De forma sorprenent i més en vista de les factures del supermercat, la inflació es va mantenir plana el juliol als Estats Units, amb un creixement anualitzat del 2,7%. És el mateix barem que el mes previ, en ple temor per l'efecte de la guerra comercial desencadenada pel president Donald Trump, que cada vegada dona més indicis del seu impacte al seu propi país.
Tots els analistes donaven per fet que, amb un calat més gran dels aranzels, els preus mostrarien un increment al 2,8% en relació amb fa un any. L'increment de juny a juliol és del 0,2%, per sota del 0,3% pronosticat.
Tot i això, no tot és positiu per a la Casa Blanca. La inflació subjacent, la que exclou els elements més volàtils com els aliments i l'energia, es va expandir un 0,3% l'últim mes i se situa en el 3,1% anualitzat, per sobre dels auguris. Al juny, quan es va fer patent l'efecte aranzelari, es va registrar un 0,2% i un 2,9%. El nou registre significa l'increment més gran en cinc mesos.
La dada de la inflació no fa més que reforçar un problema de credibilitat. El president Donald Trump va llançar fa uns dies a a la comissionada d'Estadístiques Laborals (BLS), Erika McEntarfer, com a represàlia pels mals resultats registrats al mercat laboral, que van mostrar un debilitament major del qual es pensava.
Trump va anunciar aquest dilluns la nominació de l'economista E.J. Antoni, economista en cap de la ultradretana Heritage Foundation.
Ara són molts els que a Wall Street es plantegen si són fiables les estadístiques que treu el govern, davant la pressió i el creixent temor que els responsables d'aquelles àrees rebin immediatament la liquidació.
Un repunt major de la inflació podia complicar que la Reserva Federal (Fed) acordi una retallada dels tipus d'interès que tant reclama Trump, en la reunió de setembre. Ara, amb un encariment gairebé pla i amb l'interrogant del mercat laboral, la possibilitat d'una retallada cobra més força. Però s'ha de tenir present, en contra de l'eufòria prevista del president, que els governadors de la Fed consideren una millor lectura del panorama la que ofereix la inflació subjacent.
El manteniment de la inflació ofereix un clar senyal, segons els analistes, que els negocis continuen absorbint en bona mesura l'impacte dels gravàmens en lloc de fer-ho recaure en els clients després d'un període en què els preus es van mantenir en línia.
Si han pogut “empassar-se els aranzels” es deu que des de gener, quan va prendre possessió Trump i ja va ser evident que desencadenaria una guerra comercial, aquells negocis van desplegar l'estratègia de fer provisió d'estocs de productes. D'altres continuen provant de no encarir massa els preus per no espantar els clients.
Però la dada de juliol mostra que més empreses estan arribant al punt d'inflexió i tot apunta que es troben en aquell moment en què no els quedarà més remei que pujar preus. I més si es té presenti l'aplicació dels massius aranzels falsament recíprocs que l'administració Trump va ordenar la setmana passada a més d'un centenar de països, inclosos els 27 de la Unió Europea (UE)
Mentrestant, la Casa Blanca va prolongar aquest dilluns tres mesos més, fins al novembre, la negociació amb la Xina, deixant vigent la pausa per la qual Pequín abona el 30% per les seves exportacions a EE.UU:, i a la inversa se situa en el 10%.
Una pujada del 0,2% a l'habitatge va comandar l'increment de preus al juliol, mentre que els aliments es van quedar plans i l'energia va caure un 1,1%, va indicar el BLS. Els preus dels cotxes nous es van mantenir, prova que els concessionaris semblen protegir els clients, però els de segona mà van tenir un creixement del 0,5%, un indicador a què se li dona bastanta importància.
