Era el setembre del 2023. El públic assistent a l’acte de Podem al Círculo de Bellas Artes de Madrid es va posar dret i va començar una ovació a qui irrompia a la sala: es tractava de Gabriel Rufián. Era una mostra palmària de la sintonia i l’acostament que hi ha entre el republicà i l’entorn dels liles, que ja havia començat quan formava tàndem amb Joan Tardà i que es va enfortir quan Rufián va fer una defensa fèrria d’ Irene Montero després de ser “exclosa” de Sumar.
Però alguna cosa s’ha trencat en aquest idil·li. Casual o no, les baralles i les crítiques han emergit des que el portaveu d’ERC al Congrés va verbalitzar la proposta d’aliança plurinacional amb les esquerres sobiranistes i confederals per a les pròximes eleccions –idea, per cert, que Podem va acollir amb fredor–. Arribats a aquest punt, els ponts estan, com a mínim, esquerdats.
El partit lila acusa el diputat republicà de comprar el “relat de la por” a la dreta i ultradreta
L’última controvèrsia ve a tomb d’una entrevista que Gabriel Rufián ha ofert aquesta setmana a El Mundo. El parlamentari advoca perquè l’esquerra parli d’ordre, seguretat o multireincidència. El republicà argüeix que no es pot renunciar a la batalla discursiva sobre aquests temes perquè hi ha gent amb “por” –com la seva mare, apunta–, “fundada o no”. Rufián insta a “no entregar aquesta gent amb por a la dreta”.
A parer seu, l’esquerra s’ha de proposar de “parlar sense embuts” i dir que “la gent que ve aquí ha d’acceptar un mínim de codis, de normes de convivència i de sociabilitat”.
Per Podem, aquestes paraules suposen “comprar” el marc a la dreta. L’ex secretari general del partit, Pablo Iglesias, critica la posició del dirigent republicà perquè “res no acosta més el poder a la ultradreta que el ‘malmenorisme’ de l’esquerra”.
L’envestida lila s’ha redoblat amb el retret d’ Irene Montero. L’eurodiputada posa el focus en el fet que Rufián al·ludeixi les mares. “Per què sempre diuen que són les mares i les àvies les que tenen por dels migrants o que ens ocupin la casa, si precisament som nosaltres les que no comprem aquest relat”, assenyala.
Com a rèplica, Gabriel Rufián va compartir un vídeo a X amb
diverses intervencions seves al Congrés en defensa de Montero o Martina Velarde: “Jo no m’oblido (ni m’oblidaré) de qui és l’adversari”.
Aquesta distància, però, ha arrelat. N’és un símptoma que Oriol Junqueras i Pablo Iglesias es discutissin després de les “batudes racistes” que els liles afirmen que farien els Mossos si Catalunya aconseguís la delegació competencial en immigració. Rufián no es va pronunciar sobre això.
Malgrat tot, el republicà
avisa dels “perills” de l’arribada del PP i Vox al Govern central,
de manera que creu oportú unir l’esquerra per combatre-ho. En les intervencions ha elevat la
confrontació amb els populars i l’extrema dreta. En aquest marc, no comparteix el “no a tot” de
Podem. El mateix dia que va
exposar la idea de coalició va lamentar que “instal·lar-se en l’emprenyament permanent és un mal negoci” en el context actual.
Malgrat que les dues parts comparteixen el diagnòstic –que la legislatura espanyola està un moment crucial–, Rufián s’inclina per aguantar el que quedi i avançar en l’agenda social. En canvi, Podem dona per liquidat el Govern espanyol, que veu “políticament mort”. Una fricció no poc importat per intentar trobar-se en el camí.