Una cultura com la nord-americana tan donada a la mitificació i a l’enaltiment de l’heroi està al·lucinant amb un jove pilot català anomenat Àlex Palou Montalbo (28), natural de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), que va preferir fer realitat el seu somni americà abans que ser un més a l’F-1...
Resulta que Àlex Palou, que va ser un dels 26 xavals que van passar pel programa Joves Pilots del Circuit de Barcelona-Catalunya (programa impulsat pel RACC, extint el 2018, per trobar joves valors), ha demostrat que per triomfar al volant no fa falta regnar en el gran circ : diumenge es va coronar a Portland ( Oregon) rei de l’automobilisme made in USA amb la quarta corona de la Indycar en sis anys en el campionat. I en el mateix curs (que finalitzarà el 31 d’agost) conquerir també les mítiques 500 Milles d’Indianàpolis. Un doblet que no s’aconseguia des del 2010, amb l’escocès Dario Franchetti.
La seva història de superació, de self-made man (home fet a si mateix), és de les que entusiasmen als EUA. Una carrera construïda a còpia de perseverança i talent, amb altes dosis de sacrifici, de viure lluny de la seva família, trucar a moltes portes, ser tossut i més treballador que ningú. Palou s’ha sortit amb la seva amb una aposta que trencava tots els cànons en el motorsport : després de brillar en el kàrting i no disposant de mitjans per obrir-se camí en la GP3 amb Adrián Campos, el català –de la mateixa generació de Sainz, Verstappen i Leclerc– va optar per emigrar al Japó amb només 19 anys per disputar l’ F-3 japonesa (va ser 3r), la SuperFórmula Nippon (3r) i el SuperGT (15è). D’allà va fer el salt als EUA, amb 22, per triomfar on cap espanyol no ho havia fet, en les sèries de monoplaces de més prestigi i més completes, la Indycar, que combina circuits urbans, clàssics i ovals.
El pilot català va rematar el quart ceptre de la Indycar amb el tercer lloc a la cursa de Portland
En només sis temporades, Palou ha construït una hegemonia sense precedents, fins i tot sota els paràmetres ianquis . Per la cadena Fox Sports, que té els drets de la Indycar, l’Àlex és un dels esportistes més grans dels últims anys comparant els èxits aconseguits en la sisena temporada de la seva carrera esportiva. El de Sant Antoni de Vilamajor té quatre Indycar, mentre que Tom Brady acumulava tres Super Bowl, Wayne Gretzky sumava dos dels seus quatre ceptres de l’ NHL (la lliga d’hoquei sobre gel), Tiger Woods havia guanyat dos dels seus cinc Masters d’Augusta, i Jimmie Johnson, dos títols de la Nascar.
I, esclar, posat en perspectiva, als EUA es queden fascinats amb Palou. En un campionat d’experiència com la Indycar, l’ Àlex ha enlluernat per la seva precocitat, la seva ambició i la seva qualitat des que hi va aterrar el 2019 amb un test i va debutar en l’edició del 2020: en només sis anys ja és el segon pilot de la història amb més títols d’ Indycar, només superat pel seu company Scott Dixon (6), però és el més jove, als 28 anys, a emmagatzemar les seves quatre corones. El seu veí australià les aconseguia als 35, i l’escocès Dario Franchetti, als 38.
A més a més, Palou ha impressionat per un 2025 brutal en què ha vorejat la perfecció, fruit de la seva excel·lent sintonia amb l’equip Chip Ganassi, al qual es va unir el 2021 i en el qual va preferir quedar-se i donar carbassa a McLaren i l’F-1. Aquesta temporada el pilot català ha aconseguit 8 victòries i 5 poles en 15 curses per coronar-se diumenge a Portland a falta de dues cites amb un tercer lloc.
El de Sant Antoni ja és el segon pilot amb més Indycar i el més jove d’aconseguir-les en un any de somni
En els seus sis anys acumula 19 triomfs que el converteixen en el sisè pilot més victoriós de la història de les actuals sèries (des del 1996), i en el qual suma més triomfs en una temporada (de moment, 8). Ningú no aconseguia tantes victòries en un sol curs en els últims 18 anys, des de Sébastien Bourdais el 2007. Per trobar qui el superi cal remuntar-se al 1969, al mític Mario Andretti (9). Només sis pilots en els 120 anys d’història dels campionats dels Estats Units de monoplaces van sumar 8 triomfs o més en una temporada. Palou és un d’ells, l’Àlex és un dels seus.
