Va ser lluny de qualsevol port, penya-segat o illot. En un consell de ministres del 2013 celebrat al complex de la Moncloa, es va decidir tirar endavant el projecte Fars d’ Espanya, impulsat pel llavors Ministeri de Foment i Ports de l’ Estat, el pla donava llum verda a la reconversió de fars en desús en allotjaments turístics. Va ser una alternativa més perquè els viatgers poguessin pernoctar i viure uns dies en alternatives més enllà dels habituals hotels, hostals, albergs i semblants.
Allotjar-se en un far es mou entre l’introspectiu i el romàntic, tot i que, més enllà de dormir en l’antiga residència d’un faroner o en allò que al seu dia van ser les zones auxiliars d’un senyal marítim, l’oferta que permet que les nits vagin més allà del convencional són cada vegada més imaginatives.
Es pot dormir en un far d’Espanya, en una tenda al desert de Gobi, a la capçada d’arbres a Lapònia...
Un exemple és a l’ Antàrtida, continent que vam tractar al primer capítol d’aquesta sèrie. A l’anomenat desert blanc, amb pingüins a la llunyania i glaceres amb formes que trenquen el paisatge, hi ha empreses d’aventures que permeten una cosa molt exclusiva: provar el luxe a la fi del món passant les nits en càpsules polars. Venen a ser una mescla entre les naus espacials i l’estètica del fred dels aventurers victorians. Les càpsules ofereixen llits còmodes; el campament, sopars gurmet i vistes a un entorn únic al món. Aquests llocs només són accessibles mitjançant vols especials que s’enlairen des de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, i són per a gent molt conscient del lloc on van i a qui l’inabastable els motiva. “És el més semblant a viatjar a l’espai exterior”, indica un dels responsables de la companyia White Desert. Els preus són també estratosfèrics.
Una altra alternativa singular als hotels i resorts convencionals és a la Vall Sagrada de Cusco, Perú. Són les anomenades Suites Skylodge. Es tracta d’un conjunt de càpsules transparents, penjades a 440 metres en un penya-segat. Arribar-hi requereix escalar una via ferrada o lliscar en tirolina. Des del llit, les vistes a la vall venerada pels inques són hipnòtiques. Aquest allotjament peruà està recomanat per a aventurers que volen sentir l’adrenalina fins i tot quan s’alliten i tanquen els ulls.
A uns 16.000 quilòmetres d’aquesta vall sud-americana, entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia, hi ha Gobi, un desert considerat fred , on les temperatures poden oscil·lar dels 40 graus positius als 40 de negatius. Allà, a la remota província d’ Ömnögovi, a unes vuit hores d’Ulan Bator, capital de Mongòlia, hi ha el Three Camel Lodge, que ofereix iurtes tradicionals equipades amb banys privats i estufes de llenya. Dormir en una tenda al mig del desert de Gobi, envoltat de dunes i estepes, connecta amb la vida nòmada mentre es gaudeix de comoditats modernes en un dels entorns més inhòspits del planeta.
Una altra regió extrema, potser no tant com el desert de Gobi, és Lapònia, zona que s’acostuma a identificar amb Finlàndia, tot i que també s’estén per Rússia, Noruega i Suècia. En aquest últim país hi ha el Treehotel, amb cases en arbres a un altre nivell. Cabanes dissenyades com nius, ovnis o cubs de miralls es camuflen entre els pins i ofereixen vistes a les aurores boreals i una connexió profunda amb la naturalesa. Algunes tenen fins i tot saunes privades, perquè l’estança sigui encara molt més especial.
De tornada a Espanya, el primer far que va aprofitar la iniciativa per a la reconversió va ser el d’illa Pancha, a Ribadeo, Galícia. L’edifici que ara és allotjament per a un màxim de vuit persones és l’antic fanal, actiu fins al 1983, al qual s’arriba per un meravellós pont que uneix l’illa amb la resta del món. A aquest far el van seguir cronològicament el semàfor de Fisterra, a Coruña, i el de Punta Cumplida, a La Palma.