Una controvertida llei aprovada pel Congrés peruà que atorga amnistia a les forces armades i milícies després del conflicte que va ensagnar el Perú entre el 1980 i el 2000 ha estat promulgada per la presidenta Dina Boluarte. El conflicte armat entre l’ Estat i les guerrilles de Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru ( MRTA) va causar uns 70.000 morts i 20.000 desapareguts, en xifres oficials.
L’amnistia, que beneficiarà militares, policies i civils armats dels comitès d’Autodefensa (anomenats ronderos) que encara no hagin estat condemnats, desafia el criteri del Tribunal Interamericà de Drets Humans ( CIDH), que havia sol·licitat suspendre el tràmit d’aquesta llei.
Vizcarra coincideixa la presó amb els també expresidents Toledo, Humala i Castell
Segons Juanita Goebertus, directora per a les Amèriques de Human Rights Watch, “soscava dècades d’esforços per garantir la rendició de comptes per les atrocitats comeses i debilita encara més l’ Estat de dret”.
Dina Boluarte ja havia anticipat que promulgaria l’amnistia aprovada pel Congrés a iniciativa d’un grup de forces conservadores que sostenen el seu Govern, la majoria de dretes i amb diversos militars i policies retirats a les seves files.
D’altra banda, l’expresident Martín Vizcarra (2018-2020) va ingressar ahir a la presó de Barbadillo (a l’est de Lima) per complir els cinc mesos de presó preventiva ordenada en contra seu per presumptes suborns. Vizcarra coincideix en aquesta presó amb tres exmandataris més: Alejandro Toledo, Ollanta Humala i Pedro Castillo.
Dimecres el jutge Jorge Chávez Tamariz va dictar presó preventiva contra Vizcarra per evitar que s’escapi en una eventual condemna al judici pel delicte de suborn passiu, arran dels presumptes suborns que va rebre quan va ser governador regional de Moquegua (2011-2014). Concretament, es tractaria de 611.000 dòlars rebuts d’empreses constructores. Vizcarra denuncia contuberni polític. Segons diverses enquestes, Vizcarra, apareixia entre els primers en intenció de vot per a les eleccions del 2026, malgrat que té una triple inhabilitació imposada pel Congrés.
Vizcarra va recordar que va ser destituït el 2020 de la Presidència de la República pel Parlament, i els últims anys precisament el Congrés l’ha inhabilitat tres vegades i l’ha “tret” del partit Perú Primer, que ell mateix va fundar i amb què liderava les enquestes d’intenció de vot.