa mundial. El mercat ho decidirà.
