“ À la ville de... Barcelona”. Amb aquesta frase històrica Juan Antonio Samaranch, el llavors president del Comitè Olímpic Internacional, va anunciar un 17 d’octubre del 1986 a Lausana que la capital catalana seria la seu dels Jocs Olímpics del 1992. Han passat més de tres dècades, i l’esdeveniment va suposar la transformació més important de la ciutat, amb l’obertura al mar i la creació de nous barris, com el de la Vila Olímpica.
En aquesta zona de Barcelona, al districte de Sant Martí, hi ha empremtes olímpiques que amb el pas del temps han patit un deteriorament gradual amb una degradació important: han estat no només víctimes de l’incivisme, sinó també en algun cas objectiu dels lladres. Sobre això últim, la recòndita plaça dels Campions, en homenatge a la Barcelona olímpica i els seus esportistes, compta amb un llarg i trist historial. Aquest espai, inaugurat el 25 de setembre del 1992 per l’exalcalde Pasqual Maragall als jardins de la Vila Olímpica, entre el carrer Salvador Espriu i l’avinguda del Litoral, es va dedicar als 257 atletes guanyadors de l’or olímpic a Barcelona amb plaques amb els seus noms i va incorporar empremtes d’esportistes llegendaris, com Alfredo Di Stefano, Eddy Merckx, Johan Cruyff i Miguel Induráin, entre altres.
Aquest enclavament va ser una iniciativa promoguda pel diari Mundo Deportivo i va tenir com un dels ideòlegs Pere Figueras, exdirector comercial d’aquest mitjà en aquella època. Figueras ha enviat diverses cartes a l’Ajuntament per denunciar l’abandonament del lloc, reconvertit en un refugi per a persones sense llar amb una desena de tendes de campanya desplegades sota la pèrgola que hi ha en aquest emplaçament. La plaça encara presenta un aspecte més descuidat perquè està tancada i amb maquinària d’obra al voltant, ja que s’hi van emprendre treballs per renovar-ne la xarxa de reg. “És un lloc inhòspit. I més ara que està tancada per les obres; no hi passa ningú”, comenta un veí mentre passeja el gos.
En èpoques diferents i en diferents moments, algunes de les plaques instal·lades en honor als esportistes han estat robades, i s’han anat reposant. Tot i això, encara hi ha uns quants forats buits perquè alguns d’aquests elements van ser arrencats. Figueras considera que el disseny no hi ajuda, ja que és una plaça “molt tancada i de difícil localització”, per la qual cosa planteja directament un canvi d’ubicació: la rambla de Santa Mònica. Argumenta que així aquest lloc seria més fàcil de trobar i, com que és més transitat, també podria dissuadir els robatoris. A més a més, suggereix incorporar-hi noves empremtes d’esportistes llegendaris, com Leo Messi o els extennistes Rafa Nadal i Roger Federer, entre d’altres.
Tots dos llocs serveixen avui dia com a refugi per a persones sense llar que pernocten en tendes de campanya
L’associació de veïns de la Vila Olímpica comparteix amb Figueras el diagnòstic i veu necessària una actuació de millora a la plaça, però que no es mogui de la ubicació actual. El president de l’entitat veïnal, Jordi Giró, proposa convertir-la en un lloc “més diàfan” i promoure-hi nous usos ciutadans, especialment a la zona de la pèrgola, perquè deixi de ser un espai “totalment sense encant”. Així mateix, demana que es reposi la placa de Pasqual Maragall quan va inaugurar la plaça.
Aquest sofert emplaçament ha estat una denúncia recurrent al llarg dels últims anys. Sense anar més lluny, la qüestió es va tractar en una comissió municipal l’any passat a petició del grup de Junts en què es va acordar impulsar un pla per recuperar i millorar el lloc. De fet, el govern municipal socialista va pactar a començaments de juliol en el marc de les negociacions dels pressupostos amb ERC un fons de gairebé vint milions per impulsar iniciatives als districtes, i una consisteix a destinar 70.000 euros per redactar el projecte per modificar la urbanització existent de la plaça dels Campions a fi de millorar-ne l’ús ciutadà.
L’Ajuntament explica que el projecte de remodelació està en una fase inicial, i preveu encarregar-ne la redacció a començaments del 2026, tan bon punt s’abordi el tema al pròxim consell de barri de la Vila Olímpica i de manera paral·lela es dugui a terme un procés de participació amb els veïns.
No es tracta de l’únic símbol olímpic del barri que no passa pel seu millor moment. La popular mascota dels Jocs Olímpics, Cobi, té la seva única estàtua pública a la ciutat en un racó tampoc fàcil de trobar de la Vila Olímpica, no gaire lluny de la plaça dels Campions, al parc del Port Olímpic. La mascota, dissenyada per Javier Mariscal i vestida amb una faldilla que emula els atletes de l’antiguitat amb un trident a la mà, s’esllangueix al mig d’un estany, buit des de les restriccions per la sequera. També hi havia un restaurant que va tancar fa uns quants anys, amb la façana plena de grafitis.
Els veïns demanen que aquests emplaçaments siguin més diàfans i s’hi potenciïn els usos ciutadans
L’estany està tancat, i, com a la plaça dels Campions, serveix d’aixopluc per a persones sense llar. Hi ha instal·lades al voltant d’una desena de tendes de campanya, algunes amb para-sols, tauletes de cafè i neveres portàtils. Els veïns també es queixen que aquest emplaçament, com que està una mica amagat, ha estat escenari de botellots, per la qual cosa apressen el Consistori a donar-li una nova
vida i dinamitzar-lo com a espai públic.
En aquest cas, fonts municipals informen que Parcs i Jardins ha licitat el projecte de les obres per adequar aquest lloc amb l’objectiu que en un futur es faci una nova concessió com a bar restaurant. “S’està ultimant el projecte i una vegada que sigui definitiu, es licitarà l’execució de les obres”, afegeixen les mateixes fonts. Vestigis olímpics que no volen caure en l’oblit i esperen recuperar part del protagonisme d’aquell any màgic, el 1992.
