Els preus repunten per segon mes consecutiu i consoliden Espanya entre els països inflacionistes de la zona euro, en contra del que ha anat passant després de la guerra d’ Ucraï- na. L’energia és la causant de la nova pujada al juliol, fins al 2,7%, a què cal afegir l’evolució dels aliments, que continuen a l’alça.
Segons les dades que va publicar ahir l’Institut Nacional d’Estadística ( INE), que confirmen les que es van avançar a finals de juliol, els preus van pujar quatre dècimes en termes interanuals respecte al mes passat. D’una banda, l’electricitat marca uns nivells més alts que fa un any perquè el juliol del 2024 el megawatt hora marcava preus especialment baixos. De l’altra, els carburants reprenen amb més força el repunt que hi sol haver durant l’estiu.
La nova pujada s’afegeix a la del juny, quan ja hi va haver un repunt de tres dècimes. La inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments frescos, avança una dècima, fins al 2,3%, i sembla que ja se situa, com passa des de començaments del 2024, per sota de l’índex de preus de consum (IPC).
Els preus consoliden ara un repunt que, segons els experts, s’hauria de moderar a mesura que avanci l’any. Van començar el 2024 entorn del 3%, van baixar fins a tocar l’1,5% i ara, si es compleixen les previsions, haurien d’evolucionar fins a tancar el 2025 entorn del 2,4%.
“Hem passat d’una situació semblant a la de la zona euro a situar-nos set dècimes per sobre de l’índex harmonitzat”, avisa el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo. Segons les últimes dades de l’ Eurostat, els preus pugen al juliol un 2% entre els països de l’euro, en línia amb els objectius de política monetària a Espanya.
Espanya és ara entre els països inflacionistes de la zona euro, on els preus pugen un 2%
Què passa a Espanya? Al marge de l’energia, “els paquets de lleure i cultura són els que s’encareixen més”, indica García Montalvo. Malgrat l’efecte estacional d’aquestes pujades de preus, “aquest any es veu amb més intensitat”, assenyala.
Els preus dels aliments continuen martiritzant els consumidors, malgrat les bones notícies, com ara que l’oli d’oliva ja acumula un descens del 50% des del pic de l’abril del 2024. Tot i això, dins dels grans grups d’anàlisis amb què treballa l’ INE, els aliments només són superats pels hotels i l’hostaleria, amb pujades del 4,2%, i per l’habitatge, que és on s’inclouen les pujades de l’electricitat i que, en conjunt, puja un 6,7%.
Els aliments, a més, pugen un 35,5% des del 2021, quan els salaris han crescut durant aquest període molt menys, un 13,6%, segons una anàlisi que va publicar ahir el sindicat USO. És una pujada 2,6 vegades superior a la renda dels treballadors.
Després de la particular crisi de preus de l’oli d’oliva, ara destaca sobretot el que passa amb els ous, que s’encareixen un 18,3%. També s’encareixen amb força el cafè, el cacau i les infusions, amb una alça del 16%, a més de la carn de boví, amb un 15%.
María del Mar Fernández Poza, directora de l’associació de productors d’ous Aseprhu, atribueix les pujades a malalties a la cabana avícola, com ara la grip aviària o la de Newcastle. Això ha provocat escassetat a la UE, on s’han exportat més ous espanyols. A més a més, “els productors espanyols fan inversions molt importants en les granges per eliminar progressivament les gàbies condicionades i produir en sistemes alternatius, tal com ho demanda el mercat”, afegeix Fernández Poza.
Darrere de la crisi dels ous hi ha la grip aviària, l’escassetat a la UE i el benestar de les gallines
Al Ministeri d’Economia assenyalen que l’evolució de la inflació “és compatible amb un fort dinamisme de l’economia espanyola”. “L’estabilitat dels preus, el rècord en creació de llocs de treball i les pujades dels salaris permeten a les famílies recuperar progressivament el poder adquisitiu”, afegeixen.
