La catifa vermella amb què Donald Trump va rebre Vladímir Putin a Anchorage (Alaska) va simbolitzar el final de tres anys d’aïllament internacional del president rus. L’homenatge en territori dels Estats Units a l’home que va ordenar el 2022 la invasió d’ Ucraïna va fer malbé els esforços de l’exmandatari Joe Biden per construir una coalició occidental per convertir el país agressor en un pària. Putin, acusat de crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional –fet que li prohibeix viatjar als més de 120 països que el reconeixen, entre els quals no hi ha els EUA–, va obtenir la foto que volia sense oferir cap concessió a canvi: ni un acord, ni una obertura a la negociació trilateral amb Kíiv, ni un full de ruta per a l’alto el foc.
En la seva empresa per aconseguir el premi Nobel de la pau, i per posar fi a un conflicte que el distreu de les seves ambicions domèstiques, demà Trump continuarà intentant canviar el curs de la guerra, a què va prometre que posaria fi “de seguida”, mitjançant un parell de trucades, quan va ser elegit president al novembre. Rebrà el líder del país agredit, Volodímir Zelenski, al mateix despatx oval on el va escridassar al febrer, en una escena que va marcar un gran contrast amb l’ alçària diplomàtica de la trobada de divendres a Alaska.
Del que s’hi va negociar, en el que Trump va definir com una “reunió extremament productiva” de tres hores, poc n’ha transcendit. Però el canvi de discurs del president, que ja no parla d’un alto el foc, sinó d’una “pau definitiva”, suggereix que Putin li va confirmar que no s’aturarà fins que Ucraïna es rendeixi i cedeixi el seu territori oriental, o almenys la regió de Donetsk per complet, segons va revelar ahir el Financial Times . Després de la reunió amb el seu homòleg rus, l’ inquilí de la Casa Blanca va trucar a Zelenski i diversos líders europeus, de qui va afirmar que estaven d’acord amb ell que “la millor manera de posar fi a l’horrible guerra” és un tractat de pau, i no un simple acord d’alto el foc, que sovint no es manté.
El líder ucraïnès torna demà aldespatx oval, sis mesos després de l’escridassada
Demà, Trump pressionarà el president ucraïnès en aquest sentit, però Zelenski és conscient que la pau sense un previ armistici deixaria Kíiv en posició de debilitat i no garantiria que, després de cedir territori, en un futur Putin no hi torni. És el que, en la seva fatídica reunió al febrer, Zelenski va mirar d’explicar al vicepresident J.D. Vance: Rússia no ha respectat els això no hi ha garanties en una negociació directa amb el Kremlin.
Si Zelenski rebutja el pla de Trump, persuadit per Putin, s’arrisca a una nova expulsió dramàtica davant les càmeres del despatx oval. Fa mig any, Washington va reaccionar al desacord bloquejant l’ajuda militar que hi anava de camí i deixant de compartir intel·ligència amb Kíiv, fet que va permetre avanços russos a la regió de Kursk. Una nova baralla seria el pretext perfecte per a Trump, ja que li permetria acusar Zelenski de no voler la pau i abandonar definitivament Ucraïna a la seva sort.
Aquesta situació deixaria la defensa de Kíiv en mans d’Europa, l’assistència militar acumulada de la qual supera la dels EUA, segons l’ Institut Kiel, i els líders de la qual s’han compromès a augmentar la despesa en defensa i mantenir el suport a Ucraïna, atès el distanciament americà.
Europa, conscient que la defensa d’Ucraïna és a les seves mans davant l’abandonament de Trump
Després de la trucada d’una hora amb Trump divendres, van emetre un comunicat conjunt en què van reafirmar aquesta posició: “Continuarem reforçant les sancions i altres mesures econòmiques per tal de pressionar l’economia de guerra de Rússia fins que hi hagi una pau justa i duradora. Ucraïna pot comptar amb la nostra solidaritat indestructible mentre treballem per una pau que salvaguardi els interessos de seguretat vitals d’ Ucraïna i d’Europa”, van sentenciar els mandataris de França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia, entre altres representants europeus.