El Govern d’ Imanol Pradales es va posar a caminar l’estiu passat amb l’aspecte de ser un Executiu pensat per sortir al xoc dels problemes que encapçalen la llista de preocupacions de la societat basca. Un Govern “d’acció”, format per 10 consellers del PNB i 5 del PSE, decidit a redreçar alguns problemes de gestió i a arriscar per encarrilar les manifestacions locals de problemes de caràcter global que mouen governs arreu d’Europa.
Un any després, el lehendakari Pradales sembla haver corregit alguns problemes de gestió que van frenar l’últim executiu d’Iñigo Urkullu, malgrat que persisteixen les grans preocupacions que van marcar les eleccions del 21 d’abril de l’any passat, una igualadíssima pugna que es va acabar amb un empat a 27 escons entre el PNB i EH Bildu, amb els jeltzales imposant-se en vots.
Les discrepàncies entre el PNB i el PSE, el soci de coalició, han anat a més durant el primer any de mandat
Es tracta, segons l’últim Sociómetro basc, de qüestions com l’habitatge, que se situa per primera vegada des del 2007 com a primera preocupació; els problemes lligats al mercat de treball; la sanitat, que cau set punts; la inseguretat ciutadana, i, en cinquè lloc, la immigració.
Mikel Gómez, politòleg, expert en comunicació política i analista de la consultoria Silván & Miracle, assenyala que “les temàtiques no es diferencien gaire de les preocupacions que veiem arreu d’Europa”, malgrat que aprecia diferències significatives entre municipis: “La percepció de la inseguretat com el principal problema la veiem clarament en nuclis urbans com ara Bilbao o Barakaldo, però es dilueix en municipis més petits. A Sant Sebastià i a Gipuzkoa, en canvi, el tema de l’habitatge és el principal problema. Al llarg d’aquest primer any, hem vist clarament una perspectiva de correcció en àmbits com ara la Sanitat i una necessitat de diferenciar-se de l’anterior Executiu. Tot i que el Govern basc tenia valoracions positives, especialment en el cas del lehendakari Urkullu, la marca PNB havia entrat en una crisi electoral”.
El catedràtic d’ Història Contemporània de la Universitat del País Basc ( EHU) Ludger Mees coincideix a remarcar aquesta perspectiva d’esmena a l’hora d’abordar la gestió d’algunes carteres. “En alguns àmbits es veu com hi ha problemes que se solucionen o almenys s’encarrilen. Ho hem vist en Salut, amb un conseller que aporta valor, i també en el conflicte intern de l’Ertzaintza o amb el conveni en l’ Educació basca. El lehendakari també s’ha mostrat resolutiu en relació amb el Pla Industrial i la reacció ràpida davant els aranzels de Trump. A més, veiem avenços en autogovern, malgrat que hi ha resistències”.
El catedràtic de l’ EHU també assenyala com a punt positiu “l’estil del Govern”. “Tant el lehendakari com els consellers mantenen un estil assossegat i fugen de polèmiques barates. El contrast amb el que arriba de Madrid és enorme”. No obstant això, Mees veu un punt negatiu en “els recurrents desacords amb el soci socialista”: “Tot i que veig més llums que ombres, un Govern de coalició no hauria de permetre que aflorin tants desacords. Ho hem vist en infinitat de temes i fins ara no estàvem acostumats a aquest nivell de discrepàncies. No sé si és per ganes dels socialistes de marcar perfil”.
Mikel Gómez incideix en aquesta qüestió apuntant a càlculs estratègics del PSE. “Els socialistes tenien la perspectiva que s’havien diluït al Govern basc. Eneko Andueza ha volgut marcar perfil. Després d’una millora electoral suficient, opta per no entrar al Govern i es vol projectar a través del conflicte públic amb el PNB, malgrat que es tracta d’un conflicte mesurat. Mentrestant, a l’ Executiu basc consellers socialistes com Denis Itxaso, que gestiona Habitatge, aporten en un sentit col·laboratiu”.
Segons l’opinió de Ludger Mees, però, el lehendakari “faria bé de cuidar la cohesió interna del seu Govern”. “Més enllà d’aquesta qüestió, se li va tenint en compte la gestió en qüestions de caràcter econòmic i per com gestiona àmbits que han estat pilars de l’autogovern. La preocupació per la inseguretat la veig molt localitzada en alguns nuclis urbans. La sanitat, en canvi, encara és un tema central i crec que també ho serà l’educació, també vinculada a la integració dels immigrants, un punt en què l’eusquera té un paper molt important. Un any és poc temps, i tot pot canviar si hi ha un gir a Madrid”.
