Tlàloc, el déu de la pluja mexicà, té una escultura a Santillana del Mar, Cantàbria, al palau d’un indià que va fer fortuna a l’antiga terra dels asteques. L’apel·lació a aquest culte religiós ancestral potser no vindria gens malament per solucionar per la via més efectiva les greus crisis que pateixen sobretot Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. El líquid caigut del cel va ser, de fet, el que va posar fi a la virulenta onada d’incendis d’ Astúries el 2023, com ja havia passat en les terribles onades que van assolar Galícia el 2006 i el 2017.
Tot i això, les informacions meteorològiques no són aquesta vegada gens esperançadores. “No hi ha previsions de pluges fins dijous i la que s’espera que caigui serà poca”, apunten fonts de la Xunta de Galícia. Les expectatives se centren en l’anunciat descens de les temperatures, a partir de demà, quan, segons l’ Agència Estatal de Meteorologia, Aemet, hauria d’acabar l’onada de calor, l’alerta de la qual es va activar el 3 d’agost.
Com que no s’esperen pluges copioses, les expectatives se centren que demà ha de baixar la temperatura
“No us podeu ni imaginar l’emoció que sento quan veig ploure”, va confessar a X (abans, Twitter) el president del Principat d’Astúries, Adrián Barbón, el 2 d’abril del 2023 al migdia. A primera hora del matí, quan l’aigua havia començat a caure sobre la principal artèria d’Oviedo, el carrer Uría, el que és habitual en un territori verd com l’asturià es va convertir en una gran i benèfica notícia en dies de gran angoixa. “Hauria pogut ser una tragèdia”, va assenyalar l’alcalde d’Oviedo, Alfredo Canteli, que va recalcar que les flames que venien de l’incendi de la muntanya Naranco havien amenaçat la ciutat. Quan va començar a ploure, hi havia 70 incendis actius al reduït territori asturià. Tot i això, la mateixa tarda ja va poder començar la retirada dels efectius de la unitat militar d’ emergències.
D’aquesta manera, es repetia l’efecte salvador de la pluja tot just quan el foc forestal s’havia convertit en un greu problema de seguretat urbana, com va patir Vigo durant la brutal onada que va viure Galícia, com el centre i el nord de Portugal, el cap de setmana del 14 i el 15 d’octubre del 2017. Des de divendres a dilluns van cremar 50.000 hectàrees sota unes condicions meteorològiques extremes causades per l’arribada a la Península de les restes d’una tempesta tropical. El llavors president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va denunciar l’existència d’un intens “terrorisme incendiari”.
El pitjor moment va tenir lloc diumenge a la nit, quan les flames, transportades per les fulles ardents d’eucaliptus, van arribar al centre de Vigo. Tot i això, durant la mateixa matinada i al llarg de dilluns va començar a ploure i tot es va acabar.
L’aigua caiguda del cel també va tallar l’altre gran episodi crític que va viure Galícia al llarg d’aquest segle, la primera quinzena d’agost del 2006, quan es van cremar al voltant de 80.000 hectàrees a la façana atlàntica i a la província d’Ourense. Van ser unes jornades dramàtiques que van començar amb la mort de dues dones en una carretera del municipi de Pontevedra de Cerdedo arran de les flames. La Xunta del PSOE i BNG va denunciar llavors el “terrorisme incendiari”, mentre que Feijóo, a l’oposició, criticava la gestió del dispositiu d’extinció del foc.
Aquest cop, sense perspectives de grans pluges salvadores, la qüestió és si n’hi ha prou amb la baixada de la temperatura.
