El ministre de Finances israelià, un home d’extrema dreta, Bezalel Smotrich, ha anunciat l’inici de les obres d’un assentament que separaria Jerusalem Est, el sector palestí de la ciutat, de Cisjordània. Aquesta mesura “enterraria” la idea d’un Estat palestí, segons qualsevol coneixedor del polèmic projecte.
Al lloc de construcció, a Maale Adumim –un gran i ja antic assentament de colons molt a prop de Jerusalem i ràpidament accessible per carretera–, Smotrich va afirmar ahir, quan va presentar el pla, que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president nord-americà, Donald Trump, van acordar la reactivació del projecte E1, que havia estat llargament ajornat.
El pla, que fa anys va tenir rebuig internacional, faria impossible un Estat palestí
“ Qualsevol persona al món que intenti reconèixer un Estat palestí avui rebrà la nostra resposta sobre el terreny. No amb documents, decisions ni declaracions, sinó amb fets. Fets de cases, fets de barris”, va declarar Smotrich.
Israel va congelar els plans de construcció a Maale Adumim el 2012 –després de l’oposició manifesta dels Estats Units el 2009– i altre cop després de reactivar-lo el 2020, a causa de les objeccions dels Estats Units, aliats europeus i altres potències que consideraven el projecte una amenaça per a qualsevol futur acord de pau amb els palestins.
Els palestins temen que la construcció d’assentaments a Cisjordània, que s’ha intensificat dràsticament els últims anys, els privi de qualsevol oportunitat, ja per si mateixa llunyana, de construir un Estat propi.
En un comunicat titulat Enterrant la idea d’un Estat palestí, un portaveu de Smotrich va afirmar que el ministre havia aprovat el pla per construir 3.401 habitatges per a colons entre Maale Adumim i Jerusalem.
El Ministeri d’Exteriors palestí va qualificar el pla d’una extensió dels crims de genocidi, desplaçament i annexió. Hamàs va descriure el pla com a part de les polítiques “colonials i extremistes” d’Israel i va instar els palestins a combatre’l. El Ministeri d’Exteriors de Jordània va condemnar la mesura com una flagrant violació del dret internacional. L’oenagé israeliana Peace Now, una de les que monitoritzen l’activitat de les colònies a Cisjordània, va afirmar que les obres d’infraestructura podrien començar d’aquí uns mesos, i la construcció d’habitatges, d’aquí aproximadament un any. “El pla E1 és mortal per al futur d’Israel i per a qualsevol possibilitat d’aconseguir una solució pacífica de dos estats. Estem al caire de l’abisme, i el Govern ens hi impulsa a tota velocitat”, va declarar Peace Now en un comunicat.
Concretament, es tracta de la construcció de milers d’habitatges en una franja d’uns 12 quilòmetres entre Jerusalem Est i Maale Adumim. Així, es donaria continuïtat a la part jueva de Jerusalem cap a la gran colònia i es bloquejaria la sortida del Jerusalem palestí cap a la Cisjordània ocupada, ja que l’aïllaria.
Per als jueus, l’habitatge és més barat als assentaments, cosa que esdevé un atractiu més gran quan es tracta de Jerusalem. De fet, el pla E1 no és sinó una ampliació de la colònia de Maale Adumim, i això limitaria encara més la ja exigua continuïtat dels territoris palestins. Si un Estat palestí pretengués tenir la capital a Jerusalem Est, quedaria completament envoltada per colònies jueves. I el nord i el sud de Cisjordània quedarien separats. I a això s’hi uneix la contínua i política de demolicions d’habitatges en barris de Jerusalem Est amb els pretextos més variats.
El 2009, quan Washington es va oposar al projecte E1 perquè engegava en orris la convenció –internacionalment assumida, però tècnicament impracticable sense un intercanvi de territoris– d’un Estat palestí, desenes de milers de persones ja s’havien vist desplaçades i diversos barris de Jerusalem Est havien quedat transferits d’un dia a l’altre a la Cisjordània ocupada com a resultat de la construcció del mur de Jerusalem, que va duplicar ràpidament el recorregut de la línia demarcada per l’armistici del 1948 o línia verd a.
