Potser ens falta encara perspectiva per determinar si les mesures que adopta Donald Trump són revolucionàries o, per contra, s’inscriuen en una simple contrarevolució que prova d’enterrar el passat demòcrata (i democràtic) del seu país. És a dir, pot ser que sigui encara aviat per concloure si la seva presidència segueix o no un patró, ja que moltes vegades sembla basar-se en una barreja d’impulsos venjatius i d’ ocurrències sense filtre. En aquest context, la idea d’imposar a Nvidia i AMD una mena d’ impost revolucionari en virtut del qual aquestes pagaran al Govern un 15% dels seus ingressos per vendes de xips a la Xina –a canvi de poder continuar exportant– podria considerar-se, d’entrada, un disbarat. De fet, aquest acord xoca amb l’argument de Trump que mantenir relacions comercials amb Pequín compromet la seguretat nacional, ja que ve a suggerir que, si se’n pot treure profit, la integritat del país és negociable. Aquest intervencionisme és, a més, un míssil contra el concepte de liberalisme econòmic que professen les bases trumpistes.
Però, quan s’obre una mica el focus, es percep que aquesta i altres mesures insòlites de Trump són coherents amb la lògica d’un personatge que utilitza a discreció el poder geopolític i econòmic, retorçant a consciència les lleis i els costums per emmotllar-los als seus interessos. En el cas que ens ocupa, probablement, el que el motiva del pacte amb Nvidia i AMD és aconseguir diners addicionals per reduir el dèficit i poder abaixar encara més els impostos dels ultrarics que el sostenen. Això sí, a països aliats com Espanya no se’ls permet subscriure contractes amb la Xina (Huawei), perquè en aquest cas sí que es posa en perill la seguretat d’ Occident... Tot a l’empara d’una presidència que s’ha acostumat a conviure amb la mentida.
Es fa servir de vegades una frase de la Història de la guerra del Peloponès de Tucídides que defineix bé l’actual ordre mundial: “Els forts fan el que poden i els febles pateixen el que els toca”, diuen els atenesos per justificar el sotmetiment de la neutral Melos per implicar-la en la seva guerra amb Esparta. En vista d’això, conclourem que, com va afirmar l’historiador Michael Ignatieff en una entrevista a La Vanguardia , no ens hauríem hagut de creure la mentida que la història afavoreix la llibertat i la democràcia.
