Les flames d’aquest agost tòrrid ja han segat la vida de tres persones, han devastat una superfície que s’estimava ahir en més 100.000 hectàrees i han calcinat desenes d’habitatges. En el negre rastre hi queda dibuixat una altra vegada el principi que en aquesta era de màxima perillositat forestal, més que a l’estiu, els incendis s’apaguen a l’hivern en els consells de ministres i de les comunitats autònomes, amb mesures de prevenció i de gestió de la muntanya. Malgrat assegurar que Espanya és dels països més ben dotats per combatre el foc, el Govern central va reconèixer ahir la seva impotència davant les molt adverses i canviants condicions meteorològiques, mentre a les zones afectades hi creixen el sentiment d’abandonament i la ira de veïns i bombers forestals.
Si bé ahir es va aconseguir contenir l’incendi més gran d’aquest any i, segons les primeres estimacions, dels pitjors de què hi ha registre a Espanya, el que va començar a Molezuelas, Zamora, i que es va estendre al sud de Lleó, en aquestes dues províncies hi continua havent situacions crítiques, com les de Càceres i Ourense. I també n’hi ha a València i Andalusia. Aquest panorama, en plena operació sortida del pont del 15 d’agost, va obligar a tallar autovies i carreteres i la connexió ferroviària entre Madrid i Galícia.
A Zamora el record de la catàstrofe del 2022 aviva la ràbia veïnal enmig d’un paisatge de calcinada desolació
Aliè als debats polítics a boca de canó sobre les responsabilitats en una crisi que registra els pitjors moments, el foc imposava ahir la seva pròpia llei després de saltar al migdia des de Lleó cap a Astúries, d’una comunitat gestionada pel PP a una altra del PSOE, i amenaçava una valuosa reserva d’óssos. També es va estendre entre dues autonomies governades pels populars, quan gairebé en simultani va arribar a Zamora des d’Ourense. I en aquesta província gallega va desmuntar la cartografia del servei d’extinció quan al focus iniciat divendres a la parròquia de Requeixo de Chandrexa da Queixa se li va unir el que s’havia declarat a Parafita, al mateix municipi. Es van fusionar en un únic incendi que, segons la Xunta, va assolar més de 10.500 hectàrees.
Això de les xifres constitueix un dels clàssics camps de batalla i confusió, per la de vegades interessada gestió de les dades oficials per les administracions autonòmiques, que anima a recórrer a la font alternativa dels satèl·lits. Aquests aparells, com que mesuren el perímetre total però no exactament l’àrea cremada, ja van provocar en el passat alguna sonora espifiada política. Segons l’agència EFE, a partir de dades dels satèl·lits, el Sistema Europeu d’ Informació sobre Incendis Forestals estimava ahir al matí en 148.205 les hectàrees cremades a Espanya aquest any, xifra que la mateixa font situava la vigília en 105.106 hectàrees.
Després del bienni “relativament tranquil” del 2023 i el 2024, aquest 2025 torna a ser un any de foc, com el 2022, com va apuntar ahir a Onda Cero el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Va recalcar que “ Espanya és un dels països del món que més bona capacitat de resposta té en cas d’incendis”. Tot i això, va explicar que s’afronta una conjuntura “complicada”, sota unes previsions meteorològiques que “no donen treva”. Així, va reconèixer que els pròxims dies “la capacitat de resposta es veurà molt limitada per la situació”, caracteritzada per altes de temperatura i vents mutants, amb preocupants “canvis bruscos” de les condicions meteorològiques”.
Aliè al xoc polític, el foc va saltar ahir a Astúries des de Castella i Lleó i cap a aquesta des de Galícia
El secretari d’Estat de Medi Ambient va defensar el funcionament del dispositiu d’extinció, com també han defensat, entre d’altres, els presidents de Galícia i Castella i Lleó, Alfonso Rueda i Alfonso Fernández Mañueco, en una matèria que gestionen les comunitats autònomes.
Aquests missatges oficials contrasten amb els que arriben des de les àrees més afectades. “Estem sols i a algú li ha d’interessar que estiguem sols”, va declarar ahir a la Ser un voluntari d’un centre d’acolliment d’evacuats a Tábara, Zamora, que comparava aquesta crisi amb la de la dana de València. “Això s’ha escapat de les mans per no haver tingut organització”, va declarar l’alcalde de Riofrío de Aliste, Germán Matellán.
La contenció de l’incendi més gran d’aquesta crisi, el de Molezuelas, que s’ha cobrat dues de les tres víctimes mortals, i la millor evolució del de Puercas va permetre ahir que tornessin a casa una part dels prop de 10.000 evacuats que hi havia a Castella i Lleó, tot i que també hi va haver nous desallotjaments. Les escenes de dolor se succeïen a la comarca de Zamora de Aliste després de comprovar el paisatge de desolació que es van trobar els veïns a la tornada, sota el record de la catàstrofe de la
Sierra de la Culebra del 2022. “No sé què dimonis s’ha cremat si no quedava gairebé res per cremar!”, se sentia amb desconsol.
Pel Govern espanyol el perill més gran són els bruscos canvis de les condicions meteorològiques
També proliferen les crítiques del servei d’extinció, com la que va efectuar ahir el Sindicat d’ Agents Mediambientals de Castella i Lleó. Va denunciar que s’arriben a fer jornades de 20 hores i que la duplicació del pressupost des del 2022 no es tradueix en més efectivitat.
Sota la previsió que l’onada de calor s’agreujarà al llarg del cap de setmana, s’esperen jornades difícils contra les flames que no es van atallar durant l’hivern.
