De Càceres a Ourense, Palència i Astúries, passant per Salamanca Zamora i Lleó. Alimentat per l’onada de calor extrema, el desbocat monstre del foc forestal s’acarnissa amb el despoblat i en bona mesura abandonat interior occidental de la península Ibèrica, sense entendre de fronteres. Ahir a la tarda, a Portugal, la lluita contra el foc se centrava als districtes de Castelo Branco, Viseu, Guarda i Vila Real , a l’altura de Càceres, Salamanca i Zamora.
A Espanya, han cremat enguany més de 100.000 hectàrees. Aquesta setmana hi ha hagut dues morts, una dotzena de ferits, prop de 10.000 persones evacuades i desenes de cases calcinades. I també es van registrar incendis a Madrid, Andalusia, València i Castella-la Manxa.
Les 105.106 hectàrees cremades aquest any a Espanya ja s’acosten a les 133.835 del conjunt del 2023 i el 2024
Com ja havia passat el 2017 a Vigo i el 2023 a Oviedo, el monstre dels incendis de nova generació, per moments impossibles de controlar per la seva enorme energia i un rumb caòtic pels vents canviants, va donar un nou avís dimarts a una ciutat, Ourense. Mentre el núvol de cendra cobria el centre i hi havia talls de llum, a la perifèria les flames es van acostar a les cases a Seixalbo, si bé durant unes hores van ser controlades.
Els veïns i l’Ajuntament atribueixen aquest incendi a les espurnes procedents d’un tren, fet que impulsa les crítiques a Adif per la falta de neteja dels marges de les vies. Tot i això, en plena tempesta política, el delegat del Govern a Galícia, el socialista Pedro Blanco, i el president de la Xunta, el popular Alfonso Rueda, van coincidir ahir a assenyalar l’existència d’una intensa activitat incendiària. “Serem implacables”, va avisar Rueda.
Tot i que també assenyala aquests indicis d’actuació de piròmans, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, afirma que l’actual crisi constitueix “un avís clar del canvi climàtic”. En declaracions a la cadena Ser, va incidir en la necessitat d’intensificar la tasca de prevenció.
Aquest corredor interior de l’oest peninsular on s’han concentrat els últims dies els incendis més virulents, de les Hurdes –a Extremadura– a Cangas de Narcea –a Astúries–, amb la seva línia paral·lela per Portugal fins a Ourense, comparteix una realitat sociològica, de crisi demogràfica i abandonament del medi rural. Es tracta d’un dels factors que alimenten des de fa dècades l’espiral del foc, juntament amb una política forestal que no aconsegueix posar en relleu grans zones de muntanya.
No obstant això, en l’àmplia extensió territorial d’aquesta onada d’incendis, hi ha una altra mena de realitats i factors potencials, com es va posar de manifest ahir a Torrelodones, a la perifèria de Madrid, quan les flames van obligar a desallotjar una urbanització perquè va cremar la vegetació propera. I una de les dues morts causades aquesta setmana pel foc forestal, la de Tres Cantos, també a Madrid, va ser en una urbanització pròxima a àrees poblades d’arbres, cosa que pot alimentar el debat sobre la planificació. Ara per ara, Greenpeace ha denunciat que aquest sector no estigui inclòs com a zona de risc en el pla de prevenció de la comunitat.
Precisament Greenpeace, en un informe dels grans incendis del 2023, centrat en les autonomies amb més incidències, assenyalava la deficient planificació de Castella i Lleó, la comunitat on més creixen les crítiques al dispositiu d’extinció. “Som en mans de gent que no té ni puta idea de gestionar una operació”, va declarar ahir a la Ser un bomber forestal que, malgrat posar la veu, va demanar l’anonimat.
En aquesta comunitat hi va haver l’altra víctima mortal, en l’esfereïdor incendi que es va iniciar a Molezuelas de la Carballeda, a Zamora, i es va estendre a Lleó, amb una extensió immensa. A Castella i Lleó, la comunitat més afectada, hi havia ahir a la tarda 8.200 persones evacuades. Un dels focus sense control és el de la Sierra de la Culebra, escenari del brutal incendi del 2022, que és de moment l’últim any de grans focs forestals a Espanya, amb 306.555 hectàrees calcinades. Segons va informar l’agència Efe a partir de dades recollides pel Sistema Europeu d’ Informació sobre Incendis Forestals, fins al migdia d’ahir havien cremat 105.106 hectàrees, davant les 42.615 cremades el 2024 i les 91.220 del 2023. D’aquesta manera, el total calcinat aquest any s’aproxima a la suma del bienni anterior.
A Ourense, malgrat el poderós i costós dispositiu de la Xunta, les flames continuen fora de control a Chandrexa de Queixa des de divendres. En aquesta província gallega, una tercera part dels municipis ahir estaven en situació de risc màxim. Els talls d’autovies, carreteres i vies de l’AVE i el desallotjament de veïns es van repetir durant tota una jornada negra en el salvatge oest sota el foc.
