A mitjans de desembre de 1936, els serveis d’informació de Francisco Franco a París buscaven pistes sobre unes suposades comandes d’armament que arribaven a França encarregades per l’artista mexicà Diego Rivera. Així consta als informes policials que La Vanguardia ha localitzat als Arxius Nacionals Francesos. Franco, ja com a cap suprem del govern de Burgos, dirigia l’exèrcit rebel sollevat des del juliol contra la Segona República. La Guerra Civil espanyola era en els seus primers compassos.
El conegut muralista mexicà tenia aleshores cinquanta anys i ja era un pintor consagrat. L’any 1927 havia anat a la URSS, convidat al desè aniversari de la revolució d’octubre que havia obert pas al poder dels soviets. Dos anys després, Rivera s’havia casat amb Frida Kahlo i l’havien expulsat del Partit Comunista mexicà. En començar els anys trenta, havia fet nombrosos projectes als Estats Units. La temàtica comunista, social i amb reivindicacions dels pobles indígenes, però, li va reportar moltes polèmiques amb la premsa, els pagadors i l’opinió pública americana. La més sonada fou la del mural del Rockefeller Center, emblema del capitalisme a la Cinquena Avinguda de Nova York. La incorporació a L’home controlador de l’univers d’una efígie de Lenin va ser vista pel magnat com un insult i se’n va ordenar la destrucció.
A finals de 1936, els serveis d’informació de Franco a París busquen pistes sobre armes encarregades per Rivera
Retornat a Mèxic, a la tardor de 1936, Rivera va gestionar que el govern de Lázaro Cárdenas acollís a un revolucionari il·lustre: Lev Trotski. Aquell que en un altre moment semblava cridat a succeir Vladímir Lenin al capdavant de la Unió Soviètica, havia acabat desbancat per Ióssif Stalin enmig d’una lluita de poder ferotge i d’enfrontament d’idees sobre la necessitat de centrar el comunisme només a la Unió Soviètica o de promoure revolucions arreu, com pretenia Trotski. L’oposició al georgià li va costar l’expulsió del Partit Comunista i del país. L’any 1929 va exiliar-se a l’illa turca de Büyükada.
En començar el maig de 1931, Trotski va demanar a Francesc Macià que l’acollís a Barcelona. Aquest segon feia menys d’un mes que era president de la Generalitat de Catalunya i li va respondre que l’asil polític i els visats eren competència del govern de la República. Aquest diari ha localitzat, al fons Trotski de la Biblioteca Houghton de la Universitat de Harvard, a Boston, el telegrama enviat per Macià, que completa la demanda del rus que guarda l’Arxiu Nacional de Catalunya. El desembre de 1925, Macià l’havia esperat en va a Moscou quan buscava diners i armes per bastir una insurrecció contra la dictadura de Primo de Rivera. Aleshores, Trotski no havia aparegut. Ara Macià li pagava amb la mateixa moneda: la indiferència.
Rivera va gestionar que el govern de Lázaro Cárdenas acollís un revolucionari il·lustre, Lev Trotski, a qui Macià havia ignorat
Fracassada l’opció de la Segona República, Trotski va passar per França i Noruega. Perseguit per feixistes i estalinistes, va haver de fugir. Només Cárdenas va donar-li la condició de “refugiat polític”. D’aquesta manera, en començar el gener de 1937, el revolucionari va arribar a Ciutat de Mèxic. Diego Rivera i Frida Kahlo el van acollir a l’avui famosa Casa Azul, a Coyoacán. En aquest període, el pintor combregava amb Trotski. Aquesta era la connexió que va vincular-lo amb la Guerra Civil espanyola. I, en concret, amb la formació que, sense ser-ho pròpiament, era propera al trotskisme, el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) d’Andreu Nin i Joaquín Maurín.
Rivera, pels volts de 1934, de resultes del seu pas pels Estats Units, s’havia vinculat al grup comunista de Jay Lovestone. Nom americanitzat de Jacob Liebstein, fill d’una família lituana jueva emigrada. Membre del Partit Comunista, en aquell moment Stalin també l’havia purgat. I era, com Trotski, un comunista a l’oposició.
De resultes del seu pas pels EUA, Rivera s’havia vinculat al grup comunista de Jay Lovestone, a qui enviaria fons per a les armes
L’any 1935, Rivera s’havia plantejat d’anar a Londres a encarregar-se d’una exposició dels seus quadres que pretenia organitzar un admirador. Aquest factor va despistar els agents d’informació franquistes, que buscaven l’artista mexicà com si residís temporalment a Anglaterra. Això també va desorientar en primer terme les dades sobre el “notori comunista” de què disposava la Sûreté Nationale, que va arribar més lluny que els franquistes en les seves investigacions. Tot i que trigaria mesos a resoldre-ho.
Segons la policia francesa, la tardor de 1936 Rivera va enviar diners a Lovestone, que haurien servit per comprar armes per al POUM. Des dels Estats Units, aquest darrer va fer arribar els fons a August Thalheimer, a París. L’alemany era un dels principals militants trotskistes a França. Filòsof i teòric marxista, col·laborava en nombrosos diaris nord-americans. Havia format part del Partit Comunista alemany fins a la seva expulsió l’any 1931 per l’oposició a Stalin. A Berlín dirigia publicacions comunistes. Amb la pujada de Hitler al poder l’any 1933, es va refugiar a França, escapant de les represàlies dels nacionalsocialistes.
Des dels EUA, Lovestone, que després abraçaria l’anticomunisme, va fer arribar els fons a París al trotskista Thalheimer
Rivera, doncs, va canalitzar el seu ajut econòmic al POUM a través dels trotskistes. En pocs anys, la sort de tots ells va canviar. El partit de Nin va ser minoritzat i perseguit a partir dels fets de maig de 1937. Rivera va discutir-se amb Trotski i, juntament amb Kahlo —amant del darrer—, va sintonitzar amb Stalin. L’any 1940, Trotski seria assassinat. Durant la Segona Guerra Mundial, Thalheimer s’exiliaria a Cuba, on va morir. Lovestone, en canvi, va abraçar l’anticomunisme i va col·laborar amb la CIA. Francisco Franco no va acabar de descobrir les connexions del mexicà, però tampoc no li va caldre.