La primera vegada que Donald Trump i Vladímir Putin es van veure, el món era un altre.
Ningú no havia sentit parlar de la covid, el Regne Unit encara formava part de la UE i Volodímir Zelenski només era un humorista televisiu que malparlava de la corrupció governamental.
A la cimera de Hèlsinki del 2018 Trump es va alinear clarament amb els interessos de Putin
Era el juliol del 2017, i els dos mandataris van mantenir una trobada de més de dues hores durant una cimera del G-20 a la ciutat alemanya d’ Hamburg. Trump estava acompanyat pel seu llavors secretari d’Estat, Rex W. Tillerson, mentre que Putin era amb el seu ministre d’Exteriors, l’incombustible Serguei Lavrov. A més, cada un anava amb el seu intèrpret. Aquella reunió arribava en un moment delicat per al president dels Estats Units: la premsa s’havia assabentat que, durant l’última campanya electoral, el seu equip s’havia entrevistat amb emissaris russos a Nova York per obtenir informació comprometedora sobre Hillary Clinton.
De què van parlar Trump i Putin a Hamburg? Fa de mal saber: després de la trobada, el republicà es va quedar amb les notes del seu intèrpret i li va dir que no informés ningú del contingut de la xerrada. El mateix dia, al sopar de líders del G-20, Trump es va reunir altre cop amb Putin, però aquesta vegada sense ningú més dels Estats Units. La Casa Blanca no va confirmar aquella trobada informal fins més de deu dies després.
Aquesta opacitat es convertiria en una constant en les relacions entre Trump i Putin. Des d’aquella primera reunió a Hamburg, cada trobada entre els dos líders ha estat envoltada de misteri. Un historial inquietant de cara a la cimera bilateral de demà a Alaska, on els dos mandataris abordaran ni més ni menys que el possible final de la guerra a Ucraïna.
El segon cara a cara entre Trump i Putin també va ser el 2017, al setembre. Va ser a Da Nang (Vietnam), en el marc del Fòrum de Cooperació Àsia- Pacífic. Els dos presidents no havien programat per endavant cap reunió formal, però van buscar un moment per conversar. Sobre què? No se sap. Del que sí que es té constància és que, mesos després, Trump va trucar a Putin per felicitar-lo per la seva victòria en unes eleccions marcades per les sospites de frau, cosa que contravenia el consell dels seus assessors.
I després va arribar la cimera més famosa de totes: la de Hèlsinki, el juliol del 2018. La trobada es va celebrar enmig de fortes tensions entre Moscou i Washington: l’ocupació russa de Crimea i el Donbass, la guerra de Síria i la sortida dels EUA del pacte nuclear iranià enrarien un ambient ja per si mateix carregat per les investigacions dels serveis d’intel·ligència dels Estats Units entorn de la ingerència de Moscou a les eleccions del 2016. En aquesta ocasió, i a diferència d’ Hamburg, Trump i Putin es van reunir només acompanyats pels intèrprets: cap alt càrrec no va poder presenciar la trobada. Després de conversar durant més de dues hores, els dos mandataris van comparèixer davant de la premsa, i el president estatunidenc va sorprendre tothom donant suport al seu homòleg rus en la polèmica sobre les interferències electorals. “El president Putin diu que no és Rússia. No veig per què hauria de ser així”, va dir Trump, que va enterrar les conclusions de les seves pròpies agències d’intel·ligència, que acusaven el Kremlin d’haver orquestrat una campanya en contra de Clinton.
Aquelles declaracions van causar un gran enrenou a l’opinió pública dels Estats Units. Fins i tot els republicans es van posar les mans al cap: el senador John McCain, flagell habitual del magnat, va parlar d’“actuació vergonyosa”. Poc després, el novembre d’aquell mateix any, Trump i Putin van tornar a trobar-se al G-20 de Buenos Aires. Van mantenir una xerrada informal durant el sopar de gala. I, una vegada més, no van transcendir detalls de la conversa.
Tenint en compte aquests precedents, és comprensible el nerviosisme entorn dels possibles resultats de la cimera d’Alaska, on està previst que els dos líders conversin només en companyia dels intèrprets.
Un vell falcó republicà com és John Bolton, que va ser conseller de Seguretat Nacional en el primer mandat de Trump, ja ha dit que la reunió de demà li recorda la de Hèlsinki: “El format individual proporciona exactament el tipus de terreny de joc que Putin necessita”, escrivia aquesta setmana aldiari Daily Telegraph . “Putin clarament espera aplicar el seu entrenament de la KGB a Trump i convertir-lo en la seva eina involuntària”, afegia el diplomàtic.
El món és un altre, però la relació entre els dos líders sembla que no ha pas canviat.
