Un front de 20 quilòmetres de foc procedent del municipi d’Ourense d’A Mezquita es va internar ahir a la localitat de Zamora d’ Hermesinde. Es materialitzava així el temor que al llarg del matí sacsejava el dispositiu d’extinció de Castella i Lleó, desbordat des de fa dies per greus incendis, en especial el més virulent d’aquesta onada a Espanya, el que es va iniciar a la localitat de Zamora de Molezuelas de la Carballeda i es va estendre al poble de Castrocalbón (Lleó). Aquests dos focs d’A Mezquita i Molezuelas suposen la interconnexió de les crisis que pateixen les províncies d’Ourense, Zamora i Lleó, que formen el triangle del foc, l’àrea més afectada per l’actual onada. Ahir a la tarda, sumaven onze incendis de la màxima gravetat, cinc en territori lleonès, quatre a Ourense i dos a Zamora.
Si bé ahir a la nit hi havia un focus a Portugal, prop de la frontera, a Vilarelho Da Raia, en les proximitats d’un dels pitjors incendis que assolen la província d’Ourense, el d’ Oímbra, aquesta vegada no hi ha hagut els intensos contagis transfronterers que són bastant habituals a Galícia. A llarg dels últims dies, els focus a Portugal s’han concentrat a la regió centre.
Dins d’una situació d’elevada adversitat i perillositat, l’altra bona notícia en territori gallec rau en el fet que, a diferència del que va passar en les grans crisis del 2006 i el 2017, aquesta setmana no hi ha hagut incidències en la façana atlàntica. Es tracta de la zona més poblada i on hi ha gairebé un monocultiu forestal de l’eucaliptus, espècie que afavoreix una ràpida propagació de les flames.
La Xunta parla d’“incendis d’alta intensitat” que arriben a la màxima perillositat
La crisi a Galícia se centra en exclusiva a la província que els últims anys s’ha confirmat com el principal escenari de la lluita contra el foc, Ourense, on la presència de l’eucaliptus és molt menor que al litoral, si bé hi abunda una altra espècie també molt relacionada amb la plaga dels incendis forestals: el pi. I té una geografia accidentada, amb una molt intensa distribució de la població en petits nuclis. En alguns, enmig d’un notori malestar amb l’acció de la Xunta, els veïns es van organitzar per salvar ells mateixos les seves cases.
Al centre i al sud de la província d’Ourense, que són les àrees més afectades, s’hi estan registrant incendis especialment virulents, segons va explicar ahir a la Radio Galega, Manuel Rodríguez, director general de Defensa del Monte de la Xunta. Va evitar considerar aquests focs com de sisena generació, segons la classificació en voga en l’actualitat, per afirmar que són d’“alta intensitat”.
“En moments molt concrets i zones molt concretes, sobrepassen la capacitat d’extinció. No es poden extingir”, va exposar Rodríguez. Va precisar que aquesta impossibilitat de sufocar les flames és passatgera i parcial, concentrada en les hores centrals del dia i en parts molt determinades dels fronts. “Són d’alta intensitat, molt perillosos”, va concloure aquest director general de la Xunta.
Zamora ha patit fins ara la pitjor part de la crisi i Lleó té focus que van de nord a sud
Més que el focus més extens, el de Chandrexa de Queixa, els que més preocupaven ahir la Xunta eren els d’ Oímbra, per la proximitat a les cases, i el d’A Mezquita, per la potència, que un cop va passar a Zamora va obligar a desallotjar els veïns de cinc viles de la comarca de l’Alta Sanabria.
El contagi des de Galícia va complicar així més encara la situació en una assolada Zamora, on, a més les flames de l’incendi de Puercas, amenaçaven ahir la Sierra de la Culebra, devastada el 2022. A Lleó, al marge del focus procedent de Zamora, s’hi han
registrat greus sinistres, com el del paratge natural de les Médulas o un que afecta els Picos de Europa, que es va estendre cap a Astúries, al límit nord d’aquest triangle del foc.